ESO‎ > ‎INFORMACIÓ GENERAL 4rt ESO‎ > ‎

PROJECTE TEATRE

It's hairspray el musical de 4t d'ESO gairebé ja està a punt d'estrena


PAU SERRA. 4 D’ESO / Un any més a finals de febrer, i aquest any ja és el 18è consecutiu, s’estrenarà l’obra de teatre protagonitzada pels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer. Enguany, representarem el musical “It’s Hairspray”, basada en la pel·lícula Hairspray a partir d’un guió adaptat per David Bacardit i Sílvia Santamaria.

L’obra està ambientada als anys 60, on la protagonista, Tracy Turnblad, una noia amb un pentinat d’allò més extravagant i un cor immens, té un objectiu clar: ballar a la televisió nacional amb “Els Nanos Xic del Xou”, complint el somni de la seva vida. Després de moltes crítiques i rebuig per part dels balladors, la Tracy aconsegueix entrar al programa. Allà, troba un noi molt atractiu, el Link Larkin, i tindran una història d’amor molt intrigant. A la vegada, la seva rival, Amber Von Tussle intentarà fer fora a la protagonista, ja que ella vol guanyar el premi Miss Hairspray 1962. Però se’n sortirà? 

Al llarg de la representació, els actors i les actrius interpretarem en directe cançons originals de la pel·lícula adaptades al català. 



Un projecte per desenvolupar les competències


Aquest projecte l’estem realitzant per a poder treballar a l’aula d’una altra manera i desenvolupar algunes habilitats que és important que anem adquirint per a la nostra trajectòria professional i personal. La principal segurament és el treball en equip. Muntar una obra suposa una bona cooperació: escoltar-nos, ajudar-nos, respectar-nos… i molts altres valors. També hem hagut de planificar i organitzar, prendre la iniciativa, liderar, resoldre problemes però sobretot perseverar amb esforç per a poder aconseguir un resultat final que agradi al públic. 

Pujar a l’escenari també ens ajudarà a saber parlar millor davant de públic, a perdre una mica més la vergonya, a guanyar confiança en nosaltres mateixos i a gesticular més quan fem un discurs oral. Aquestes habilitats sempre ens les demanen quan fem exposicions a l’aula, però aquest dies tot assajant, les hem treballat de valent.


Mesos de feina, i quatre dies de representacions




L’estrena de l’obra serà el 24 de febrer a les 9 del vespre a la Sala polivalent de Prats, i es tornarà a representar el dia següent a dos quarts de sis de la tarda. També passarà per l’Ateneu de Sant Feliu Sasserra els dies 3 i 4 de març en els mateixos horaris. Falten un quants dies, pocs, però nosaltres ja en fa molts que hi treballem.

Primer de tot, vam fer una pila de proves que consistien en cantar una sèrie de cançons i interpretar-les, per saber quina gent tenia més habilitat a l’hora de cantar i ballar.

Seguidament, vam haver d’escollir quina obra volíem fer. Les opcions eren: High School Musical o Hairspray. Vam optar per la segona opció.
Ens van assignar un personatge depenent de com ho havíem fet al càsting, i si volíem sortir molt o poc, cantar i ballar sols o acompanyats, i tot un seguit de qüestions més que van permetre, fer un repartiment que coincidís amb el que cadascú de nosaltres desitjàvem fer, per a poder-nos sentir prou còmodes.
Els dies següents, ja ens vam posar mans a l’obra amb el propòsit d’ intentar que ens sortís el millor possible.
Els primers dies assajàvem els divendres al matí i els dimarts a la tarda. A mesura que van anar passant els dies, la Judit i el Lluís, - a qui volem agrair la seva col·laboració, ja que sense ells això no hauria estat possible-, van avaluar les escenes per saber si ja estaven ben resoltes o encara necessitaven més dedicació: un punt verd significava que l’escena estava bé, el punt taronja volia dir que necessitava millorar-se, i el punt vermell, que s’havia de treballar molt en aquella escena. Així vam descobrir que no eren suficient les hores que hi estàvem dedicant i aquests últims mesos, hem quedat moltes més tardes fora de l’horari escolar, perquè tots tenim ganes que l’obra ens quedi bé. Per guanyar més temps, encara, ens hem repartit en diversos grups per treballar de forma simultània diverses escenes i coreografies. Així que hem hagut d’espavilar-nos per prendre decisions i avançar quan no teníem la conducció d’un adult. Creiem que quan ens hem posat les piles, s’ha vist que ha millorat molt i amb aquest ritme estem seguts que ho tindrem a punt.
En paral·lel a aquest assajos també hem preparat des de les matèries d’economia, informàtica i català, la part de promoció i publicitat de l’obra. Per a realitzar aquestes tasques també hem creat equips de treball i uns quants ens hem ocupat dels patrocinis, d’altres de la publicitat i altres dels pressupostos i l’administració dels ingressos i les despeses.

