2. Competències

Nivells d'articulació de la competència informacional segons el Model de 3 fases (3·3·3)
Nivell 2. Classificació de les competències bàsiques LOE segons el model 3·3·3

- Algunes definicions bàsiques a  retenir - Diferents enfocaments competencials - Competències bàsiques LOE i c-info - Seleccionant competències bàsiques per la c-info:

 

L’aprovació de la LOE  i el seu desplegament a Catalunya al 2007 (Decrets 142 - 143 ha comportat l’adaptació del currículums l’enfocament competencial. 

Això ha generat que el terme “competència” s’hagi generalitzat en el vocabulari pedagògic actual i sigui oportú aclarir el sentit d’aques i altres termes en el marc de la LOE.

  • Algunes definicions bàsiques a retenir

Competència

Capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera
transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen
la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers.  

Article 8. (LOE) 
Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,
d'Educació
 

Competències
clau
Es consideren competències fonamentals  o claus aquelles competències
imprescindibles que necessiten tots els éssers humans per fer front
a les exigències dels diferents contextos de la seva vida com a ciutadans.

DeSeCo  (2005)

Aprendre per
competències
L’aplicació de coneixements (saber), habilitats (saber fer) i actituds
(saber ser i saber estar) a la resolució de problemes en contextos
diferents, amb qualitat i eficàcia
Desplegament del currículum
a Catalunya:
Educació primària ; ESO
 
Currículum
Conjunt d'objectius, competències bàsiques, continguts,
mètodes pedagògics i criteris d'avaluació dels diferents
ensenyaments
 Article 6. (LOE) 
Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,
d'Educació

La Llei Orgànica d'Educació (LOE, 2006) específica, per a l'ensenyament obligatori, el desplegament curricular de les competències  bàsiques necessàries per que l'alumnat adquireixi maduresa per incorporar-se a la vida adulta com a ciutadans actius amb recursos per poder continuar aprenent a al llarg de la vida. 

L'enfocament competencial segons aquesta llei comporta plantejar, més enllà de l'adquisició de determinats coneixements i habilitats, la seva aplicació en situacions de la vida quotidiana i la capacitat per utilitzar-los de manera transversal en contexts i situacions complexes que requereixin la intervenció de coneixements vinculats a diferents disciplines.

  • Diferents enfocaments competencials

Abans d'entrar amb detall en la visió de la competència informacional dins l'articulat de la LOE, es convenient aturar-se en analitzar altres enfocaments duts a terme des d'altres àmbits del món educatiu. Això ens facilitarà un marc de referència més ampli que si ens centréssim exclusivament en la Llei d'Educació de 2006.

El que ens interessa, principalment, es revisar la manera com s'interpreten les diferencies entre les competències informacionals i les digitals en aquests altres marcs competencials ja que, com es veurà més endavant, el fet que a l'ensenyament obligatori la LOE marqui una competència bàsica comuna (TICD) no ha afavorit la visualització integral de la competencial informacional. Els àmbits analitzats són els següents:

1. Les competències clau del projecte DeSeCo
2  Les competències generals del Batxillerat
 Competències en el estudis universitaris

En les taules-resum que es mostren a continuació s'indica, al costat esquerra, allò que fa referència a la competència informacional i, al costat dret allò que es refereix a la  digital.

Les competències clau del projecte DeSeCo

COMPETENCIA 1-B

Capacidad de usar el conocimiento e información de manera interactiva

 Tanto el rol, cada vez más importante, de los sectores de servicios e información y el rol central del manejo del conocimiento en las sociedades de hoy hacen que sea esencial que las personas puedan usar la información y el conocimiento de manera interactiva.

 Esta competencia clave requiere de una reflexión crítica sobre la naturaleza de la información en sí -su infraestructura técnica y su contexto e impactos sociales, culturales y aún ideológicos.

 La competencia de información es necesaria como base para comprender opciones, formar opiniones, tomar decisiones y llevar a cabo acciones informadas y responsables.

