Pessoa

Però la falsa desaparició del bruixot, i les alternatives de veritable pànic i d'humor que la relació amb ell va portar a Pessoa, representen un model d'un dels desigs secrets de qualsevol poeta: el que Nerval en deia "l'expansió del somni en la vida real". Recórrer a la complicitat amb un bruixot més o menys farsant -o, si hem de ser precisos, farsant a estones, pel que sembla, però potser no pas sempre ni en tot- és, per obtenir això, un camí menys genuí que la invenció poètica i menys agosarat que l'alcohol o els al.lucinògens. Però té, en qualsevol cas, un camí que permet aquest marge d'ambigüitat (i de fer-se enrera, si cal) d'allò que és i no és. Com diu un poemet del mateix Pessoa:

El poeta és un fingidor. 
Fingeix tan completament 
que fins fingeix que és dolor 
el dolor real que sent.

Dietari Complet, 1(1979-1980), Barcelona: Edicions 62, 1995: 42-43


Pessoa

Pero la falsa desaparición del brujo, y las alternativas de verdadero pánico y de humor que su relación con él provocaron en Pessoa, representan un modelo de uno de los deseos secretos de cualquier poeta: aquello a lo que Nerval llamaba "la expansión del sueño en la vida real". Recurrir a la complicidad de un brujo más o menos farsante ­o, si hemos de ser precisos, farsante a ratos, por lo visto, pero quizá no siempre ni en todo­ es, para lograrlo, un camino menos genuino que la invensión poética y menos azaroso que el alcohol o los alucinógenos. Pero, en todo caso, tiene una ventaja doble: es un camino que incide de manera efectiva en la realidad exterior, y al mismo tiempo, un camino que permite el margen de ambigüedad (y de retroceso, si es preciso) de lo que es y no es. Como dice un poemita del mismo Pessoa: El poeta es un fingidor. Finge tan completamente que hasta finge que es dolor el dolor real que siente.

 El poeta es un fingidor. 
Finge tan completamente 
que hasta finge que es dolor 
el dolor real que siente.

 Dietario (1970-1980), Traducción de Basilio Losada. Barcelona: Editorial Seix Barral, 1984: 33