El 20 de desembre ens van fer una xerrada sobre publicitat per poder comprendre què ha de tenir un cartell o un espot publicitari per a poder impactar i llançar un missatge. Durant les vacances de Nadal, els alumnes que fan informàtica van dissenyar propostes i quan vam tornar a l’institut vam seleccionar les millors idees i en Jaume Sala va crear el cartell definitiu a partir de les propostes més valorades. A partir d’aquí es va determinar la imatge de la campanya i tots els impactes publicitaris es realitzaran a partir d’aquest disseny. Els impactes consistiran en un espot, -que hem creat a les hores de català- que esperem que es faci viral; fotografies dels personatges que vam fer a la Perruqueria Sílvia el diumenge 4 de febrer; i diverses entrevistes als actors i actrius que anirem publicant en aquest web. També hem enviat notes de premsa per a poder ser presents en la premsa local i regional.

Per últim, volem acabar aquesta crònica amb un agraïment les mares i pares que han dedicat i estan dedicant el seu temps a cosir els vestits, a muntar els plafons de darrera les escenes, a fer els difícils decorats, i muntar el llum i el so, també als que van venir a maquillar i pentinar-nos als actors i actrius per a la publicitat i que tornaran a venir per les representacions.
Esperem que vingueu a veure l’obra, i que us agradi molt! 


Us presentem els personatges  

PAU SERRA. 4 D’ESO / Des d'avui fins el dia de l'obra us presentarem els personatges i els actors i actrius que els interpreten. Hem preparat unes quantes preguntes per cada un d'ells per a poder descobrir com s'han preparat, què opinen sobre el missatge de l'obra i com s'expressa i també algunes raons per venir a veure el musical. 


Tracy Turnblad (Marina Barragan)
- El teu personatge és un dels que té més pes a l’obra, estàs nerviosa per aquesta responsabilitat? 
Bé, considero que cap paper té mes pes que l’altre, ja que tots omplim el teatre amb la mateixa força. Tot i així, sí que sento una part de responsabilitat dins de l’obra, així que sí,estic nerviosa, però sé que amb l’ajuda de tots ens sortirà genial.
- És un personatge exigent perquè has de parlar, cantar i ballar. Com l’has preparat? 
Doncs poc a poc, anar assajant i recordant les paraules que dius, i sobretot sentir-les, ja que no és el mateix actuar sense ficar-te en el paper que realment sentint el teu personatge. En resum, constància i esforç, el qual no ha estat fàcil.
- La Tracy és una noia amb un cert sobrepes que només té al cap ser famosa a través del ball, però no ho té fàcil a Baltimore on els cànons estètics estan molt clars. Un cas de discriminació per raó d’aspecte que vol fer pensar.  Consideres que és important tractar el tema del que es parla a l’obra?
I tant! És més, el meu personatge m’encanta, ja que és una noia que, tot i no ser acceptada per la societat, és feliç, i no deixa que els seus complexes puguin amb ella. És una obra que fa encaixar el que normalment no encaixa.
- Exposa una raó perquè la gent ha de venir a veure  It’s Hair spray
Recomano molt It’s Hair spray, ja que considero que és una obra que et farà reflexionar sobre com tractar temes com el racisme o els cànons de bellesa. A més, és una obra amb un toc d’humor, i amb una trama que estic segura que t’enganxarà. Us hi esperem!!