Usar el conocimiento y la información de manera interactiva requieren que los individuos:

  • Reconozcan y determinen lo que no saben
  • Identifiquen, ubiquen y accedan a fuentes apropiadas de información (incluyendo el ensamblaje de conocimiento e información en el ciberespacio)
  • Evaluar la calidad, propiedad y el valor de dicha información, así como sus fuentes;
  • Organizar el conocimiento y la información.

 

COMPETENCIA 1-C

La habilidad de usar la tecnología de forma interactiva

 El uso interactivo de la tecnología requiere de un conocimiento de nuevas formas en que los individuos pueden usar la tecnología en su vida diaria. La tecnología de la información y la comunicación tiene el potencial de transformar la forma en que las personas trabajan juntas (reduciendo la importancia de la ubicación), acceden a la información (poniendo a disposición vastos montos de fuentes de información) e interactúan con otros (facilitando relaciones y redes de personas de todo el mundo de forma regular). Para aprovechar dicho potencial, los individuos necesitarán ir más allá de las destrezas técnicas básicas necesarias para simplemente usar el Internet, enviar correos electrónicos y cosas similares.

Al igual que con otras herramientas, la tecnología puede ser utilizada de forma interactiva si los usuarios comprenden su naturaleza y reflexionan sobre su potencial.

Más importante aún, los individuos necesitan relacionar las posibilidades que yacen en las herramientas tecnológicas con sus propias circunstancias y metas. Un primer paso es que los individuos incorporen la tecnología a sus prácticas comunes, lo cual produce cierta familiaridad con la tecnología, que permite expandir su uso.

 

Les competències generals del Batxillerat

Competències generals segons el currículum de  Batxillerat.  Decret 142/2008

Competència en gestió i tractament de la informació

  • conjunt de capacitats i destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida quotidiana.

 

Competència digital

  • facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses derivades dels coneixements teòrics i pràctics bàsics de la societat de la informació, la seva cultura i dels seus productes, així com de les bones pràctiques del seu entorn, en situacions singulars diverses, de caràcter acadèmic, social o personal

Implica

  • distingir entre diferents tipus de fonts i suports
  • fer ús de les biblioteques tradicionals o electròniques
  • destreses de cerca d’informació a les xarxes de tota mena (Internet i intranets)
  • valorar si la informació obtinguda és pertinent
  • capacitat de convertir-la en coneixement.


Implica
  • ús estrictament operacional (obtenir informació i comunicar-la)
  • utilització productora de coneixement o de productes culturals..  (sentit operacional i funcional)
  • ús individual actiu o passiu de les eines telemàtiques i la comunicació digital dins o fora de l’aula

 

 Competències en el estudis universitaris

Competències en el estudis universitaris segons la Comissió mixta CRUE– TIC i REBIUN (2009)

competències informacionals

  • conjunt de coneixements, habilitats, disposicions i conductes que capaciten als individus per a reconèixer quan necessiten informació, on localitzar-la, com avaluar la seva idoneïtat i donar-li l'ús adequat d'acord amb el problema que se'ls planteja.

 

competències informàtiques

  •  conjunt de coneixements, habilitats, disposicions i conductes que capaciten als individus per a saber com funcionen les TIC, per a què serveixen i com es poden utilitzar per a aconseguir objectius específics

 


  • Competències bàsiques LOE i competència informacional 


A partir de la definició del terme competència, vist més amunt,  l’annex I de la Llei n’assenyala vuit que es consideren 
bàsiques: 


 


L’essència fonamental de la competència informacional queda recollida en competència bàsica denominada Tractament de la informació i competència digital (TICD per abreujar).

Segons l'annex I dels decrets d'acompanyament de la LOE, aquesta competència consisteix a: 

 ...disposar d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l'accés a la informació fins a la seva transmissió en diferents suports una vegada tractada, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com element essencial per informar, aprendre i comunicar-se (decrets 142 - 143 de 2007)

 

La competència TICD recull continguts i processos propis de la competència informacional però la manera com l'articula la LOE, barrejant-la amb la competència digital, no ha afavorit a la pràctica, ni la seva visualització global ni la seva formulació específica.

