Antologia Bíblia

SELECCIÓ DE TEXTOS DE LA BÍBLIA DE MONTSERRAT

Antic Testament

PENTATEUC

GÈNESI (Gn. 1,1-50,26)

Orígens del món i dels pobles (Gn. 1,1-11,32)

De la creació al diluvi (Gn. 1,1-6,4)

1 Creació. Origen dels temps sagrats.— ¹ Al principi, Déu creà el cel i la terra. ² La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien l'oceà i l'esperit de Déu batia les ales sobre l'aigua.

³ Déu digué: «Que hi hagi llum». I hi hagué llum. ⁴ Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. ⁵ Déu anomenà la llum dia, i les tenebres, nit. Hi hagué un vespre i un matí i fou el dia primer.

⁶ Déu digué: «Que hi hagi un firmament entremig de les aigües, per separar unes aigües de les altres». I fou així. ⁷ Déu va fer, doncs, el firmament, que separa l'aigua de sota el firmament i la de dalt del firmament, i Déu veié que estava bé. ⁸ Déu anomenà el firmament cel. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia segon.

⁹ Déu digué: «Que les aigües de sota el cel s'apleguin en un sol indret i que aparegui el continent». I fou així. ¹⁰ Déu anomenà el continent terra, i les aigües reunides, mars. I Déu veié que estava bé.

¹¹ Déu digué: «Que la terra produeixi la vegetació: herba que doni llavors i arbres fruiters de tota mena, que facin fruit i llavor a la terra». I fou així. ¹² La terra produí la vegetació: herba que dóna llavor de tota mena, i arbres de tota mena que fan fruit i llavor. I Déu veié que estava bé. ¹³ Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia tercer.

¹⁴ Déu digué⁴: «Que hi hagi llums al firmament del cel per a separar el dia i la nit, que assenyalin les festivitats, els dies i els anys, ¹⁵ i des del firmament del cel il·luminin la terra». I fou així. ¹⁶ Déu va fer, doncs, els dos grans focus de llum: un de més gran, que fos sobirà del dia, un de més petit, que fos sobirà de la nit, i les estrelles. ¹⁷ Déu els col·locà al firmament del cel perquè il·luminessin la terra, ¹⁸ perquè fossin sobirans del dia i de la nit, i separessin la llum i les tenebres. I Déu veié que estava bé. ¹⁹ Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia quart.

²⁰ Déu digué: «Que les aigües produeixin animals que hi nedin i es belluguin, i que els animals voladors s'aixequin enlaire sobre la terra ran del firmament del cel». I fou així. ²¹ Déu creà els grans monstres marins, els animals de tota mena que neden i es belluguen a les aigües, i totes les menes de bèsties alades. I Déu veié que estava bé. ²² Déu els beneí, dient-los: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu l'aigua dels mars, i que les bèsties que volen es multipliquin a la terra». ²³ Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia cinquè.

²⁴ Déu digué: «Que la terra produeixi tota mena d'animals: cuques i tota mena d'animals domèstics i salvatges.» I fou així. ²⁵ Déu va fer, doncs, tota mena d'animals salvatges i domèstics, i els cucs i les cuques de la terra de tota mena. I Déu veié que estava bé.

Creació i benedicció de l'home. Primera llei sobre els aliments.— ²⁶ Déu digué: «Fem l'home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos, els ocells, els animals domèstics i els salvatges i totes les cuques que s'arrosseguen per terra». ²⁷ Déu creà, doncs, l'home a la seva imatge, el creà a la imatge de Déu; creà l'home i la dona. ²⁸ Déu els beneí i els digué: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, pobleu la terra i domineu-la, sotmeteu els peixos, els ocells, les bèsties i totes les cuques que s'arrosseguen per terra». ²⁹ Déu digué: «Us dono totes les herbes que fan llavor per tota la terra, i tots els arbres fruiters i els que fan llavor: que us serveixin d'aliment. ³⁰ I a tots els animals salvatges, a tots els ocells i a totes les cuques que s'arrosseguen per terra, a tot el que viu, els dono tota l'herba verda per aliment». I fou així. ³¹ Déu veié tot el que havia fet, i estava molt bé. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia sisè.