Link Larkin (Marc Montanyà)
-A falta de pocs dies per l’estrena de l’obra, creus que la gent està motivada perquè surti bé? Trobes que hi ha nervis? 
Crec que tothom està més o menys nerviós, ja que la majoria de nosaltres no ha pujat mai a un escenari a actuar, cantar o ballar. Però crec que un cop estiguem fent-ho, tot anirà perfecte. Segur que tothom hi ficarà el 200%. 

- Un dels aspectes que destaca en el teu personatge és que és una persona presumida. És difícil assolir aquest -repte? 
Trobo que si et deixes anar, no ha de ser difícil. S'ha de fer sense vergonya, i tot sortirà bé. 

- Al principi, tu ets la única persona que defensa a la Tracy quan intenta entrar al programa, ja que els altres se’n riuen a causa del seu sobrepes. Creus que és un tema que passa en la vida real actualment, per exemple, entre els alumnes de Catalunya?
 Sí, això és una cosa que ha passat sempre i encara passa a tot arreu. És injust jutjar algú si no el coneixes


Corny i Collins (Nil Sabatés i Xavier Vilella)
- El teu personatge en aquesta posada en escena al  Lluçanès s’ha partit en dos actors, de manera que has hagut de treballar molt colze a colze amb la teva ànima bessona. És difícil crear un personatge que es mogui, parli i connecti tota l’estona amb un altre? 
Nil: Jo, per anar adquirint el personatge, he mirat gravacions del personatge en altres versions de l'obra de teatre i en la pel•lícula, i és diferent, perquè en les altres versions és només un personatge, però valoro positivament el fet que s'hagi partit en dos, perquè d'aquesta manera pots inspirar-te una mica  en el teu company. És bo treballar junts perquè al cap i a la fi els dos som un de sol.
Xavier: En el nostre cas no, ja que hi ha hagut molt bona predisposició per part de tots dos i, en general, ha estat fàcil entendre’ns entre nosaltres. Si a tot això hi sumem l'ajuda del Lluís i la Judit, que ens han anat corregint i millorant a cada assaig, la compenetració ha anat evolucionant favorablement.

- Com heu treballat la coordinació per aconseguir el màxim de mimesi  amb en Xavier Vilella/Neil Sabatés?
Nil: Al principi no ens coordinàvem tan bé, era com si fossin dos personatges completament diferents, però a mesura que ha anat avançant el temps i l'obra ha agafat forma, ens hem fusionat més i hi ha molta més cohesió entre ambdós personatges. Si bé és cert que tenim maneres diferents d'interpretar, l'essència del personatge original Corny Collins és la mateixa.
Xavier: A mesura que hem anat fent assajos i de corregir coses l'un a l'altre, hem anat guanyant en complicitat i, alhora en coordinació.

- Exposa una raó perquè la gent ha de venir a veure  It’s Hair spray

Nil: Perquè és una obra que té un rerefons i una moralina. En una època molt dura socialment per la gent negra als Estats Units, l'obra és una lluita per la integració i contra el racisme i els cànons de bellesa. És un espectacle que ha portat molt treball i estem satisfets amb el resultat, creiem que no us deixarà indiferents.
Xavier: - Doncs perquè passaran una estona molt divertida, i podran gaudir pel que molts de nosaltres serà la primera vegada que actuem sobre un escenari.


Velma  (Júlia Noblom)
- És difícil cantar, ballar i caminar amb classe a la vegada? Com t’ho has preparat?
Té el seu punt de complicació, però un cop t'ho vas preparant és com si, al començar l'escena, et sortís sol. 
Per preparar-m'ho, em ficava davant del mirall per practicar expressions. També he practicat com caminar i ballar per casa amb les sabates de taló que portaré el dia de l'obra; amb ajuda de la Marta Vilardell, també he pogut preparar la manera de caminar i de xerrar més pausadament.

- Quin és el teu personatge/els teus personatges preferits de l’obra? 
A part del meu personatge, la Velma, un dels que m'agrada més és el de la Motormouth, per la seva manera d'expresar-se i de pensar i, un altre també podria ser l'Amber, a causa de la seva personalitat.

- Tens un dels personatges que menys a favor està de la participació de la comunitat negra al Show del Corny i el Collins.Creus que és just el tracte que ells reben?
Crec que el tracte que reben els de color per part de la Velma és molt dolent i racista, ja que tots som iguals, deixant de banda color de pell/religions/etc.