El fet que la LOE consigni en un redactat únic dues competències diferents -per molt complementàries de siguin- ha generat certa confusió a l'hora d'interpretar-ne el sentit.

  •  En primer lloc, l'expressió triada: Tractament de la informació, per referir-se a les habilitats informacionals ja no és en si mateixa molt afortunada ja que posa l'accent en la fase central de la seqüència informacional i obvia les altres dues.
  • En segon lloc, en lligar-la a la competència digital no queda clar quan la Llei que és propi d'una o d'una altra o si entén (Blasco i Durban, 2011)

 

 

L'articulat de la LOE diu: 

Aquesta competència es desenvolupa en la cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l'ús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, imprès, audiovisual,digital) 

(LOE, 2006)

D'aquesta precisió, entenem que la formulació de la competència incorpora les diferents fases de la competència informacional.

 També s'especifica que s'ha de desenvolupar en tot tipus de suports: oral, imprès, audiovisual i digital.

Per tant, sembla clar que la llei no parla només de contextos digitals. El fet que les habilitats informàtiques facilitin els processos informacionals crea un vincle estret entre ambdues competències que suposem és el que va motivar la seva unió en una formulació conjunta. A més, ambdues són competències metodològiques transversals i al servei del desenvolupament de totes les matèries curriculars, el que afavoreix la seva interrelació (Blasco i Durban, 2011)).

 

L'informe de treball número 41 del CERI (2009), especifica la postura de l'OCDE en relació a les habilitats i competències del segle XXI que cal que assoleixin els estudiants d'aquest nou mil·lenni.

L'informe ressalta un concepte d'alfabetització relacionat amb la capacitat dels estudiants per aplicar el seu coneixement i habilitats en àrees disciplinàries claus, i d'analitzar, raonar i comunicar efectivament problemes en diferents situacions.


És importat prendre nota de la referència explícita al fet que en el 
grup  d'Habilitats pròpies del segle XXI  s'especifiqui que l'ús de les TIC “no és una condició necessària”..

A partir la rellevància que s'atorga a aquestes habilitats per a l'aprenentatge al llarg de la vida. Es fa la classificació següent:


1.   Habilitats funcionals TIC:  habilitats rellevants per a un bon ús de diferents aplicacions

2.   Habilitats TIC per aprendre: habilitats que combinen les activitats cognitives i d'ordre superior amb habilitats funcionals per a l'ús i maneig dels aquestes aplicacions.

3.   Habilitats pròpies del segle XXI: habilitats on l'ús de les TIC no és una condició necessària.  En aquest grup s’inclou la competència informacional.

Al tercer grup, s'inclou l’alfabetització informacional dins de la primera de les tres dimensiones que el composen. Es denomina "Dimensió de la informació" i distingeix entre informació com a font (recerca, selecció, avaluació i organització de la informació) i informació com a producte (reestructuració i modelatge de la informació i el desenvolupament d'idees pròpies).  (OCDE, 2009)

Per tant, seguint l’OCDE...

sembla lògic i convenient que la competència informacional disposi d'una articulació pròpia que no s'ha de confondre amb la determinada per la competència digital sense obviar, per descomptat, que les dues comparteixen una part important del seu contingut.


En conclusió,

La formulació que fa l'actual Llei d'Educació de l'anomenada competència bàsica "TICD" no ha ajudat  a sistematitzar les habilitats informacionals de l'alumnat del segle XXI sinó, més aviat, les ha desdibuixat en associar-les a les pròpies de la competència digital


Un cop constatada aquesta realitat hem de preguntar si, malgrat la poc afortunada redacció, la competència bàsica TICD conté suficients pistes per articular adequadament la competència informacional dins del propi currículum de les ensenyament obligatori. La resposta a aquesta pregunta és, per a nosaltres, negativa. Ho analitzem a continuació:

Com hem vist més amunt, la LOE distribueix les vuit competències bàsiques en uns àmbits determinats i el TICD es troba emmarcat dins del grups de les anomenades competències "metodològiques" però aquesta compartimentació no resulta, tampoc, molt adequada ja que la competència informacional es compon tant d'habilitats que són metodològiques com comunicatives sense oblidar la seva estreta relació amb les competències personals. No és fins al moment en que relacionem les habilitats pròpies dels àmbits esmentats, quan obtenim una identificació precisa i ajustada de la allò que entenem com a competència informacional en el currículum actual.

