BATXILLERAT‎ > ‎2n BATXILLERAT‎ > ‎

ACTIVITATS I SORTIDES 2n BTX 16-17

Descobrint la Catalunya Nord - 2n de Batxillerat

Descobrir camins nous, propers i desconeguts alhora sempre és una experiència que no deixa indiferent ningú. A 3 hores de casa Catalunya segueix existint perquè hi ha un territori  on la nostra petjada encara hi és latent: el Palau dels Reis de Mallorca, l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, el museu del memorial als exiliats republicans de la Guerra Civil espanyola, la Maternitat d'Elna, els Casals de Jaume I, la xarxa d'escoles Bressola... tot un llegat que no és altra cosa que la prolongació del que va ser Catalunya just abans del tractat dels Pirineus i fins i tot després... Un llegat que ens pertany i que molts lluiten per mantenir viu d'alguna manera. Les barreres psicològiques són gruixudes i tendim a no mirar més enllà de les fronteres administratives. 

Aquest viatge té com a objectiu esborrar de la ment dels alumnes aquesta línia perquè puguin descobrir una realitat social, política, econòmica i sobretot  lingüística de les comarques que conformen la Catalunya Nord: Alta Cerdanya, Capcir, el Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenolleda. Mica en mica, visita a visita i persona a persona, tots van poder anar descobrint aquesta realitat i van poder crear una imatge més afí a aquest nou món que viu al costat de casa nostra.

L'opinió dels alumnes ha estat positiva, sobretot perquè reconeixen que la sensació i les expectatives del viatge són més elevades del que s'esperaven d'entrada abans d'iniciar aquest trajecte. És per això que esperem poder seguir gaudint molt temps d'aquesta oportunitat plena d'aprenentatges i coneixences que són presents a la història de moltes de les nostres famílies. 


 

Els alumnes de 2n de Batxillerat fan una roda de premsa per explicar el procés de participació ciutadana

Els alumnes de 2n de Batxillerat hem col·laborat en un procés de participació ciutadana. La proposta de portar a terme aquest procés participatiu va venir de Casal del Jovent, que tenia interès en conèixer l'opinió dels joves del Lluçanès d’entre 12 i 18 anys sobre dos aspectes ben diferents: el Voluntariat Jove d’Estiu i el Cap de Setmana Jove. 


El Voluntariat Jove d’Estiu és una iniciativa que ja es va dur a terme l’any passat durant el mes de juliol. El projecte vol ser una experiència que combini el lleure i el voluntariat amb una aportació per a l’entorn de Prats de Lluçanès. L’any passat es va arreglar la Plaça dels Països Catalans, van plantar plantes aromàtiques, van pintar bancs, arreglar graons… a més, també van fer tasques més socials ajudant i col·laborant en diferents serveis: a l’escola Bressol La Pitota, Centre obert, Centre de Dia i Residència Nostra Senyora de Lourdes.


Aquest any, degut a l’èxit de l’edició anterior, es vol tornar a organitzar tenint en compte els interessos dels joves. De manera que, l'Emma responsable de les activitats joves que programa l'ajuntament de Prats va demanar a l’institut si es podria fer un procés participatiu en el centre d’ensenyament de secundària, per poder obtenir la informació de la majoria dels joves del Lluçanès que hi cursen els seus estudis. Com que els alumnes de 2n de Batxillerat hem estat realitzant un Erasmus+ sobre voluntariat, es va considerar que era una bona proposta per ser liderada pels alumnes d’aquest curs. D’aquesta manera, des del passat mes d’octubre hem estat duent a terme el projecte que us expliquem a continuació.


Per començar, vam crear un qüestionari per a poder captar les propostes dels joves d’ESO en relació al voluntariat d’estiu. El qüestionari el vam passar a tots els alumnes la setmana del 21 al 25 de novembre i després en vam fer un buidat.  Dels resultats d’aquests qüestionaris en vam obtenir les quatre propostes més ben valorades, les quals les vàrem recollir en una butlleta per a poder fer una votació el 18 de gener durant les hores del pati. Vam organitzar una jornada de votació formal com les de les de qualsevols eleccions amb urnes i registre de participació. 


