Lautréamont

Sí: Ducasse ­és a dir, Lautréamont; és a dir, Maldoror­ era això. Un noi callat, sense encant físic, tancant-se en ell mateix i aferrant-se al record ­el somnieig?­ d'un món anterior, més pur. Hi ha poetes que canten la conciliació entre lànima i l'essència del món. D'altres ­Lautréamont n'és un dels més alts i dolorosos­ troben que els pertoca de cantar l'enyor d'aquesta harmonia. diuen, amb els mots de l'infern, la nostàlgia del paradís.

Dietari Complet, 1(1979-1980), Barcelona: Edicions 62, 1995: 146


Lautréamont

Sí: Ducasse ­es decir: Lautréamont; es decir Maldoror­ era eso. Un muchacho callado, sin encanto físico, cerrándose en sí mismo y aferrándose al recuerdo ­¿ensueño?­ de un mundo anterior, más puro. Hay poetas que cantan la conciliación entre el alma y la esencia del mundo. Otros ­Lautréamont es uno de los más altos y doloridos­ encuentran que lo que les corresponde es cantar la añoranza de esta armonía. Dicen, con las palabras del infierno, la nostalgia del paraíso.

Dietario (1970-1980), Traducción de Basilio Losada. Barcelona: Editorial Seix Barral, 1984: 76