Dalí Un chien andalou

UN CHIEN ANDALOU

Salvador Dalí

El nostre film, realitzat al marge de tota intenció estètica, no té res a veure amb cap dels assaigs de l'anomenat cinema pur. Tot al contrari, l'únic important del film és el que en ell passa.

Es tracta de la simple anotació, constatació de fets. Allò que el diferencia en un abisme dels altres films és únicament que els tals fets, en lloc d'ésser convencionals, fabricats, arbitraris, gratuïts, són fets reals o semblants als reals, i per tant enigmàtics, incoherents, irracionals, absurds, sense explicació. Repeteixo, igual que els fets reals, que són irracionals, incoherents, sense explicació. Únicament la imbecil·litat i cretinisme, consubstancials a la majoria dels literats i de la gent de les èpoques particularment utilitaristes, han fet possible creure els fets reals com dotats d'un significat clar, d'un sentit normal, coherent i adequat. D'aquí la supressió oficial del misteri, l'admissió de la lògica en els actes humans, etcètera, etc.

Que els fets de la vida apareguin com a coherents és el resultat d'un procés d'acomodació molt semblant al que fa també aparèixer el pensament com a coherent, essent com és el seu funcionament lliure, la incoherència mateixa.

Els literats sobretot i els novel·listes en particular han contribuït a la fabricació de tot el món convencional i arbitrari que han imposat com a real. Aquest món, on tot és explicable i educadament conseqüent, és avui ja totalment esmicolat per les recerques de la psicologia moderna. En ell tot hi és voluntàriament esclau i putrefacte, però serveix a meravella perquè hi pasturin encara els porcs i la gent de bons sentiments. No obstant al costat de la realitat confeccionada a la mida de la imbecil·litat i seguretats necessàries hi ha els fets, els simples fets independents del convingut; hi ha els crims afrosos; hi ha els actes de violència inqualificables i irracionals que il·luminen periòdicament amb llur resplendor reconfortant i exemplar el desolat panorama moral. Hi ha l'ós formiguer, hi ha simplement l'ós dels boscos, hi ha etc., etc.

L'ós formiguer arriba a tamanys superiors al cavall, posseeix una ferocitat enorme, té una força muscular excepcional, és un animal terrible. L'ós formiguer menja únicament formigues valent-se d'una llengua de mig metre de llarg, prima com un fil.

L'ós dels boscos, el terror dels habitants del bosc, s'alimenta de mel. I així successivament. La ciència podrà analitzar l'anatomia i la fisiologia de l'ós formiguer. La psicoanàlisi podrà analitzar els més subtils mecanismes psíquics i estudiar novament els fets humans, però per això ni aquests ni la llengua de l'ós formiguer esdevindran menys enigmàtics i irracionals.

Si he agafat uns lleus exemples de la història natural no és pas per atzar, ja que, tal com ha dit Max Ernst, la història del somni, del miracle, la història sobrereal és ben bé i essencialment una història natural.

NOTA: Un chien andalou ha tingut a París un èxit sense precedents, cosa que confessem que ens subleva i indigna com qualsevol altre èxit de públic. Creiem, però, que el públic que ha aplaudit Un chien andalou és un públic embrutit per les revistes i divulgacions d'avantguarda, que aplaudeix per esnobisme tot el que li sembla nou i estrany.

Aquest públic no ha comprès el fons moral del film, que va dirigit directament contra d'ell amb tota violència i crueltat.

L'únic èxit que compta per nosaltres és el discurs d'Eisenstein al Congrés de la Larraz i el contracte del film per la República dels Soviets.

[Mirador, 24-X-I929, Barcelona.]

L’alliberament dels dits. Obra Catalana Completa. Ed. Quaderns Crema.