2. Part Teòrica‎ > ‎

2.01. Història de la hidroponia


Història de la hidroponia


Passat

La hidroponia, el cultiu de les plantes sense terra, s'ha desenvolupat a partir dels descobriments fets en el passat de les experiències dutes a terme per determinar què substàncies fan créixer a les plantes i la composició d'aquestes. Tot aquest treball va començar cap a l'any 1600; no obstant les plantes van ser cultivades sense terra molt abans d'aquest període. Aplicat a la jardineria interior des dels anys 60, el cultiu de plantes sense terra es remunta, en realitat, als Jardins Penjants de Babilònia*.

*Els Jardins Penjants de Babilònia són considerats una de les set maravelles antigues del món. Cap al any 600 a.C Nabucodonosor II, rei de la baixa Mesopotàmia, va voler fer un regal a la seva muller Amytua, que demostrés el seu amor per ella, i li recordés les muntanyes de la seva terra, tan diferents de les planures de Babilònia. Amb la decadència de Babilònia els jardins van ser abandonats progressivament. Van ser destruïts per el rei Evemero a l'any 125 a.C.


Jardins de Babilònia

Però també van existir els jardins  flotants dels asteques, en Mèxic i els de la Xina imperial. També es va trobar els jeroglífics egipcis datats centenars d'anys abans de Crist que descriuen el cultiu de plantes en aigua.


Jardins flotants dels asteques         Jeroglífic egipci
                                                         Jardins flotants dels asteques.                            Fragment de la Tomba de Nebamun, 1400a.C (Jeroglífic egipci).                    


Abans de l'època d'Aristòtil, Theophrasto (372-287 a.C) va dur a terme diversos assajos en nutrició vegetal, i els estudis botànics de Discórdies daten del segle I a.C.


La primera nota científica, pròxima al descobriment dels constituents de les plantes l'any 1600, va ser escrita pel belga Jan Van Helmont, on va mostrar que les plantes obtenen substàncies a partir de l'aigua. El seu experiment va consistir en plantar un tall de salze de 5 lliures* (equival a 2,26 kg) en un tub amb 200 lliures (90,7 kg) de sòl sec, i el va regar durant cinc anys, quan va aumentar 160 lliures (72,57 kg) el seu pes, mentre que el seu sòl tot just havia perdut dues unces* (56'7 g). La seva conclusió era correcta; no obstant, li va faltar comprovar que elles també necessiten diòxid de carboni (CO2) i oxigen de l'aire (O2). 
En 1699, l'anglès John Woodward, va cultivar plantes en aigua contenint diversos tipus de sòl, i va trobar que el major desenvolupament corresponia a aquelles que contenien la major quantitat de sòl. Va arribar a la conclusió de que el creixement de les plantes era el resultat de certes substàncies en l'aigua, obtingudes del sòl, i no únicament de l'aigua com va afirmar Jan Van Helmont.


       John Woodward
                 Jan Van Helmont


El procés per identificar aquesta substància va ser lent, fins que van ser desenvolupades tècniques d'investigacions més sofisticades. El 1804, Nicolas-Théodore De Saussure, químic i naturalista suec, va exposar que les plantes estan compostes per elements químics obtinguts de l'aigua, sòl i aire. Boussingault (1851) ho va comprovar arribant a la conclusió de què l'aigua era essencial per al creixement de les plantes a suministar-les hidrògen (H), i que la matèria seca de les plantes estava formada per hidrògen més carboni i oxigen que provenien de l'aire.

El següent pas, donat pels científics alemans Sachs i Knop, va ser eliminar completament el medi i cultivar les plantes en la solució que contenia aquests minerals.

Aquestes primeres investigacions en nutrició vegetal van demostrar que es podia conseguir un creixement normal de les plantes, submergint les arrels en una solució aquosa que contingués, com es defineixen en l'actualitat, els macroelements o macronutrients (elements necessaris relativament en grans quantitats): sals de nitrogen (N), fòsfor (P), sofre (S), potassi (K), calci (C) i magnesi (Mg).

Amb posteriors avenços van descobrir set elements necessitats per les plantes en relativament petites quantitats, els microelements o elements traces: ferro (F), clor (Cl), manganès (Mn), bor (B), zinc (Zn), Coure (Cu) i molibdè (Mo).



L'interès sobre l'aplicació pràctica d'aquest cultiu en nutrients no va arribar fins a prop de 1925, quan la indústria dels hivernacles va demostrar afició en el seu ús, degut a la necessitat de canviar la terra amb freqüència per evitar els problemes d'estructura, fertilitat i malalties. 

