2. Les TIC




Les TIC i el tercer entorn

Les noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació han evolucionat espectacularment en els darrers anys, especialment a causa de la seva capacitat d'interconnexió a través de la Xarxa. L'adaptació de l'entorn educatiu a aquest nou potencial i l’adequada utilització didàctica del mateix suposa un repte sense precedents per als sistemes educatius.


Són moltes les qualitats i prestacions que aporten les eines TIC i Internet a la didàctica i així s’implementa el seu ús en l’actualitat en molts centres educatius. La seva utilització es realitza en múltiples situacions d’aprenentatge perquè són múltiples també les seves aplicacions:

 

·         plataformes d’aprenentatge

·         recursos informatius

·         materials didàctics

·         programari informàtic

·         aplicacions 2.0 o  web social

 

Aquestes innovacions tecnològiques han proporcionat a la humanitat canals nous de comunicació i immenses fonts d'informació que difonen models de comportament social, actituds, valors, formes d'organització, etc. La informació ja no és bé escàs sinó tremendament abundant, caòtic fins i tot excessiu. Alguns experts anomenen aquest fenomen “El tercer entorn”.


El  tercer entorn

El  tercer entorn de Javier Echeverría

 

 El sistema tecnològic que ha possibilitat l’emergència i el desenvolupament de les actuals societats de la informació genera un nou espai social, el tercer entorn, en el qual s’està construint Telèpolis durant les tres últimes dècades, i que permet una nova modalitat d’acció humana.

 Aquesta  perspectiva és la que permet concebre Telèpolis, la ciutat electrònica global on es desenvolupa avui dia una nova modalitat de societat, la societat de la informació. Ningú no hi resideix físicament, però sí mentalment.

Perquè aquests fluxos vertiginosos circulin pels vials de Telèpolis, actualment de banda ampla, cal que diversos artefactes tecnològics digitalitzin, informatitzin i distribueixin a través de les xarxes telemàtiques totes aquestes entitats. El sistema tecnològic que ha possibilitat l'emergència i el desenvolupament de les societats de la informació actuals genera un nou espai social, el tercer entorn, en el qual s'està construint Telèpolis al llarg de les tres últimes dècades

 

Font: Echeverría, J. Telèpolis: concepte i construcció (A on anem)

 

Des del punt de vista de la competència informacional, el lloc on localitzem documents tangibles és un entorn físic com per exemple, una biblioteca mentre que  el lloc on podem obtenir-los de forma immaterial és un entorn virtual, una mena d’espai intangible anomenat Internet.


Qué és Internet

 Internet és una xarxa de connexions pública i global.  

 

En realitat, el Internet  no és immaterial, simplement no és tangible pels sentits humans.

 La informació a la que accedim està continguda en milers o milions de discs durs allotjats en ordinadors servidors d’arreu del món.

Aquests servidors estan interconnectats mitjançant un protocol de comunicació anomenat TCP-IP dins d’aquest entorn virtual anomenat Internet .

La informació flueix en un corrent d’electrons d’uns ordinadors a altres. Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una Internet , tot i que quan una xarxa és privada s’acostuma a anomenar intranet.

 

Serveis d’Internet


 

Aquesta revolucionaria tecnologia de comunicació proveeix diversos serveis coms ara:

  •  Web (WWW)
  • correu electrònic
  • transmissió de fitxers
  • compartir fitxers
  • xats
  • telefonia
  • ràdio
  • televisió
  • accés remot
  • jocs en línia,
  • etc.

L’ús dels serveis que proporciona Internet ha anant evolucionant cap al desenvolupament d’aplicacions cada cop més socials. És a dir, centrades el la interacció i col·laboració entre els usuaris. És el que és coneix com Web social o Web 2.0.


El Web 2.0

Segons Viquipèdia:

 

El terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web.

Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, les xarxes socials, els llocs de P2P, els wikis i els blocs. Un lloc Web 2.0 permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se'ls proporciona.[1]

Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan en l'ús de la plataforma.

 


 

D'acord amb Tim O'Reilly, "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma

La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semàntica o intel·ligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció.