- En l’obra podem veure un clar exemple en el que la mare, en aquest cas tu, fa prendre decisions i tenir certes opinions a la força. Creus que en la realitat  hi ha casos en els que els pares/mares realitzen pressió sobre els fills, per intentar fer-los com ells volen?
Per desgràcia, sé que hi ha casos en els que ha passat (no en el meu), i trobo que un pare/mare no hauria d'obligar MAI a fer una cosa al seu fill/a només per beneficiar-se d’ell/ella.

- Exposeu una raó perquè la gent ha de venir a veure It’s Hair spray.
 Una raó és que aquesta obra és molt moguda i, els que vinguin a veure-la, els farà entrar ganes de ballar!


Amber (Júlia Cots)
- L'actitud del personatge que interpretes, Amber, està condicionada per Velma, la mare, com a adolescent de quart d'ESO com creus que ens influeix en les relacions entre joves el que s'ensenya i es pensa a la família?
Penso sincerament que mai t’has de deixar influir per algú. Potser hi ha cops que si que t’afecta el que et diuen a casa, perquè simplement no t’agrada el que t’estan dient, però bé, suposo que si et diuen quelcom és perquè volen el millor de tu. 

- Amber, la teva opinió està molt condicionada per la de la teva mare. Tu, com a alumne de quart d’ESO, creus que hi ha gent que té una opinió influenciada per la seva família?
Per part meva si. Molta gent està influenciada per la seva família o pel seu grup d’amics, pel simple fet de que et fan creure que el què et diuen els més propers és el què agradarà a l’altre gent. 

- Quin és el personatge que trobes que pot agradar més al públic?
Jo penso que tots els personatges que formen part de l’obra són molt importants i poden agradar molt tots al públic, però potser el que més és el de la Motormouth.
Ella és com la “mare” de la comunitat negra que lluita per a la igualtat entre els blancs i els negres. Fins que no aconsegueix una cosa, no ho deixa d’intentar.

- El teu personatge té un gran pes dins l’obra. Comences a estar nerviosa quan penses que s’acosta el dia de l’estrena?
Doncs la veritat és que no, penso que hem estat treballant molt durant tots aquests mesos i que pot ser una obra que et retorni als anys 60 i agradi molt a tot al públic.


Motormouth (Clàudia Martín)
- Dins la comunitat negra, tu ets una de les persones que dóna més vida al grup, i que més li té estima la gent.  A què creus que és degut això?
Crec que és degut a que la Motormouth sempre ha lluitat per la integració entre els blancs i els negres, i la veuen com una dona lluitadora.

- El teu personatge té la responsabilitat de tancar la primera part amb la cançó “Grossa, rossa i formosa”. Com has preparat aquesta última escena del primer acte? Han estat moltes hores d’assaig?
 Tot i que encara queda molt perquè quedi estupenda la canço “Grossa, rossa i formosa", és la primera cançó que vam preparar i com tothom hi ha ficat moltes ganes. Hem practicat bastant cops perquè finalment quedés bé.

- T’agrada interpretar el personatge que et van assignar? Per què?
M'encanta. Aquest personatge fa molt per mi, ja que és una dona molt atrevida , sense pèls a la boca, com jo.

- Des de la decisió de fer It’s Hair Spray, vas veure clar que tindríem temps per tenir-la llesta pel dia de l’estrena, i que ens sortiria bé?
It's Hair spray és una obra molt complicada, ja que hi ha molts personatges i molt moviment . Des d’un principi que confio plenament amb tots els meus companys, espero que ens surti una obra genial i que sigui inoblidable per tots.


Seaweed (Ismael Teldi)
-El teu personatge és un noi afroamericà que viu a Baltimore on encara es manté la separació racial i on existeix el “dia del negres”, dia en que es permet que puguin ballar en un programa de televisió. -Què t’ha fet sentir posar-te a la pell d’algú que pateix aquesta discriminació? 
 M’ha fet sentir en la meva pròpia pell la discriminació que patien i encara ara pateixen les víctimes del racisme. Reben abusos, insults o comentaris discriminatoris. També passa en petites coses del dia a dia, ja que la gent considera que no farà mal, però que sí que en fa.