 

Quan analitzem al detall les vuit competències prescriptives per l'ensenyament obligatori observem que a més de ja esmentada TICD hi ha tres competències més estretament relacionades amb la informacional.

Una lectura atenta d'aquestes competències ens permet compondre un marc comú per a l'articulació de la competència informacional dins del currículum. El quadre I recull les principals habilitats més significatives de les quatre competències associades.

En   aquest segon nivell d'articulació del model es planteja la revisió de les competències bàsiques LOE. Fet això, s'ha procedit a organitzar les competències identificades i seleccionades dins el marc de model de 3 fases que es proposa. 

L'anàlisi es desenvolupa a continuació:

 


Per desenvolupar el segon nivell d'articulació de la competència informacional tal com  es defensa en el model 3·3·3, es fa necessària una  relectura atenta de la LOE que ens permeti detectar les destreses d’altres competències bàsiques:  

Les competències LOE a considerar són: 

Competències comunicatives

   Competència comunicativa lingüística i audiovisual

 


Competències metodològiques

   Tractament de la informació i competència digital

   Competència per aprendre a aprendre

Competències personals

Competència d’autonomia i iniciativa personal

 




  • Seleccionant competències bàsiques LOE segons el model de 3·3·3

A continuació, s'analitzen amb detall les quatre competències bàsiques més estretament relacionades amb la competència informacional:


Competències comunicatives:

 

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

 


La LOE considera que aquesta competència és la pedra angular de tot el currículum ja que es troba a la base de tots els aprenentatges i, per tant, “el seu desenvolupament és responsabilitat de totes les àrees i matèries del currículum, ja que en totes elles s'han d'utilitzar els llenguatges com a instruments de comunicació per fer possible l'accés i gestió de la informació, la construcció i comunicació dels coneixements, la representació, interpretació i comprensió de la realitat, etc....” (LOE, Annex 1)

 En tant que comunicar és fonamental per a la comprensió significativa de les informacions i la construcció de coneixements, és evident que el seu assoliment esdevé el primer pas en la construcció de les destreses necessàries en la seqüència informacional. El llenguatge, com a instrument de comunicació és el que fa possible tant l'accés i gestió de la informació com la construcció i comunicació dels coneixements. En aquets sentit no es pot concebre la competència informacionals sense competència lectora i l’èxit  en la primera sempre estarà en funció del progressiu assoliment de la segona.

Dins les diferents destreses que componen la competència informacional, hi ha algunes que són especialment dependents del desenvolupament lector. Seguint la seqüència informacional, la fase de cerca i recuperació, per exemple, no comença amb la “localització” estricta de la informació sinó que requereix unes accions prèvies adreçades  a reconèixer i identificar les necessitats informatives.

 Aquesta capacitat de reconeixement  al seu torn requereix diferents destreses: 

·         Definir el problema o necessitat

·         Determinar l’abast

·         Identificar paraules claus

Totes elles són destreses pròpies de la competència comunicativa lingüística i no són en absolut superficials, ans al contrari, constituiran la base d’una bona estratègia de cerca. El temps que dediquem a treballar-les a l’inici d’un projecte d’investigació marcarà substancialment l’enriquiment dels resultats.

 Veiem el currículum ocult que hi ha al se darrera:

Destreses c-info

Què ha de saber fer l’alumne/a per assolir-la



Definir el problema o necessitat

  • Comprenc el que llegeixo, escolto o veig 
  • Identifico el que no entenc.
  • Treballo el vocabulari pertinent.
  • Sé extreure la informació rellevant.
  • Soc capaç de resumir o sintetitzar la qüestió plantejada.



Identificar paraules claus

  • Selecciono termes rellevants.
  • Els classifico per temàtiques comunes.
  • Consulto diccionaris o enciclopèdies si necessito trobar sinònims o ampliar conceptes.