2 ¹ I quedaren acabats el cel i la terra, amb tots els estols que s'hi mouen. ² Déu acabà la seva obra al dia sisè i, el dia setè, reposà de tota l'obra que havia fet. ³ Déu beneí el dia setè i el santificà, perquè aquell dia reposà de tota l'obra que havia creat i havia fet. ⁴ Així van ser els orígens del cel i de la terra quan foren creats.

Segona narració de la creació. L'home en el paradís.— Quan Jahvè Déu va fer la terra i el cel, ⁵ no hi havia encara cap arbust ni havia brotat cap herba, ja que Jahvè Déu no havia fet ploure damunt la terra ni hi havia ningú per a conrear els camps. ⁶ Llavors un riu brollà de la terra i regà tota la superfície dels camps.

⁷ Aleshores Jahvè Déu formà l'home amb la pols del camp, bufant li va fer entrar en el nas un alè de vida, i l'home esdevingué un ésser viu. ⁸ Després Jahvè Déu plantà un jardí a Edèn , cap a l'orient, i va posar-hi l'home que havia format. ⁹ Jahvè Déu va fer brotar de la terra fèrtil tota mena d'arbres, agradables a la vista i bons per a menjar, com també l'arbre de la vida, al mig del jardí, i l'arbre del coneixement del bé i del mal.

¹⁰ Un riu sortia d'Edèn per regar el jardí, i d'allà es destriava en quatre braços. ¹¹ El primer s'anomena Fison, que va per tot el país d'Hevilà, on hi ha l'or, ¹² i l'or d'aquell país és molt bo; s'hi troba també el bdel·li i pedra d'ònix. ¹³ El segon riu s'anomena Guihon, que va per tot el país de Cus. ¹⁴ El tercer riu s'anomena Tigris, a l'est d'Assur. El quart és l'Eufrat. ¹⁵ Jahvè Déu prengué l'home i el posà al jardí d'Edén perquè el conreés i el guardés. ¹⁶ Llavors Jahvè Déu va donar a l'home aquest manament: «Pots menjar de tots els arbres del jardí, ¹⁷ però de l'arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis; si un dia en menges, no t'escaparàs pas de la mort».

Déu uneix els esposos. ¹⁸ Després Jahvè Déu digué: «No està bé que l'home estigui sol: li faré qui li faci costat per ajudar-lo». ¹⁹ Jahvè Déu formà de la terra tots els animals salvatges i tots els ocells, i els emmenà a l'home per veure quin nom els donaria: el nom que l'home donés a cada un dels animals, havia de ser el seu nom. ²⁰ L'home, doncs, donà noms a tots els ocells i a tots els animals domèstics i salvatges. Però per a ell no hi havia qui li fes costat per ajudar-lo. ²¹ Llavors Jahvè Déu infongué un son profund a l'home, i s'adormí. Prengué una de les seves costelles i clogué la carn al seu lloc. ²² Després, de la costella que havia pres a l'home, Jahvè Déu va fer-ne una dona, i l'emmenà a l'home. ²³ L'home digué: «Ara sí; aquesta és os dels meus ossos i carn de la meva carn. Aquesta s'anomenarà l'esposa, perquè ha estat presa de l'espòs. ²⁴ Per això, l'espòs deixarà el pare i la mare i s'ajuntarà a la seva esposa, i seran una sola carn». ²⁵ I tots dos, l'home i la dona, anaven nus, però no tenien vergonya l'un de l'altre.

