Sortides‎ > ‎

Roma 2011-2012

ROMA

La matinada del dimarts 8 de novembre va ser còmplice de la nostra partida cap a la ciutat de Roma. Tal com va fer Eneas des de Troia.

Ja som a Roma!, se’ns podia llegir en les nostres cares que lluïen radiants. Abans, però, havíem de córrer per la terminal 2 de Barcelona perquè els embussos de l’entrada a la capital catalana ens rebien amb els braços oberts i havíem de pagar algun suplement per les maletes, millor dit per la gestió d’una treballadora que només compleix ordres.

Roma ens esperava amb un sol radiant com el dia en què Eneas i Lavínia es conegueren.

El trasllat a l’hotel va anar d’allò més bé: un bus per a gairebé nosaltres sols i la parada a Termini, al costat de l’hotel.

En arribar les habitacions no estaven llestes, potser el canvi d’hotel a última hora va provocar l’endarreriment. Il signore ens va demanar disculpes amb cara de sorpresa, després de veure que els ocellets del Canigó eren els membres del grup de 30 que esperava.

Fos com fos, estàvem impacients per anar a (re)descobrir la nostra estimada Roma. Teníem tantes ganes de començar la ruta que no vam esperar i abans de pujar a les habitacions ja vam marxar. El Colosseo ens esperava... Ohh, Ohh!!! Comença a ploure... En sortir de Santa Maria la Maggiore la cosa ja no eren quatre gotes... Semblava emular algun diluvi d’aquells que ja des de l’antiguitat la tradició oral ens ha permès conèixer.

Una breu pausa ens va donar l’atreviment de continuar i arribar fins a Sant Pietro in Vincoli on després de veure i d’il·luminar el Moisès, vam haver d’aturar màquines una llarga estona. No ens podíem creure que estigués passant. Al matí, amb màniga curta i ara, els nostres peus començaven a sentir el fred de la tardor.

Però ni la pluja podia aturar-nos. Si la pluja ens vol acompanyar, doncs que vingui. Adiamo ragazzi!

Sota la pluja vam sentir les emocions de Màximus en veure on s’havia de jugar la vida. I sota la pluja vam veure el Monument a Vittor Manuele i vam fer la primera parada sota la columna de Trajà, quina meravella! 

I de sobte va parar... En arribar a la Fontana de Trevi ja no plovia i això ens va permetre veure la tan concorreguda plaça sense gent, sense turistes només nosaltres.

Gràcies a la pluja també vam poder comprovar que la cúpula del Panteó era oberta i que la pluja, com els rajos solars, hi entren ja des la seva fundació. Quines emocions... què bonic...

Per avui, ja en teníem prou; els nostres peus, gelats i cansats, demanaven carregar piles i reposar. Un bon sopar ens va acompanyar les primeres impressions i una dutxa calenta ens va donar el buona notte.

L’endemà era el dia dedicat al Vaticà, però com que no es diu que tots els camins siguin fàcils, vam haver de patir abans d’arribar.  El metro estava ple de gom a gom... I miraculosament vam arribar tots. Primer els museus Vaticans... el Laoocont, l’Acadèmia, i moltes obres i moooooolta gent ens van conduir cap a la Capilla Sixtina. Els no foto dels guardes eren la BSO de l’exploració de tots els racons... Realment fascinant i molt enriquidor gràcies a les explicacions de la Mercè.

Havent dinat, la Basílica de Sant Pere. I amunt, amunt...cap a la cúpula! Ohhh quines vistes... Ara sí, Roma als nostres peus.

En marxar de la Ciutat del Vaticà, ens vam dirigir cap al Castel Sant'Angelo, el mausoleu d’Adrià. La nit ja tornava a ser allí i ens va oferir unes vistes fantàstiques: el riu, els ponts, la gent, Roma...

Resseguint el riu, vam anar a fer cap a la Piaza Navona: un ambient espectacular i un lloc ideal  per menjar-se un gelat, mentre s’observa la Fontana dei Quattro Fiumi i l’obelisc i se sent les emocions de l’antic estadi de Domicià.