Concretar característiques d'una necessitat d'informació

  • Argumento i defineixo les temàtiques sorgides. 
  • Especifico qualitats determinades.

Hi ha altres fases de la competència informacional que també requereixen un domini determinat de la competència lectora, com ara les capacitats de representar els continguts de forma esquemàtica  o de sintetitzar la informació rellevant a la fase de tractament, o la cura dels aspectes formals (ortografia, gramàtica) i citació de fonts que són pròpies de la fase de comunicació. Són capacitats, però, que ja es treballen habitualment a l’aula i per això, són força més visibles que les que acabem d’esmentar.

 En resum

Les habilitats de la competència comunicativa lingüística que són comunes amb la informacional son les següents:

  • Domini dels recursos comunicatius específics de les diverses matèries que han de facilitar la comunicació del coneixement i compartir-lo.
  • Domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i finalitats.
  • Aplicació en la cerca, selecció i processament de la informació provinent de tot tipus de mitjans, convencionals o digitals, i de tota mena de suports per resoldre les situacions pròpies de cada àmbit curricular.
  • Construcció dels coneixements i tractament de la informació (tècniques per memoritzar, organitzar, recuperar, resumir, sintetitzar, etc).

 


Competències metodològiques

La LOE assenyala que les competències metodològiques focalitzen determinats aspectes que són comuns a la competència comunicativa. És a dir, vindrien a ser el segon pas del nostre recorregut informacional. Aquestes competències persegueixen desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a les situacions escolars i a l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la resolució de problemes plantejats en diferents situacions i entorns. Són competències adreçades a ajudar a convertir la informació en coneixement eficaç sustentat en el raonament, l’esperit crític i la capacitat d'organitzar-se.  Dues són les més directament relacionades amb l’enfocament informacional que estem analitzant:

 

·         Tractament de la informació i competència digital

·         Competència d’aprendre a aprendre

 

La llei expressa, específicament, que es tracta de competències transversals que cal atendre i particularitzar en cadascuna de les àrees curriculars. De la mateixa manera que la competència lingüística, no hi ha un tractament de la informació ni s’aprèn a aprendre al marge dels continguts específics de les àrees i, per contra, el desenvolupament realitzat en una àrea pot ser transferit a les altres.

Tractament de la informació i competència digital


Aquesta competència focalitza determinats aspectes de la competència lingüística, especialment en totes aquelles vessants més específiques i pròpies de l’enfocament informacional. En tant que és tracta d’una competència metodològica la seva finalitat és desenvolupar mètodes de treball eficaços i pertinents amb la incorporació de l’ús de les TIC.

 

Més concretament, i segons es formula a LOE, el seu assoliment s’adreça a desenvolupar una capacitat  que és plenament compartida amb la informacional: capacitat de processar i gestionar adequadament informació abundant i complexa per resoldre problemes reals i prendre decisions.

 

Aquesta capacitat de “processar i gestionar informació abundant i complexa”, és, evidentment la clau principal de la competència informacional, la que ha singularitzat les habilitats que persegueix l’alfabetització informacional des de fa més de dues dècades. Es una capacitat estrella, estratègicament necessària per als ciutadans i ciutadanes del segle XXI. Evidentment, va lligada a un ús eficient de les TIC per la qual cosa es difícil concebre-la sense processos de formació i actualització continua.

En resum

Les habilitats de la competència TICD  que són compartides amb la competència informacional són les següents:


  • Cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació.Ús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports.
  • Domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i dels suports més freqüents.
  • Coneixement  dels diferents tipus d'informació, les seves fonts, possibilitats i localització.
  • Maneig eficient de recursos i tècniques de treball intel·lectual.
  • Organitzar la informació, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferències i deduccions, comprendre-la i integrar-la en els esquemes previs de coneixement.
  • Comunicar la informació i els coneixements adquirits emprant recursos que incorporin diferents llenguatges i tècniques específiques, juntament amb les TIC.