PRIMER LLIBRE DE SAMUEL

David, successor de Saül (1S. 16,1-31,13)

16 Samuel ungeix David.— ¹ Jahvè va dir a Samuel: «Fins quan t'estaràs planyent de Saül? Jo l'he rebutjat perquè no sigui més el rei d'Israel? Omple d'oli el teu corn i vés a Bet-Lèhem a casa de Jesè; entre els seus fills, m'he triat un rei». ² Samuel va respondre: «¿Com puc anar-hi? Quan Saül ho sàpiga, em matarà». I Jahvè va dir: «Pren una vedella i digues «Vinc per oferir un sacrifici a Jahvè». ³ Crida Jesè al sacrifici, i jo t'indicaré el que has de fer. Ungeix-me el qui jo et diré». ⁴ Samuel va fer el que Jahvè li havia ordenat. En arribar a Bet-Lèhem, els ancians de la ciutat l'anaren a saludar tremolant i li preguntaren: «Profeta, ¿és de pau la teva vinguda?» ⁵ Ell va respondre: «És de pau. He vingut per oferir un sacrifici a Jahvè. Purifiqueu-vos i veniu amb mi al sacrifici». Després de purificar també Jesè i els seus fills, els va cridar al sacrifici. ⁶ Quan van arribar, es va mirar Eliab i pensà: «Segur que Jahvè té al davant el seu ungit». ⁷ Però Jahvè va dir a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura, perquè l'he descartat; Déu no té en compte el mateix que l'home. L'home mira l'exterior, i Jahvè té en compte el cor». ⁸ Jesè va cridar Abinadab i el va fer passar davant Samuel. Samuel va dir: «Tampoc no és aquest el que Jahvè ha escollit». ⁹ Després, Jesè va fer passar Sammà, però Samuel digué: «Tampoc no és aquest el qui Jahvè ha escollit». ¹⁰ Així va fer passar Jesè els seus set fills davant Samuel. I Samuel va dir a Jesè: «No és cap d'aquests el qui Jahvè ha escollit». ¹¹ Aleshores Samuel va dir-li: «Són aquí tots els nois?» Ell li respongué: «Encara en queda un de petit, que està guardant les ovelles». Samuel li diu: «Envia a buscar-lo. No ens posarem a taula, que no sigui aquí». ¹² El va fer anar a buscar. Era roig i agradable, d'ulls bonics i de bona presència. Llavors Jahvè va dir: «Ungeix-lo, que és ell». ¹³ Samuel va prendre el corn d'oli i el va ungir enmig dels seus germans. A partir d'aquell dia, l'esperit de Jahvè s'apoderà de David. I Samuel se'n tornà a Ramà.

David, músic de Saül.— ¹⁴ L'esperit de Jahvè es va retirar de Saül, i un mal esperit el pertorbava de part de Jahvè. ¹⁵ Els homes de Saül li van dir: «Mira, et pertorba un mal esperit de part de Déu. ¹⁶ Que el nostre senyor mani als qui et servim a la teva presència que busquin algú que sàpiga tocar la lira. Així, quan el mal esperit de Déu s'apoderi de tu, ell tocarà, i et trobaràs més bé». ¹⁷ Saül va dir als seus homes: «Sí, busqueu-me un home que toqui bé, i porteu-me'l». ¹⁸ Un d'ells li va respondre: «Per cert que he vist un fill de Jesè, de Bet-Lèhem, que, a més de saber tocar, és un home valent i bon guerrer. És intel·ligent i de bona presència. Jahvè és amb ell». ¹⁹ Saül va trametre algú que portés a Jesè aquest encàrrec: «Envia'm el teu fill David, el qui guarda el bestiar». ²⁰ Jesè va prendre un ase, li va carregar pa, un odre de vi i un cabrit, i ho va fer portar a Saül pel seu fil David. ²¹ Arribat David on era Saül i havent-se-li presentat, aquell li mostrà un gran afecte, i el va prendre per escuder. ²² Saül va fer dir a Jesè: «Deixa que David es quedi al meu costat, perquè m'agrada». ²³ Quan el mal esperit de Déu s'apoderava de Saül, David prenia la lira i es posava a tocar, Saül es calmava i es trobava més bé, i s'allunyava d'ell el mal esperit.

