Instrumentos‎ > ‎

Kora

Origen de la kora
La kora és l'arpa d'Àfrica oest, concretament de l'ètnia malinke i la casta dels djelis, i es toca en la regió que abraça l'actual Senegal, l'àrea de Casamance, Gàmbia, Mali i Guinea.

El seu so recorda a l'arpa celta als baixos i a la guitarra flamenca en la improvisació.
Djeli vol dir el que explica històries o canta poemes. Són els mestres de la paraula i de les cerimònies, responsables d'educar el poble, historiadors, experts en genealogia, consellers de reis i emperadors, mediadors i diplomàtics, cantants i músics.
El moment en què els djelis fan aquesta feina rep el nom de jaliyaa.

Els membres d'aquesta casta són els guardians de la història, paper molt important en una cultura on tota la transmissió del coneixement és oral. Per tant, els djelis tenen la responsabilitat d'ésser un pont entre el passat i el present, i segueixen una llei molt estricta que els exigeix ésser fidels a la veritat.

Els instruments de la casta dels djelis són el cant, el djeli n'goni(una mena de guitarra petita de poques cordes), el tama (tambor petit on es canvia de nota tot prement les cordes), el balafo (similar al xilòfon), el dun kassonkhe (percussió de base acompanyat d'una campana) i la kora.

Cada cançó és un conte, una anècdota, una història, i el seu mètode de memorització és el cant en forma de poesia. Les llengües originals de les cançons són llengües mande.


Elements de la kora tradicional
La kora tradicional està feta de mitja carbassa buida, pell de vaca o antílop, tres reblons de fusta (caixa de ressonància) i un mànec que travessa la carbassa. A la part inferior hi ha un cercle de metall (on neixen les cordes) prop del punt on es recolza a terra.
A la part superior hi ha 21 konsuls (cercles de pell trenada) amb què s'afinen les cordes, un pont de fusta per on passen les cordes i a sota d´aquest, una plataforma de fusta folrada amb teixit que ajuda a fer passar el so per la caixa de ressonància.
I per acabar tenim les 21 cordes, antigament fetes de tripa i actualment de fil de pescar, que comencen al cercle de metall de la zona inferior del mànec i passen pel pont fins arribar al konsul.

Símbols
Es diu que cada element de la kora té una simbologia determinada:
La carbassa és la terra.
La pell, els animals.
Les cordes, les plantes i els arbres.
El cercle de metall, la màgia.

El 21 és un número molt important a la cultura malinke.
De les 21 cordes que composen la kora, 7 serveixen per guarir el passat, 7 per harmonitzar el present i 7 per protegir el futur.
La importància d'aquest número també rau en la seva creença en les 21 fases de la vida d'una persona.

Llegendes
Hi han moltes llegendes al voltant de la kora.
És molt difícil demostrar qui va crear realment la kora: segons el que diu la llegenda sobre els seus orígens, la van portar uns esperits, que segons la interpretació del món occidental serien una mena d'àngels, i inicialment només tenia 3 cordes.

Tanmateix, sí que hi ha dades històriques sobre el primer korista reconegut: Jali Madi Wuleng. Hi ha qui diu que Jaliva ser contemporani de l´emperador Sundjata Keita (1217-1255 d.C.), i d'altres, que va viure en l'època de l´imperi deKaabu o Gabu (1587-1867 d.C.
 

La kora moderna
Com moltes altres coses, aquest instrument s'adapta a les circumstàncies i necessitats del moment.
Els konsuls es substitueixen per clavilles de fusta, de guitarra espanyola, guitarra elèctrica o baix. Es diu que les primeres kores amb clavilles van ser construïdes per uns monjos catòlics instal·lats actualment al Senegal, a petició d'un rector francès.
Aquest rector volia afegir el so dolç de la kora a les cançons de missa, però als músics no els era gens fàcil canviar d´afinació contínuament entre cançó i cançó, de manera que moguts per la necessitat, aquests monjos van ser el pioners en la construcció de les primeres kores amb clavilles, així com en la construcció de la primera kora cromàtica.