La torre

Fores torre d'en "palou",
d'en "Santdionís" i dels "moros"!
Ara n'ets la "Farga" i prou,
vatua la sota d'oros!

T'han rebaixat el senyor,
ostatge de moreria,
i t'han pintat al blasó
eines de ferreteria.

Talaia, que els anys hi són
d'esquerdes i malvolences!,
però tu aguantes el món
força més del que tu et penses.

A tu ni pobres ni rics
no et podran vinclar l'esquena;
tu fas el sord als xerics
de les ànimes en pena.

Perquè tu encara ets qui ets,
passin anys, passin centúries.
Tu te'n rius dels catifets 
de les nissagues espúries.

Tu ets el poble pla i honrat.
Per a poble, tu, respires;
i quan tot s'haurà acabat
potser hi llogaràs cadires.

Arrelada al camí ral,
mastegant la polseguera,
has vist néixer i créixer Salt
com si en fossis mainadera.

Tu t'en saps tots els racons,
els xiu-xius dels guarda-robes;
saps les flors que hi ha als balcons
i els secrets de les alcoves!

El món serà curt o extens,
qui en veurà el darrer viatge?
Sé que tu ens tindràs presents
oferint-nos hostalatge.

Molí, torre d'en "Palou",
d'en "Santdionís" i dels "moros".
Ara el llagrimal m'escou,
vatua la sota d'oros.