-A més és un personatge que se li dona molt bé el ball. Ha estat difícil per a tu assolir aquest repte? Com t’has preparat? 
Sí que ha estat difícil, ja que a mi especialment trobo que el ball no es un dels meus forts. Al principi em costava molt ballar, però un cop vaig començar a practicar ja em vaig deixar anar crec que vaig millorant. 
Una de les preparacions que he fet ha sigut veure vídeos d’altres persones interpretant aquest paper, i intentar imitar-los a la meva manera i deixar-me anar des d’un principi. Opino que ha estat tot un repte interpretar aquest personatge, però m'enduc una sensació positiva del que he treballat.

-Què t’ha aportat fer aquesta obra de teatre?
Gràcies a aquesta obra de teatre, he pogut parlar amb companys de classe amb la que no acostumava a parlar, i com he dit anteriorment, també he treballat el tema de la vergonya i ha sigut tota una experiència que m’ha enriquit molt.

- Exposa una raó perquè la gent ha de venir a veure  It’s Hair spray
 La gent ha de venir a veure aquesta obra, ja que ho passareu molt bé, i a més a més podreu viure la lluita de la gent de color per aconseguir poder ballar en un programa per a blancs i lluitar en contra del racisme gràcies a la Tracy, una noia molt revolucionària.


La petita Inès (Joana Pidelaserra)
- El teu personatge com el de la Tracy pateix discriminació, en aquest cas per la seva raça. Trobes que el missatge que s’intenta enviar al públic sobre el racisme, és una realitat que s’hauria d’evitar? Has viscut d’aprop alguna escena en la que ha aparegut el racisme? Creus que entre els joves encara es donen aquest tipus de comportaments? 
Crec que des de l'obra s'enfoca molt bé aquest tema, i,  òbviament crec que és una realitat que s'hauria d'evitar. Malauradament, el racisme continua estant present en la nostra societat i moltes vegades molta gent ho és sense ni tant sols adonar-se'n. Tot i així crec que de mica en mica, a través de xerrades o projectes com el nostre, anem fent que cada cop la gent sigui més conscient i oberta de ment i comenci a no tolerar i corregir actituds racistes. 

- Explica’ns alguna anècdota divertida que hagi passat durant els assaigs.
La veritat és que els assajos en general són tots molt divertits. Hi ha molt bon ambient en el grup i això és genial, i disfrutes molt veient com de mica en mica l'obra va prenent forma i color. Si he de ser sincera, em fa molta pena que aviat això s'acabi. 

- A l’obra formes part d’un col·lectiu i això implica que has de treballar amb altres actors i actrius sobre l’escenari. Com s’aconsegueix actuar sense molestar-vos els uns als altres? 
La veritat és que fer un teatre amb 50 persones és una cosa una mica difícil, i de vegades et venen ganes de fer fora algú, però com ja he dit, hi ha molt bon ambient i la veritat és que tothom hi posa moltes ganes i il·lusió, i això fa que, almenys jo, no tingui cap problema en actuar amb algú. 

- Explica com ho heu fet perquè tothom s’aprengui les coreografies que hi ha al llarg de l’obra.
Bàsicament, practicant els balls 3000 vegades els passos de ball que ja surten quasi automàtics.


Edna i Wilbur. Són els pares de la Tracy, uns personatges una mica peculiars, descobriu-los...

Edna (Eudald Rovira)
- T’ha tocat el repte d’interpretar la mare de la Tracy. Com has preparat aquest personatge? 
Quan el Lluís I la Judit ens van dir que proposéssim un personatge que ens agradaria fer, vaig pensar que el paper d'Edna seria interessant. Amb la Marina tenim molt bona relació, per això les escenes de mare i filla ens surten bé.

- És difícil fer veure que ets del gènere oposat durant tantes hores?
En el fons m'encanta el paper d'Edna. Al principi veia un repte difícil estar parlant durant tantes hores amb aquest to de veu, però a mida que vas practicant, dia a dia, ja es comença a normalitzar. Estic molt content dels resultats.