A començament dels anys trenta, W.F.Gericke, de la Universitat de California, va posar els assajos de laboratori de nutrició vegetal a escala comercial, denominant a aquest sistema de cultiu en nutrients hidroponics, paraula derivada del grec hydro (aigua) i ponos (treball), literalment "treball en aigua".


Després, es va utilitzar en la II Guerra Mundial per cultivar verdures fresques en llocs inhòspits a causa d'espatllar el sòl de les terres per les bombes i piroctenies que s'utilitzaven a la guerra. En aquest cas, les plantes es subjectaven en unes malles y les arrels penjaven en un depòsit amb la solució nutritiva d'on prenien directament l'aigua i les sals minerals. A més, els militars després d'acabar la guerra, van continuar utilitzant els cultius hidropònics; per exemple, l'exèrcit americà va establir un projecte de 22 hectàrees en l'illa de Chofu (Japó), expandint els cultius hidropònics en pla comercial a través del món en els anys cinquanta en països com Itàlia, Espanya, França, Anglaterra, Alemanya, Suècia, la URSS* i Israel.




*La lliura (lb) és una unitat de massa usada des de l'Antiga Roma, utilitzada com la principal. Una lliura equival a 0,45359237 quilograms i al seu torn 1 quilogram és igual a 2,20462262 lliures.

*L'unça (oz) és una unitat de massa utilitzada des de l'Antiga Roma per pesar amb major precisió les mercaderies i altres articles. Una onça equival a 28,3495231 grams.

*URSS fa referència a La Unió Soviètica, oficialment anomenada Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, que va existir a Euràsia entre 1922 i 1991. 





Present

Els cultius hidropònics han arribat a ser una realitat pels cultivadors en hivernacles, virtualment en totes les àrees climàtiques, existint grans intal·lacions hidropòniques a través del món, tant pel cultiu de flors com d'hortalisses.
Actualment es pot trobar com un sistema completament estandaritzat, preparat per ser utilitzat per qualsevol persona donada la seva gran senzillesa i facilitat de funcionament. Amb el sistema hidropònic s'obtenen els millors resultats amb les mínimes atencions i el màxim estalvi.

La forma del cultiu hidropònic està present en molts països al voltant del món: Israel, Holanda, Estats Units, Canadà, Mèxic, l'Orient, Anglaterra, Espanya, Armènia, Austràlia, Nova Zelanda, Sudàfrica, les Illes Bahames, Àfrica Central, Kuwait, Brasil, Polònia, Seychelles, Singapur, Malàsia i Iran. 

Gairebé tots els estats dels Estas Units tenen una substancial indústria de cultius hidropònics en hivernacles; Arizona, Pennsilvània, Las Vegas, Florida i CaliforniaCanadà també utilitza aquest tipus de conreu. 

En regions àrides del món, com per exemple Mèxic i l'Extrem Orient, estan sent desenvolupats per utilitzar l'aigua del mar com una font d'aigua de reg; estan localitzats a prop de l'oceà, i les plantacions s'efectuen en la sorra de la platja.


                                                                Imatges d'instal·lacions hidropòniques amb aigua del mar a l'Extrem Orient.



A Espanya, també hi podem trobar a les Illes Canàries, en les quals els tomàquets creixen per hidropònia amb una estructura sostinguda per pals, que formen una carcassa continuada de coberta que té parets obertes per on passa el vent que bufa refrescant les plantes.

                                                    Cultiu hidropònic de tomàquets a La Aldea de San Nicolás, Illes Canàries.


A Catalunya predomina el cultiu hidropònic gràcies al bon clima que ens ofereix el Mediterrani. Moltes comarques al voltant de la costa ja tenen existència d'aquest tipus de cultiu, ja que aquesta sorprenent manera de conrear aliments, ofereix molts avantatges per al desenvolupament del cultiu. Sobretot és predominant a la comarca del Maresme; Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar, Sant Andreu de Llavaneres... i així en moltes més poblacions.


Cultiu hidropònic de maduixes "Joan Borrell", Sant Pol de Mar.

   Oficina "Aquaplant Disseny Verd", especialistes en cultiu hidropònic 
                           de plantes d'interior, Cabrera de Mar.


Futur

La substitució de la terra per un subtrat net i inalterable al pas del temps aporta enormes avantatges en el cultiu de plantes ornamentals d'interior i exterior. A més a més, l'aportació de nutrients mitjançant la dissolució de minerals en l'aigua de reg optimitza la nutrició i fa que les plantes creixin més sanes i robustes. 

La hidropònia és una ciència jove, havent estat utilitzada sota una base comercial, però al mateix temps poden ser usats en països subdesenvolupats del Tercer Món per proveir una producció intensiva d'aliments en àrees limitades. 










Comments