El nivell de participació de tot l’institut va ser d’un 66% i per nivells podeu veure les dades a la següent taula:


GRUP

PARTICIPACIÓ

1r d’ESO

61,3%

2n d’ESO

55%

3r d’ESO

66%

4rt d’ESO

51%

1r Batxillerat

87,5%

2n Batxillerat

88%


Els resultats d’aquesta votació van ser:


PROPOSTA

NÚM. VOTS

PERCENTATGE

Voluntariat Esportiu: Suport en activitats esportives i de lleure.

74

44%

Voluntariat Social: Suport a infants de l’Escola Bressol i del Centre Obert. Suport amb els avis i àvies del Centre de Dia i Residència.

51

30%

Voluntariat Ambiental: Creació d’una ruta de les fonts del voltant de Prats de Lluçanès.

28

17%

Voluntariat Urbanístic: Manteniment,         arranjament i construcció      d’infraestructures urbanes.


16

9%


    

Per altra banda, hem realitzat un segon procés participatiu amb l’objectiu de conèixer els interessos i inquietuds dels joves en relació al cap de setmana jove per així poder fer una bona programació. 

En aquest cas per a conèixer l’opinió dels joves vam realitzar una pluja d’idees a cada classe d’ESO durant la la setmana del 9 al 13 de gener. Un cop vam haver acabat amb les pluges d’idees vam fer un buidatge per saber les propostes que havien sortit. Per acabar de decidir quines de les activitats proposades eren les més adients per portar a terme vam fer un grup de discussió amb el Consell de Delegats, com a òrgan representatiu de l’alumnat del centre.

Les activitats més proposades pel cap de setmana jove han estat:
  • Concurs o curs de tapes o postres 
  • Taller de graffitis 
  • Joc de la bandera gegant pel poble
  • Gimncama guarra
  • Baixada d’andròmines
  • Joc de rol (el LLop) 
  • Disco mòbil amb pijama 
  • i diversos torneigs d’esports i de jocs d’ordinador
Tota aquesta informació la vam transferir a l’ Emma  que serà qui la traslladarà a la regidoria de joventud per a poder organitzar el cap de setmana jove. 

Si voleu veure amb imatges:


Martí Noguera ens explica la seva experiència com a emprenedor

ALBERT CARETA. ALUMNE de 2n BAT /  El passat dimecres dia 9 de novembre, a l’hora d’economia d’empresa, va venir l’exalumne de l’institut Martí Noguera i actual emprenedor (propietari com a persona física i, per tant, com a autònom, d’un gimnàs molt especialitzat amb un perfil de clientela bastant específic a Vic) a fer-nos una xerrada amb l’objectiu d’explicar-nos la seva experiència personal com a emprenedor (és a dir, la seva experiència creant, desenvolupant i implantant un projecte empresarial pel seu compte) a fi d’ajudar-nos en el nostre projecte emprenedor (i, més concretament, en l’apartat de definir la clientela i analitzar la competència del nostre negoci). 

En Martí va estudiar el batxillerat social a l’Institut Castell del Quer. En la seva etapa com a estudiant de secundària li apassionaven les curses ciclistes i els corresponents entrenaments per a preparar aquest esport. En acabar el batxillerat va continuar estudiant (encara que aquest tret ara mateix no ens incumbeix) i, a més, preparava els entrenaments del seu germà de franc. Ja un cop acabada la carrera universitària, com que la gent veia que planejava l’entrenament del seu germà bastant bé, cada vegada més persones dintre el món de les curses a dues rodes eren coneixedores de que en Martí proporcionava aquest servei. Degut a que cada vegada hi havia més gent que s’interessava en la seva planificació d’entrenaments a alt nivell (ja fos pel boca-orella o perquè, en acabar la carrera, impartia classes a la Universitat de Vic que, vulguis o no, el dotava de cert prestigi) en Martí es va començar a plantejar el fet de muntar un gimnàs ja que, d’aquesta manera, a més de muntar els entrenaments, oferiria els serveis i maquinària necessaris per dur-los a terme (i, per tant, obtindria més ingressos a final de mes) 

No obstant, com que les persones que estaven interessades en els serveis d’en Martí eren, en gran part, tant ciclistes com motociclistes, va optar per centrar més aquest gimnàs en el darrer grup. Els motius que li van fer prendre aquesta decisió van ser dos: el primer era perquè per la zona no hi havia ningú especialitzat en els entrenaments d’alt rendiment en esports de motor i, el segon, perquè el motociclisme és un esport car i, en conseqüència, a la gent que el practica no li fa res gastar-se quantitats de diners relativament altes per millorar el seu rendiment un 5 %. 