Unes hores més tard, ja ens donàvem el buon giorno, mentre preníem l’esmorzar i agafàvem forces per un altra jornada maratoniana.

Vam començar a l’Ara Pacis, l’altar de marbre que August va construir per a commemorar l’etapa de pau que havia aconseguit. D’allí, cap a la Piazza del Popolo, per a veure les dues esglèsies idèntiques. Després la plaça més famosa: la piazza Spagna; el dia ens havia regalat un dia amb un sol radiant amb el que encara es gaudia més de l’ambient.

Villa Borghese ens esperava. Envoltada de fantàstics jardins, una fantàstica casa d’estiueig del segle XIX amagava fantàstiques obres d’art, la majoria inspirades en la mitologia clàssica.

Per sortir de la villa no és complicat, però dels jardins... vam donar unes quantes voltes com si fos un laberint, però cap Minotaure ens perseguia; només la gana ens feia moure. Tota feina té la seva recompensa; i una pizza al forno di legno ho arregla tot. Després, com la batalla del pont Milvi, però sense les dramàtiques conseqüències... Posar un candau per als primers amors no té preu però sí espera.

Encara ens havíem d’emocionar: la nit de Roma ens regalava vistes al forum i al Campodoglio i als temples de Vesta i de Mercuri i el Circo Massimo del que vam intuir les seves dimensions.

Seguint els carrerons il·luminats amb llums taronges vam anar cap al Quirinal, que ofereix magnífiques vistes. Allí també, hi ha el Parlament, testimoni de la sortida den Berlusconi. Molt a prop, Quatre fontane, i després a dormir.

El quart dia era el dedicat a l’antiga Roma. Els gladiadors ens esperaven al Colosseo; impressionant, emocionant... Què devien de sentir els propis romans quan entreven allí dins? I què devien sentir els pocs habitants de la remota Ilerda quan tenien la sort de poder anar a la capital? Les sensacions a flor de pell...

Al costat, el forum, el centre de tota ciutat romana però aquest a més era el FORUM amb majúscules. Els temples, les basíliques (i el tres en ratlla que ja posa de manisfest la lentitud  de la justícia ja en època antiga...). Espectacular. Més enllà, els foros imperials i controlant-ho tot, la columna Trajana. Quina precisió, quina feina però quina bellesa...majestuosa.

Per la tarda, cap a la Boca de la Verittà per a comprovar si ens hem portat bé i hem dit cap mentida. D’allí, reseguint el Tíber per a trobar la isola Tiberina i creuar pels ponts Fabricio i Cestio i veure il Ponte Rotto.

Amb les últimes estones de sol, ens endinssem en el barri del Trastevere. Ja es respira en l’ambient... És un encantador barri amb carrerons que et conviden a perdre-t’hi. Allí visitem Sant Pietro in Montorio i Santa Maria in Trastevere.

Un sopar tots plegats testimonia l’última nit. De camí, passem per la Via Sacra, lloc on els idus de març va ser mort Juli Cèsar, tot dient Tu quoque filii mi!

No podíem marxar de Roma sense anar a veure les termes de Dioclecià i el Museu d’Art Romà. Lívia ens esperava al seu triclini, mentre vam poder gaudir d’altres obres de gran bellesa: els mosaics i els frescos que embellien les austeres habitacions de les domus romanes. També, vam repassar els dies del calendari, sota l’atenta mirada d’August. Per acomiadar-nos, una foto de grup, però de grup, grup! Per fi!!!

Abans de marxar però vam aprofitar les 3 últimes hores. Vam baixar fins a la Via del Corso per gaudir de les compres. Però, sorpresa... estem davant del Parlament... una munió de periodistes d’arreu del planeta espera l’arribada de... Mario Monti, el nou president de la República Italiana,  i nosaltres en vam ser testimonis.De camí a l’hotel a per recollir les maletes, l’últim adéu a la Fontana di Trevi, però avui plagadeta de turistes que s’havien d’esforçar per a fer-se una foto... Nosaltres vam tenir la sort de fer-nos-les pràcticament sols!

 I ara sí...Arrivederci Roma!

 


Comments