impostura

Aquesta fonamental impostura, que és una mena de sacrifici que la moral fa a l'estètica, resumeix alhora l'atractiu i la feblesa de la belle époque. Si Proust ens impressiona tant és, potser, sobretot, perquè, en comptes d'oferir-nos la imatge que la gent de l'època es donava a si mateixa ­imatge immòbil, aturada, com sota la falsa llum d'un estudi fotogràfic o d'un reflector teatral; imatge reduïda a ornamentació­, ens dóna, en canvi, ésser vivents que es mouen. És en aquest sentit que Proust pot ser fins i tot cruel i brutal, tan brutal com Saint-Simon quan retrata, en les seves memòries, la gent de la cort de Lluís XIV, perquè tant els aristòcrates de Versalles com els del proustià Faubourg Saint-Germain aspiraven a ser "personatges" abans que persones, i descriure'ls com a persones és, en certa manera, arrasar-los.

Dietari Complet, 1(1979-1980), Barcelona: Edicions 62, 1995: 86


impostura

Esta fundamental impostura, que es una especie de sacrificio que la moral hace a la estética, resume ahora el atractivo y la debilidad de la belle époque. Si Proust nos impresiona tanto, es quizá, sobre todo, porque, en vez de ofrecernos la imagen que la gente de la época se daba a sí misma ­imagen inmóvil, detenida, como bajo la falsa luz de un estudio fotográfico o de un reflector teatral; imagen reducida a ornamentación­, nos da, en cambio, seres vivientes que se mueven. En este sentido, Proust puede llegar a ser incluso cruel y brutal, tan brutal como Saint-Simon cuando retrata, en sus memorias, a la gente de la corte de Luis XIV, porque tanto los aristócratas de Versalles como los de proustiano Faubourg Saint-Germain aspiraban a ser "personajes" antes que personas, y describirlos como personas es, en cierta manera, aniquilarlos.

Dietario (1970-1980), Traducción de Basilio Losada. Barcelona: Editorial Seix Barral, 1984: 57