EXILI

Clavets a la paret, el signe Rossinyol,

el signe Cadernera, noms d'un batec, d'un crit,

o l'Estornell, el passatger dels boscos,

una claror d'imatges en un moment verbal:

la llum en simulacre, el so del mot fet mot. Hem dit la tarda groga

o la caputxa de l'hivern, la conca

de plom del riu que esmola el glaç del cel,

la desafecció del mot i el món visible:

diem mots, però no diem el món. Impur, el vespre ens crida

amb un penell de llum al cel strangulat de vermelleses,

la cacera dels signes i dels mots falconers.

I ni tan sols de signes vivim: del so dels signes,

no la vida del mot, sinó la pell del so.

L'entelament del món a l'obaga dels mots.


El vendaval. Barcelona: Edicions 62, 1988: 65