- Quin és el personatge que t'agrada més de l'obra? (no l'actor o actriu que creus que ho fa millor, sinó el personatge del musical que trobes més interessant?
M'encanta la Penny Lou Pingleeton (Judit Fumanya). És un personatge que encaixa molt bé a l'obra. El seu paper com a despistada m'encanta. Almenys a la pel•lícula fa molt riure i si a sobre s'enrotlla amb amb en Seaweed (Ismael Teldi) encara millor.

- Exposa una raó perquè la gent ha de venir a veure  It’s Hair spray Hairspray és un musical no tant conegut com Mamma Mia o Grease, però tot i així ha rebut molts premis de Broadway. És un musical que lluita en contra de la segregació, finalment la raça blanca i la raça negra, s'acaben ajuntant. És un musical que us asseguro que val molt la pena i que hi hem posat molta valentia i moltes hores d'assaig perquè ens surti el millor possible.

Wilbur (Nil Colell)
- Imagina’t que estiguessis en la mateixa situació que el Wilbur, però en la vida real. Com ja saps, en aquella època, els negres eren una comunitat molt discriminada. Hauries donat suport a la Tracy en la lluita per la igualtat, o faries com la resta de la gent, mirar cap a un altre costat i fer veure que no passa res?
Hauria donat suport a la Tracy, perquè crec que la segregació és molt injusta i esta malament, i que la resta de la gent que fes veure que no passava res estaria insultant a molta gent sense motiu.

- La teva relació amb l’Edna és diferent a les altres. Ella té el control de la família, i tu fas cas al que ella et diu. Trobes que és bo mostrar que en una família es poden intercanviar els rols tradicionals d’home i dona, de manera que sigui la dona qui aporti els majors ingressos, tingui l’autoritat, etc i l’home prengui un paper més secundari? 
Opino que això és bastant igual, perquè si en una relació hi ha ordre i respecte, quins papers ocupa cada membre de la família és intrascendental.

-  En el nostre entorn, creus que existeix aquest model de família de Wilbur i d’altres o encara és majoritari el model tradicional amb un pes predominant de l’autoritat masculina? 
Per mala sort, encara predomina el model tradicional, cosa que trobo realment molt injusta, ja que tots hem de ser tractats de manera igual i sens diferències ni ficant etiquetes a la gent sobre el què són.

- En la realitat, creus que falten persones com la Tracy, que s’arrisquen a perdre alguns drets i llibertats simplement per ajudar a col·lectius discriminats?
Sí, perquè hi ha persones que es mereixen ser com totes les altres i si no n'hi hagués gent que s’arrisqués, les coses no canviarien mai.


Penny i Prudy.

Penny (Judit Fumanya)
- La Penny Pingleton és la millor amiga de la Tracy. Quins arguments d’amistat destaca l’obra? Què tenen la Penny i la Tracy que és la base d’una bona amistat? 
Som dues amigues que no tenim a ningú més amb qui confiar, i per tant ens ajudem en tot i juntes fem un canvi brutal al final de l’obra respecte al principi. Es vol ensenyar al públic que juntament amb una teva amistat verdadera pots arribar on vulguis.

- T’ha fet pensar amb les teves relacions d’amistat, representar aquest personatge? 
No, la veritat es que el paper que interpreto es totalment diferent al meu jo.

- La teva mare, la Prudy Pinglenton, sempre t’està vigilant i intenta que no estiguis amb gent de color negre. Trobes que interpreta bé el paper de mare controladora?
Sí, interpreta molt bé el paper de controlar el que faig, quan ho faig i com ho faig. Però a vegades, no totes les mares controladores se’n surten amb la seva... qui sap com acabara la nostra relació!

- Exposa una raó perquè la gent ha de venir a veure  It’s Hairspray
Crec de tot cor que Hairpsray es una obra que et pot retornar als anys 60, amb molt ball i molta música alegre, i on realment pots entendre la importància del respecte,l’amistat i la lluita contra el que realment vols i desitges.
Hem treballat molt i molt dur, crec que la recompensa de totes les hores invertides en aquest projecte serà molt bona! Us hi esperem, perquè Hairspray som tots!