Un cop decidit en quin esport centraria el seu gimnàs, va haver de decidir si muntar-lo a Prats o a un altre lloc (preferiblement una ciutat com Vic). D’una banda, si el muntava a Prats ja tenia un local i també tindria menys competència. De l’altra, si optava per instal·lar-l’ho a Vic, tindria més competència però també més clients. Tot i això, el factor diferencial que el va fer acabar de decidir va ser que volia muntar un gimnàs trencador i centrar-lo únicament en uns determinats esports (sobretot motociclisme i ciclisme, tot i que tampoc es negaria a proporcionar el seus serveis a persones que practiquessin altres esports i que estiguessin disposat a pagar bastants diners per millorar el seu rendiment en aquests), cosa que a Prats no es podria permetre (i, per tant, hauria de crear-hi un gimnàs molt més estàndard). Així doncs, amb pocs clients el negoci ja li sortia rentable degut a l’elevat preu dels seus serveis. A més, Vic és la ciutat del motor i, aquest fet, vulguis o no, l’ajudaria bastant a tirar endavant el seu nou negoci. 

Així doncs, un cop s’havia posicionat, havia segmentat la clientela potencial en funció dels seus interessos i havia decidit que proporcionaria una cartera àmplia de serveis als seus clients, li tocava analitzar la competència. No obstant, la va tenir massa en compte ja que el que ell proporcionava era molt innovador en el territori i, en conseqüència, podia prendre’s certa llibertat a l’hora d’establir els preus dels seus productes i a l’hora d’escollir la maquinària del seu gimnàs (ja que els seus clients difícilment podrien comprar al seu gimnàs d’alt rendiment amb la resta de gimnasos de la zona). 

Un cop decidits tots aquets aspectes, va haver de recórrer a diferents fonts de finançament per tal d’adquirir una nau i per comprar la maquinària d’avantguarda (cambres per entrenar en estats d’hipòxia, simuladors de carrera de motos). Així doncs, una part d’aquesta inversió inicial eren els seus estalvis, un altra van ser diners que li havien deixat els seus pares (i que els hi va retornar al cap d’un any) i, la darrera, un crèdit bancari a 7 anys amb un 1,8 % d’interessos. En quan a finançament es refereix, va tenir molta sort ja que se li va proposar un crèdit a llarg termini amb uns interessos molt baixos. 

Actualment, en Martí té 3 treballadors en plantilla i rep 3 serveis de professionals independents (un metre, un fisioterapeuta i un estudiant de biomecànica). L’emprenedor afirma que també li agradaria pagar a un professional perquè li fes un vídeo promocional ben fet i, a continuació, pagar a Facebook perquè en faci publicitat a un determinat perfil d’usuaris (els mateixos que en Martí busca pel seu negoci). 

Així doncs, en quan a publicitat es refereix, la inversió efectuada per en Martí ha sigut bastant baixa, ja que els clients que té són degut al fenomen del boca-orella i a les fotos que pengen a les xarxes socials (ja que, la majoria, són “influencers”). A més, tampoc li interessa que molta gent conegui el negoci, simplement els esportistes d’elit que busquen millorar el seu rendiment, per la qual cosa no s’ha ni plantejat el fet de fer un anunci o de pagar perquè el seu negoci surti en un cartell publicitari a l’autopista (tot i que afirma que, en els seus inicis, va pagar per anuncis en revistes). 
En Martí és el tercer emprenedor que ens visita a l’aula i que ens assessora per a poder desenvolupar el nostre projecte d’empresa. Cal dir que tot i que els tres negocis que ens han exposat són ben diferents i que els perfils dels emprenedors també hi ha aspectes on coincideixen i d’altres ben diferents. El tret diferencial del Martí és que va entrar al mercat amb una cartera de productes àmplia i amb uns preus bastants elevats i que només amb el boca-orella ja s’ha donat a conèixer sense invertir massa en publicitat. Això és degut a que, a diferència de la Montse i la Susana, es centra en un perfil de client molt més específic i elitista. 

