La torre

Fores torre d'en "palou",

d'en "Santdionís" i dels "moros"!

Ara n'ets la "Farga" i prou,

vatua la sota d'oros!

T'han rebaixat el senyor,

ostatge de moreria,

i t'han pintat al blasó

eines de ferreteria.

Talaia, que els anys hi són

d'esquerdes i malvolences!,

però tu aguantes el món

força més del que tu et penses.

A tu ni pobres ni rics

no et podran vinclar l'esquena;

tu fas el sord als xerics

de les ànimes en pena.

Perquè tu encara ets qui ets,

passin anys, passin centúries.

Tu te'n rius dels catifets

de les nissagues espúries.

Tu ets el poble pla i honrat.

Per a poble, tu, respires;

i quan tot s'haurà acabat

potser hi llogaràs cadires.

Arrelada al camí ral,

mastegant la polseguera,

has vist néixer i créixer Salt

com si en fossis mainadera.

Tu t'en saps tots els racons,

els xiu-xius dels guarda-robes;

saps les flors que hi ha als balcons

i els secrets de les alcoves!

El món serà curt o extens,

qui en veurà el darrer viatge?

Sé que tu ens tindràs presents

oferint-nos hostalatge.

Molí, torre d'en "Palou",

d'en "Santdionís" i dels "moros".

Ara el llagrimal m'escou,

vatua la sota d'oros.