Prudy  (Laura Vilaseca)
- El teu personatge intenta a partir del càstig obligar a la seva filla a comportar-se d’una manera diferent a la que la Penny vol. Com a adolescent de 4t d’ESO creus que els càstigs són útils per a modificar el comportament dels joves? 
Jo crec que depèn del càstig. Si és un càstig per fer reflexionar d'un fet que has fet malament sense la necessitat de, tal i com fa la Prudy, lligar a la seva filla amb cordes perquè no s'escapi i reflexioni, doncs pot fer que la persona s'adoni del que ha fet i pensi les conseqüències que comporta. Però tal i com ho fa la Prudy no ajuda gens, sinó que fa que la Penny fagi el que vulgui a causa de la ràbia que li provoca que no l'accepti tal i com és.

- Lluny d’aconseguir l’objectiu de que la Penny deixi de reunir-se amb el col·lectiu afroamericà per ballar i  escoltar la seva música, el teu personatge Prudy acaba cedint i  acostant-se més a aquell col·lectiu. Creus que quan coneixem d’aprop les persones deixant de banda els prejudicis podem aconseguir una major convivència?
 Sí, ja que no pots jutjar a una persona per la seva aparença o el que la gent diu d'ella. Tens que conèixer-la per poder saber com és en realitat. Això provoca una millor convivència entre diferents tipus de persones.

- En la teva opinió, quines escenes agradaran més al públic: a les que hi ha una gran quantitat de gent, o a les que hi surt poca gent? Per què?
Jo crec que seran les escenes en les que hi ha més persones, ja que tenen una gran força i impacten molt en veure-les.


Nois i noies del Consell (Els nois i noies del Consell són :Duna Sallent, Oriol Bragulat, Abril Subirana, Jordi Soler, Jana Martin, Arnau Font, Mireia Berengueras, Xavier Naranjo, Kaoutar el Bakri, Riu Abad, Judit Cañero, Adrià Conill.)
-Creieu que és just que al principi es rebutgi a la Tracy a causa del seu aspecte físic? Aquesta situació es reflexa amb la realitat?
Duna​: Crec que no es just, ja que no es pot jutjar a una persona pel seu aspecte físic. Crec que si que es reflexa a la realitat ja que molts cops a una nena més grassoneta li costa més ser acceptada per la gent.
Xavier​: No esta bé, perquè jutjar a una persona per el seu físic és, com diria un lector, jutjar un llibre per la portada.

- A mesura que l’obra avança, aneu donant suport a la Tracy perquè aconsegueixi el premi de Miss Hairspray. A què creieu que això és debut?
Duna​: A que nosaltres anem oblidant el que en un principi érem, unes nenes molt refinades i presumides que es creien millors per sobre de tothom i comencen a veure que l’Amber esta equivocada. Se'n adonen de que la Tracy és una nena molt maca i molt alegre que és molt còmode estar al seu costat.
Xavier: ​Perquè veiem que la Tracy és una bona persona i sempre vol el millor per les persones, i en canvi, l’Amber només vol el millor per ella, i li es igual la resta de les persones. És per això que començem a donar suport a la Tracy i no a l’Amber.

- Els membres del consell balleu junts a totes les cançons interpretades durant el programa. És difícil crear els balls i que tots estigueu coordinats a l’hora de fer els moviments?
Duna​: És molt difícil que anem tots coordinats, ja que no tothom sap ballar bé, però amb treball i esforç ens estan sortint a poc a poc tots els balls.
Xavier: ​És difícil, ja que les nenes feien el ball i després els nens ens l’havíem d’aprendre, i no ens sortia mai bé, fins que després de moltes hores d’assaig, ens acaben sortint bé els balls.

- Expliqueu-nos alguna anècdota divertida que hagi passat durant els assaigs.
Duna: ​Si fèiem alguna cosa malament quan assajàvem les escenes, el Lluís recreava el què havíem de fer, i ho feia d’una manera molt expressiva, que a la majoria ens ajudava molt a millorar. Hi ficava unes ganes que trobava curioses i divertides.
Xavier: ​Quan era l’hora d’assajar els balls del Consell, al principi, el Jordi Soler no tenia gaire coordinació quan tocava practicar els moviments, i era divertit com els feia.