17 Guerra amb els filisteus. Provocació de Goliat.— ¹ Els filisteus van reunir el seu campament per fer la guerra. Es van aplegar a Socó de Judà i van acampar entre Socó i Azecà, a Efes-Dommin. ² També Saül i els israelites es van reunir. Tenien el campament a la vall de l'Arbre i es van atrinxerar enfront dels filisteus. ³ D'un costat hi havia els filisteus sobre la muntanya; de l'altre, els israelites sobre l'altra muntanya, i entre els dos campaments hi havia la vall, ⁴ Llavors, un dels campions va sortir del campament filisteu. El seu nom era Goliat. Era de Guet. Tenia d'alçada sis colzades i un pam. ⁵ Duia al cap un casc d'aram, i vestia una cota de malla que pesava cinc mil sicles d'aram. ⁶ Es protegia les cames amb polaines d'aram, i a les espatlles portava un casc d'aram. ⁷ El pal de la seva llança era com una plegadora de teixidor, i la punta de la llança pesava sis-cents sicles de ferro. Davant seu, hi anava l'escuder. ⁸ Es va parar i va cridar cap a les files d'Israel: «¿Per què sortiu a combatre? ¿No sóc filisteu, jo, i vosaltres esclaus de Saül? Trieu-vos un home que baixi contra mi. ⁹ En cas que ell guanyi i em mati, serem vassalls vostres; però, si guanyo jo i el mato, vosaltres sereu vassalls nostres, sotmesos a nosaltres». ¹⁰ Deia també: «Desafio els rengles d'Israel. Doneu-me un home per lluitar tots dos sols». ¹¹ Tant Saül com tot Israel, en sentir aquestes paraules del filisteu, van quedar acovardits.

David arriba al campament.— ¹² David era fill d'un efratita de Bet-Lèhem de Judà, que es deia Jesè i tenia vuit fills. Aquest home, al temps de Saül, ja era vell i d'edat avançada. ¹³ Els tres fills més grans de Jesè havien anat a la guerra amb Saül. Aquests tres fills es deien: Eliab, el primogènit; el segon, Abinadab; i el tercer, Sammà. ¹⁴ David era el més petit. Mentre que els tres més grans havien anat amb Saül, ¹⁵ David anava i venia prop d'on era Saül per guardar el ramat del seu pare, a Bet-Lèhem.

¹⁶ El filisteu s'acostava matí i tarda, i es plantava allà quaranta dies seguits. ¹⁷ Un dia, Jesè va dir a David: «Pren aquesta mesura de blat torrat i aquests deu pans, i porta-ho de pressa al campament, als teus germans. ¹⁸ Aquests deu formatges, porta'ls al capità. Visita els teus germans per veure si estan bons, i emporta't la seva soldada. ¹⁹ Saül, amb ells i amb tots els israelites, és a la vall de l'Arbre, per combatre contra els filisteus».

²⁰ David es va llevar de bon matí, va confiar el ramat a un guarda, va carregar-s'ho tot i se'n va anar, tal com li ho havia manat Jesè. Quan arribà al campament, l'exèrcit estava sortint al camp de batalla i feien el crit de guerra. ²¹ Tant Israel com els filisteus ja havien preparat l'encontre, rengle contra rengle. ²² David, havent confiat el que portava al guarda dels bagatges, va córrer al camp de batalla. Hi arribà i anà a saludar els seus germans. ²³ Mentre estava conversant amb ells, pujava dels rengles dels filisteus l'anomenat Goliat, el filisteu de Guet, i començà a parlar com de costum. David el va escoltar. ²⁴ A la vista del filisteu, tots els israelites van fugir, esporuguits. ²⁵ Un israelita digué: «Veieu aquest home que puja? Puja a desafiar Israel. El qui el mati, el rei l'omplirà de riqueses, tant a ell com a la seva família; li concedirà la seva filla, i donarà una distinció a la seva família dintre Israel». ²⁶ David va preguntar als qui hi havia al seu costat: «Què li faran al qui mati aquest filisteu i alliberi Israel de la vergonya que passa? Qui és aquest filisteu incircumcís que gosa desafiar els rengles del Déu vivent?» ²⁷ La gent li van respondre com acabaven de dir: «Això faran al qui el mati».

