màscares

Cadascú de nosaltres és ell i les seves màscares: les que dia a dia, ens inventem, per tal de projectar, com en una pantalla translúcida, el que som. L'home que escriu versos és com l'home corrent; la màscara ­que ens defensa i, secretament, ens revela­ es pot dir en mots escrits, o en la conducta diària. Tot és un descompartir distàncies: jo i el que fa els meus versos. Un de sol?

Alguns poetes ­Antonio Machado, Fernando Pessoa­ són molts: tenen altres màscares del jo, altres homes amb biografia pròpia, que també són ells. Fars Tabrïz, el poeta iranià ­llegiu el llibre Quatre mil mots­, és una màscara de Pere Quart, el qual és, al seu torn, una màscara de Joan Oliver. Cadascú de nosaltres, com ell, té una part de Fars Tabrïz, màscara exòtica, blanquíssima i cruel.

Segon dietari (1980-1982). Barcelona: Edicions 62, 1982: 136