Els dinamites   (Hem entrevistat la Núria Boixadé i en Jordi Vila , però el grup de cant dels dinamites també el formen: Yanela Rimada, Miguel Costa,
Júlia Vall, i Guisla Villagrasa)

- Els dinamites acompanyeu als personatges a l’hora de cantar, això vol dir que heu hagut d’aprendre-us gairebé totes les cançons i conjuntar-vos amb els solistes. Expliqueu-nos com ho heu preparat per poder ajustar les veus i que soni compacte i afinat? Us ha semblat difícil?  
Núria: A base d’anar escoltant molt les cançons, sobretot. Després, hi havia moltes tardes que quedàvem amb el Lluís i la Judit per acabar de retocar el que no quedava bé. No m’ha semblat difícil. 
Jordi: Primer, amb el Lluís vam analitzar les cançons i vam determinar els chorus que faríem. Com que tots fem la mateixa veu, no hi havia problemes i com que tots cantem bé, tampoc vam tenir problemes d'afinació. 

- Els cantants de chorus sovint estan a l’escena en un segon pla, però tenen una importància clau per a que sonin bé les cançons, us ha costat d’entendre aquest protagonisme? Us va decepcionar d’entrada no interpretar cap paper amb text? 
 Núria: Al principi sí. Perquè, no ens enganyem, la majoria volia un paper amb text. Costa d’assumir que tens un paper que és important però secundari. L’important és passar-s’ho bé. 
Jordi: El nostre paper es difícil, ja que només fem els chorus, i per tant, no intervenim en les escenes. A mi no em va costar ficar-me en el paper i el fet de no tenir diàleg tampoc m'importa.

- Creieu que, a mesura que els mesos han anat passant, la gent s’ha deixat anar més a l’hora d’actuar? Expliqueu-nos els canvis d’alguns actors que cregueu que siguin interessants de destacar. 
Núria: Al principi, a tots ens feia vergonya cantar o actuar davant dels professors o companys per si ho feies malament o es reien de tu. Amb el temps tots ens hem deixat veure més a l’hora d’actuar, cantar o ballar.
Jordi: No és que la gent s’hagi deixat anar, és que amb el pas del temps et dones compte que estàs fent una cosa seria i t'hi poses en serio.


La Comunitat Afroamericana     (Hem entrevistat en Sergi Garcia i la Marta Olivares, però la comunitat la formen uns quants actors més: Laura Paracolls, Maria Farrés, Judit Estupinyà, Dani García, Pau Manubens, Àngel Prat.)

- La comunitat afroamericana està molt discriminada a l’obra, fins que apareix la Tracy, que intenta ajudar-los a sortir al programa de TV, ja que creu que es mereixen el mateix tracte que la resta de la gent. Creieu que la gent hauria de fer el mateix que la Tracy a la realitat, ajudant a que no hi hagi aquest racisme al món?

Sergi: Sí. Jo crec que els blancs i els negres i qualsevol altre raça del món té el mateixos drets i la mateixa importància.
Marta: Si, crec que es molt important que hi hagi gent com la Tracy, ja que sempre he cregut que tothom es igual i que tots hem de col·laborar.

- Una qualitat que es destaca durant l’obra és l’habilitat  per ballar del col·lectiu afroamericà i la passió que tenen per a la música i el ball. És difícil projectar aquesta característica al públic durant tota l’obra?
Sergi: Sí, ja que la qualitat que tenen els negres és la seva gran habilitat per el ball, cosa que la comunitat negra intenta ensenyar durant tota l'obra, tot i que es fa difícil, degut al gran treball que s'ha de dur a terme per poder seguir amb el mateix nivell tota l'estona.
Marta: Jo crec que en el fons no és difícil, perquè l’únic que hem de fer és sortir i passar una bona estona. Això fa que sigui fàcil projectar-ho al públic.

- Quin és el personatge que trobeu més interessant a l’obra? Per què? Quina qualitat té aquest personatge? 
Sergi: El Link Larkin, perquè el seu caràcter cregut fa que aporti un punt d'humor a l’obra. Canvia molt la seva manera de ser respecte la realitat.
Marta: La Motormouth. És el personatge que trobo més interessant, ja que és una dona que porta tota la seva vida lluitant pel que vol, i fins que no ho aconsegueixi no deixarà de lluitar.