                                          Font: Viquipèdia. L’enciclopèdia lliu

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Tim_O%27Reilly.jpg



A diferència de la Web 1.0 que contenien pàgines estàtiques programades en HTLM, que no eren actualitzades freqüentment i on l'usuari assumia una actitud passiva, de consumidor d'informació, en la Web 2.0 els usuaris s'han convertit en "prosumers" (consumidors i  alhora productors de la informació). Amb el Web 2.0 els usuaris són els protagonistes en la creació de continguts textuals, interactius i audiovisuals, atès que les eines de la Web 2.0 potencien el compartir i les relacions i les interaccions.



El que millor caracteritza el web 2.0 és allò que s’anomena software social. Aquesta denominació  engloba un conjunt d'eines de comunicació que faciliten la interacció i la col·laboració.  "Software Social" és, de fet,  una metàfora que fa referència a mètodes d'organització que afavoreixen la integració de les persones, la informació, el treball i la tecnologia (PITT) en una dinàmica constructiva, amb la finalitat de prestar un servei de màxima qualitat, independentment de l'àmbit d'actuació. Per això, el  web 2.0 també és conegut com a “Web social”. A partir d’elements com la cultura, els valors, la visió empresarial, els interessos personals i els codis de conducta, s'estableix un marc global coherent perquè les persones s'identifiquin i posin en context les seves decisions, per aprendre i assolir objectius comuns. (Font: Wikipèdia: Software social)

 

Les principals aplicacions basades en el Web 2.0 i amb interès per al món educatiu són les següents:


Blocs,  Fotoblogs,  Videoblocs
Segons Viquipèdia: En informàtica, un bloc, blog o bé bitàcola, (de l'anglès blog, truncació de weblog: diari web) és un diari interactiu personal a Internet.) és dissenyat perquè, com un diari, cada article tingui data de publicació, de manera que la persona que escriu i les que llegeixen puguin seguir tot el que s'ha publicat i editat. En cada article els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta. Cada bloc té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, centrats en imatges, vídeo, etc..


Wikis
Llocs web col·laboratius, que poden ser editats pels usuaris per crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida

 

Eines de Google.
Conjunt d’aplicacions que permeten treballar en línia i al mateix temps diversos usuaris. Inclou documents de text, full de càlcul, presentacions...

 

Multimèdia i presentacions compartides

 

Aplicacions que permeten publicar i compartir vídeos o presentacions de diapositives.

     Video

Presentacions

 

Xarxes socials

Aplicacions que permeten la comunicació entre individus (o organitzacions) connectats) per un o més tipus d'interdependència com ara amistat, interessos comuns, coneixements, professió, etc...  Algunes, com Twitter o Tumblr, estan centrades en el microblogging.

 

Agregadors socials (sindicació de continguts)
Un agregador de notícies és un tipus de programari que permet recuperar sindicació de continguts web mitjançant feeds amb formats com RSS, , Atom o d'altres. Aquest tipus de continguts són publicats per  podcasts, blocs, i webs. Els agregadors redueixen els temps necessari i l'esforç destinat a trobar les notícies que s'han renovat, creant un espai únic d'informació o "diari personal".

 

Folcsonomies (marcadors socials)

Folcsonomia o etiquetat social, de l'anglès folksonomy, és un neologisme que dóna nom a la categorització col·laborativa d’enllaços per mitjà d'etiquetes simples sense jerarquies ni relacions de parentiu predeterminades. S’aplica, també a altres eines com blocs i  wikis i fotoblogs...


Mashups (remescles)

Aplicacions que permeten combinar de forma innovadora, dades que existeixen en diferents pàgines web, blocs o microblogs. Requereixen pocs coneixements tècnics, i les remescles són relativament fàcils de dissenyar.

Plataformes virtuals

Entorns educatius virtuals: Un entorn virtual d'aprenentatge (EVA o EVEA), virtual learning environment (VLE) en anglès, és un programari específicament dissenyat per facilitar l'ensenyament-aprenentatge utilitzant sistemes informàtics. En general es tracta de sistemes que treballen en un entorn web i que possibiliten la comunicació entre els diferents subjectes del fet educatiu (Font: Viquipèdia)).  