²⁸ Eliab, el germà gran, en sentir com David parlava amb la gent, s'enfurismà contra ell i li va dir: «Per què has baixat? A qui has encarregat de guardar aquelles quantes ovelles al desert? Ja conec les teves pretensions i la intenció dolenta que portes: has baixat per veure la batalla». ²⁹ David va respondre: «Què he fet ara? ¿No és una cosa important això?» ³⁰ Es va apartar d'ell, es dirigí a un altre i li va preguntar el mateix. La gent li van respondre exactament com els primers. ³¹ Algú que va sentir les paraules de David va fer-ho arribar fins a Saül. Aquest el va fer venir, ³² i David digué a Saül: «Que el meu senyor no es desesperi. El teu servent s'encarrega de lluitar contra aquest filisteu». ³³ Saül respongué: «No podràs lluitar amb aquest filisteu. Encara ets un noi, i ell és guerrer des de la joventut». ³⁴ David li va dir: «El teu servent és pastor del ramat del seu pare. Quan ve algun lleó i s'emporta una peça del ramat, ³⁵ jo l'empaito, li dono un bon cop i li prenc la presa de la boca. Si s'abraona contra mi, l'agafo pel coll i el mato. ³⁶ El teu servent ha matat lleons i óssos, i aquest filisteu incircumcís serà com un d'ells. Hi aniré, el mataré i deslliuraré Israel d'aquesta vergonya que està passant. Qui és aquest incircumcís per a insultar així els rengles del Déu vivent?» ³⁷ David va dir també: «Jahvè, que em va salvar de les urpes dels lleons i dels óssos, em salvarà igualment de les mans d'aquest filisteu». Saül va respondre: «Vés, i que Jahvè sigui amb tu».

David mata Goliat.— ³⁸ Saül va fer vestir David amb la seva pròpia armadura, li va posar al cap un casc de bronze, el va revestir de la cuirassa, ³⁹ i el va cenyir amb la seva espasa sobre l'armadura. David va provar de caminar, però inútilment. No hi estava acostumat, i s'ho va treure del damunt. ⁴⁰ Llavors va agafar el seu bastó, es va triar cinc palets ben llisos del torrent, se'ls va ficar al sac de pastor, al sarró, i avançà cap al filisteu amb la fona a la mà. ⁴¹ El filisteu s'anà acostant a David, precedit del seu escuder. ⁴² El filisteu, fixant-se en David, el va menysprear, jove com era, roig, agradable i de bona presència. ⁴³ El filisteu digué a David: «¿Et penses que sóc un gos, jo, que véns amb un bastó?» David va respondre: «No, ets pitjor que un gos». Amb això, el filisteu es posà a maleir David pels seus déus. ⁴⁴ Va dir-li encara: «Vine aquí, que donaré la teva carn als ocells i als animals ferotges». ⁴⁵ David li va respondre: «Tu véns contra mi amb l'espasa, la llança i les fletxes, però jo vinc contra tu en nom de Jahvè-Sabaot, el Déu de les tropes d'Israel, que tu has insultat. ⁴⁶ Avui Jahvè et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap. Avui donaré el teu cadàver i els cadàvers del campament dels filisteus als ocells i a les bèsties ferotges. Tot el país sabrà que Israel té un Déu. ⁴⁷ Tots els qui estan aquí reunits reconeixeran que Jahvè no venç amb l'espasa ni amb la llança. La guerra és cosa de Jahvè, i ell us posarà a les nostres mans».

⁴⁸ Així que el filisteu es va avançar per enfrontar-se amb David, aquest, corrent, va sortir de les files per plantar-li cara. ⁴⁹ Va ficar la mà al sarró, en va treure una pedra, la va tirar contra el filisteu i el va tocar al mig del front. La pedra se li va enfonsar al front, i va caure de cap a terra. ⁵⁰ David havia vençut el filisteu. L'havia matat amb una pedra i una fona. David no duia cap espasa a la mà; ⁵¹ d'una correguda es plantà sobre el filisteu i, agafant-li l'espasa, la desembeinà i el rematà, tallant-li el cap.