 

La Montse Pons i la Susana Ballús ens visiten per explicar-nos la importància de fer un pla d'empresa escrit per Fiona Sabartés 


El passat dilluns 26 de setembre de 2016 van venir a la nostra classe d’Economia d’Empresa de 2n de batxillerat la Susanna Ballús i la Montse Pons, dues emprenedores que han començat el seu propi negoci. L’objectiu d’aquesta xerrada era comprendre tot el que comportava obrir un negoci propi, des d’analitzar la competència fins a saber establir un preu correcte. 

La Susanna ens va explicar que ella, compaginant-ho amb els estudis universitaris, feia classes de repàs particulars de llengües. En acabar els estudis, i veient que li creixia molt la clientela, fa dos anys va decidir obrir la seva pròpia acadèmia d’idiomes. Es va guiar molt per la il·lusió que tenia i no va parar a establir un pla d’empresa, és a dir, sense analitzar la competència ni els clients, sense fer una previsió dels ingressos i despeses, etc. Això li va comportar adonar-se, entre d’altres coses, que prop del local on ella s’havia establert (que havia triat aquell perquè no havia de pagar lloguer), hi havia 4 acadèmies d’idiomes que oferien el mateix servei o un servei semblant. També ha hagut de contractar una tercera persona perquè li porti la comptabilitat i tots els aspectes financers de l’empresa, ja que ella havia estudiat el batxillerat humanístic i no hi entenia. 

En acabar, ens va dir que, ella no havia fet cap pla d’empresa ni cap tipus de previsió i que, fent això, molt possiblement hauria pogut arrencar millor i hauria obtingut més beneficis de bon principi. Ens va aconsellar que no volguéssim abastar masses àrees, que ens centréssim en un públic concret, perquè volent fer més coses de les que podem ens acabarem frustrant. 

La història de la Montse és molt diferent. Ella portava 20 anys treballant en una assessoria, i tenia un càrrec bastant important. Però tenia ganes de posar-se per ella, de tenir el seu propi negoci, poder desenvolupar un treball autònom. Així que fa qüestió de 6 mesos, va decidir plegar de la feina i obrir la seva pròpia assessoria. L’avantatge que va tenir ella va ser que, en haver treballat tants anys en aquest àmbit, tenia un molt bon coneixement de la competència i ja tenia clients que sabia que la seguirien contractant a ella encara que tingués el seu propi negoci. A partir d’aquesta llista de clients va fer un càlcul per saber si amb els diners que ingressaria en tindria prou per pagar el lloguer del local i les instal·lacions (ordinadors, telèfon, electricitat). Estava disposada fins i tot a subsistir sense cobrar un sou, només cobrint les despeses, durant un temps. 

Va dir-nos que ella sí que havia fet un pla d’empresa, tot i que no escrit, i que a l’hora d’establir el preu i definir el perfil de client li va ser molt fàcil, gràcies al coneixement de l’àmbit d’assessories. Ens va donar un consell, que va ser: «No tingueu por a dir que no a un client, si el servei que busca no li podeu oferir de manera correcte. Perquè si li dius que sí i li fas malament, no tornarà més; en canvi, si li dius que no, potser tornarà un altre dia demanant-te que facis el que realment saps fer». 

També va dir-nos que, si no ens surt bé el nostre projecte, no ens enfonsem, que aprenguem dels errors i que el pròxim cop, si ho tornem a provar, apliquem tot el que hem après d’aquests errors per tal de tenir més èxit. 

En acabar vam fer una ronda de preguntes, per aclarir els dubtes que teníem. Aquesta xerrada ens va servir per a comprendre la necessitat de tenir un pla d’empresa per a poder estar més organitzats, tenir clar el que volem fer i com ho volem fer, i d’aquesta manera aplicar-ho al pla d’empresa que realitzarem a classe. Tot i això, opino que, a més a més d’ajudar-nos per a aquest projecte, les històries i els consells de la Montse i la Susanna ens serviran a tots per si mai volem ser emprenedors i obrir el nostre propi negoci.