ÀLBUM

-Pere Gimferrer.  “Prólogo”. Albert Serra, Honor de caballería. Plano a plano. Barcelona: Intermedio, 2010.

-Pere Gimferrer y Manoel De Oliveira: "La palabra hace la imagen" 2003.

-Entre 1963 i 1966, Pere Gimferrer  col.labora a revistes com a crític cinematogràfic:

“Jo formava part dels cinèfils que, en aquells moments dels anys 60, érem els cinèfils joves de Barcelona. Érem un grup molt compacte. Molt unit en el culte a André Bazin, a «Cahiers du Cinema» i al cine-club Monterols. Aquest grup feia pinya enfront dels defensors del cinema d’inspiració marxista, i, fins i tot, del grup de Guido Aristarco i del Cinema Nuovo, que a Espanya era Film Universitario. Nosaltres defensàvem el cinema americà i la nouvelle vague francesa, i els altres, un cert tipus de cinema italià i el cinema soviètic. I també s’enfrontaven dues estètiques: ells defensaven més l’estètica del muntatge i el cinema polític; nosaltres defensàvem el cinema sense vinculació a la temàtica política i un cinema de l’ontologia de la imatge” PELFORT, Josep, “El cinema al Dietari (1979-80 i 1980-82). Aproximació a l’estudi de les relacions cinema-literatura a l’obra de Pere Gimferrer”, Els Marges 39 (1989): 118.

-Aquí hay dos bandos. A propòsito de Historia de mi muerte de Albert Serra. El mundo 24.01.14