Plataformes socials en línia:  Permeten crear llocs web compartits i xarxes socials. Es poden personalitzar per temes, necessitats o interessos determinats i s’adrecen a audiències específiques. Poden utilitzar-se de manera similar a un EVA.


 Emmagatzematge al núvol

Serveis que permeten emmagatzemar i sincronitzar arxius en línia entre ordinadors i compartir arxius i carpetes amb altres usuaris.


 Una bona síntesi de conjunt la podem trobar al següent mapa conceptual elaborat per Juan José de Haro:


Les TIC a les aules 2.0

 Pel que fa a la integració de les TIC a l’aula, ja s’ha fet esment de la repercussió educativa de la inclusió de la competència digital com una competència bàsica als ensenyaments obligatoris.  en un informe de l’ Institut de Tecnologies Educatives del MEC sobre aquesta competència (ITE, 2011), llegim:

 

...la integració de les TIC a les aules ha passat de ser només recomanable a fer-se imprescindible. Els tipus d'habilitats que els ciutadans necessiten estan canviant ràpidament i els sistemes d'educació s'han d'adaptar per dotar els joves de les competències necessàries. La competència digital és cada vegada més important, no només com una habilitat en si mateixa, sinó també com a facilitadora d'altres habilitats com el treball en equip, aprendre a aprendre, etc.

En els processos d'ensenyament i aprenentatge, les TIC poden adoptar diferents funcionalitats. Basant-nos en Ana García i Luis González, docents del Departament de Didàctica, Organització i Mètodes d'Investigació de la Universitat de Salamanca, recollim les següents  (ITE, 2011):



Funcions TIC  en els processos d'ensenyament-aprenentatge


 

  • Funció informativa: presentació d'una informació estructurada de la realitat.
  • Funció instructiva: orientació de l'aprenentatge dels estudiants, facilitant l'assoliment de determinats objectius educatius.
  • Funció motivadora: captació de l'atenció i manteniment de l'interès dels estudiants mitjançant presentacions atractives, activitats, reforços, etc.
  • Funció avaluadora: informació contínua de l'actuació dels estudiants mitjançant la correcció immediata dels possibles errors d'aprenentatge
  • Funció investigadora: recerca i difusió d'informació, relació de coneixements, obtenció de conclusions, etc.
  • Funció expressiva: elaboració de materials amb determinades eines.
  • Funció comunicativa: canal de comunicació que facilita la tutoria, l'intercanvi i la col·laboració entre estudiants i docents.
  • Funció metalingüística: aprenentatge dels llenguatges propis de la informàtica.
  • Funció lúdica: el treball amb ordinadors per als estudiants, en molts casos, connotacions lúdiques,
  • Funció innovadora: utilització d'una tecnologia que permet fer activitats molt diverses i generar diferent rols tant en els professors com en els estudiants
  • Funció creativa: desenvolupament dels sentits, foment de la iniciativa personal i desplegament de la imaginació.

ITE, 2011  Competencia digital. Instituto de Tecnologías Educativas. Departamento de Proyectos Europeos. Ministerio de Educacion

GARCÍA, A. y GONZÁLEZ, L (2006). Uso pedagógico de materiales y recursos educativos de las TIC: sus ventajas en el aula. Universidad de Salamanca.

 

Entre les funcions esmentades s’han senyalat en vermell aquelles que són comunes amb la c-info i, en blau, les comunes amb la biblioteca escolar. En conjunt, s’aprecia clarament com el trinomi c-info-TIC- BE persegueix idèntiques metes amb interessos i funcions força semblants. Per això, i per estalviar esforços i duplicitats, els centres escolars poden obtenir beneficis estratègics i organitzatius notables amb l’assemblatge d’aquests escenaris que actualment és visualitzen com entorns diferenciats.



Per ampliar informació, consultar:


© cinfo-aula: Anna Blasco Olivares i Glòria Durban Roca, 2011

Comments