Competència per aprendre a a aprendre       


En tercer lloc, la competència d'aprendre a aprendre és la competència metodològica que, segons indica la LOE, ha de guiar les accions i el desenvolupament de totes les altres competències bàsiques. Implica disposar d'habilitats per a conduir el propi aprenentatge, fomentar el pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se preguntes i donar diversitat de respostes.

 

Tal com explicita el currículum, aquesta competència requereix, igual que les anteriors, desenvolupar habilitats per obtenir informació, tant individualment com en col·laboració i transformar-la en coneixement propi. Però, més específicament, focalitza aspectes que són claus per al desenvolupament de la competència informacional ja que  “aprendre a aprendre”  implica disposar d'habilitats per aconduir el propi aprenentatge i, per tant, ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.

En resum

Les habilitats de la competència d'aprendre a aprendre  que són compartides amb la informacional són les següents:


  • Obtenir informació per transformar-la en coneixement propi.
  • Ús de tècniques facilitadores de l’autocontrol: plans de treball, tècniques d'estudi, treball cooperatiu i per projectes, resolució de problemes...
  • Saber aplicar nous coneixements i capacitats en situacions semblants i contextos diversos.
  • Relacionar i integrar noves informacions amb coneixements previs i coneixement personal

Competències personals:

 

Autonomia i iniciativa personal

Entre altres aspectes, aquesta competència, es refereix a l'adquisició de la consciència i aplicació de valors i actituds personals que són fonamentals per a desenvolupar diferents destreses de la seqüència informacional.

 

En certa manera, aquesta competència complementa la d’aprendre a aprendre. Totes dues comparteixen les següents habilitats que són necessàries també per la competència informacional: 


Aprendre a aprendre

Iniciativa personal

  • Transformar informació en coneixement
  • Conduir el propi aprenentatge
  • Pensament creatiu
  • Ús de tècniques facilitadores de l’autocontrol: plans de treball...
  • Donar diversitat de respostes
  • Transformar les idees en accions
  • Prendre decisions, actuar, avaluar el que s'ha fet i autoavaluar-se
  • Portar a terme projectes individuals o col·lectius
  • Buscar solucions i portar-les a la pràctica.


 És fàcil apreciar la complementarietat d’ambdues competències, la complementarietat entre “pensar” i “fer”,  entre “reflexió” i “acció”. La competència d’autonomia i iniciativa personal ve a posar l’accent en “l’aplicació” del coneixement, el que seria l’objectiu final de la competència informacional però també incideix plenament en la fase de cerca  ja que suposa saber proposar-se objectius i planificar i portar a terme projectes individuals o col·lectius. Requereix analitzar possibilitats i limitacions, conclusions i valorar les possibilitats de millora.

A més, comporta una actitud positiva cap els canvis, amb la necessària flexibilitat per adaptar-s'hi críticament i constructiva. De l'altra banda, remet a unes destreses que són claus per la competència informacional, la d'imaginar projectes i elegir amb criteri propi.

En resum,

Les habilitats de la competència d'autonomia i iniciativa personal compartides amb la informacional són les següents:

  • Capacitat d'elegir amb criteri propi, imaginar projectes, i portar endavant accions necessàries per desenvolupar opcions i plans personals.
  • Transformar les idees en accions.
  • Proposar-se objectius i planificar.
  •  Conèixer les fases de desenvolupament d'un projecte.
  • Re elaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees.
  • Portar a terme projectes individuals o col·lectius.
  • Prendre decisions, actuar, avaluar el que s'ha fet i autoavaluar-se
  • Extreure'n conclusions i valorar les possibilitats de millora.


Un cop s'ha vist el detall de les competències analitzades, el que ens interessa és classificar-les segons la  visó del model 3·3·3 que es proposa per a l'articulació de la  competència informacionals als Ensenyaments obligatoris.


La selecció habilitats  de les 4 competències LOE implicades en la competència informacional es recull en document  que es presenta  al costat. 

De la mateixa manera, perquè aquest conjunt de destreses provinents de les diferents competències LOE tinguin sentit pel nostre propòsit, resulta estratègic presentar-les classificades segons el model de 3 fases - 3·3·3.


© cinfo-aula: Anna Blasco Olivares i Glòria Durban Roca, 2012