Quan els filisteus van veure mort el més valent dels seus guerrers, van començar a fugir. ⁵² Llavors els homes d'Israel i de Judà van alçar una gran cridòria i es van posar a perseguir els filisteus fins a l'entrada de Guet i a les portes d'Acaron. A tot el camí de Saaraim fins a Guet i Acaron, hi havia filisteus caiguts, traspassats. ⁵³ Els israelites, tornant de perseguir els filisteus, van saquejar-los el campament. ⁵⁴ David va prendre el cap del filisteu, el va portar a Jerusalem i va col·locar les seves armes a la tenda.

SEGON LLIBRE DE SAMUEL

11 Continua la guerra. Adulteri i crim de David.— ¹Al retorn de l'any, a la temporada que els reis solen sortir de campanya, David va enviar Joab, amb els seus oficials i amb tot Israel, per devastar els ammonites o assetjar Rabà. David, però, es quedà a Jerusalem.

² Una tarda, quan David es llevava de descansar, tot passejant pel terrat del palau reial va veure del terrat estant una dona que es banyava. La dona era bellíssima. ³ De seguida David es va fer informar sobre aquesta dona. Li digueren: «¿No saps que és Bet-Sabé, filla d'Eliam, la muller d'Uries, l'hitita?» ⁴ David va enviar missatgers a buscar-la. Se li presentà, i ell va jeure amb ella, que s'acabava de purificar de la regla. Després se'n tornà a casa seva. ⁵ La dona va quedar embarassada, i va enviar qui ho fes saber a David. ⁶ Llavors David va fer portar aquesta ordre a Joab: «Envia'm Uries, l'hitita». Joab envià Uries a David. ⁷ Arribat Uries vora seu, David li demanà informacions sobre la situació de Joab i de les tropes, i sobre el curs de la guerra. ⁸ Acabat, David va dir a Uries: «Baixa a casa teva i renta't els peus». En sortir Uries del palau, va ser obsequiat amb un regal de part del rei. ⁹ Però Uries va dormir a la porta del palau reial amb els altres oficials del seu senyor, i no va baixar a casa seva.

¹⁰ Van informar David que Uries no havia baixat a casa seva. Aleshores David va dir a Uries: «¿No véns de viatge? Doncs, per què no has baixat a casa teva?» ¹¹ Uries li respongué: «L'arca, Israel i Judà viuen en cabanes, i Joab, el meu senyor, i els altres oficials del meu senyor, acampen al ras, ¿i jo me n'he d'anar a casa meva, a menjar i beure, i a dormir amb la meva dona? Ho juro per tu i per la teva vida: mai no faré una cosa així». ¹² Llavors David digué a Uries: «Queda't avui encara. Demà et deixaré marxar». Uries va passar aquell dia a Jerusalem. L'endemà, ¹³ David el convidà a menjar i beure al seu davant, i el va emborratxar. Al vespre, va sortir per dormir amb els oficials del seu senyor, i tampoc no va baixar a casa seva. ¹⁴ Al matí següent, David va escriure una carta a Joab, que envià per mitjà d'Uries mateix. ¹⁵ La carta deia: «Poseu Uries a l'avantguarda, al front més perillós, i retireu-vos d'ell perquè l'abatin i mori».

Mort d'Uries.— ¹⁶ Joab, doncs, mentre assetjava la ciutat, va col·locar Uries en un indret on sabia que es trobaven els més valents. ¹⁷ Sortiren els de la ciutat i van atacar Joab. Alguns d'entre els homes de David caigueren, i va morir també Uries, l'hitita. ¹⁸ Llavors Joab va informar David sobre totes les incidències de la batalla, ¹⁹ i va donar aquesta ordre al missatger: «Quan acabis de referir al rei tots els detalls de la batalla, ²⁰ és possible que el rei s'enfadi i et digui: «¿Per què us heu acostat a la ciutat? ¿No sabíeu que poden tirar des de la muralla? ²¹ Qui va matar Abimèlec, fill de Jerobaal? No va ser una dona que a Tebés va llançar una mola des de la muralla, i ell va morir? Per què us heu acostat a la muralla?» Llavors digue-li: «També ha mort el teu servent Uries, l'hitita».

²² El missatger se'n va anar i, a la seva arribada, va informar David de tot el que Joab li havia encomanat i de tots els detalls de la batalla. David s'enfadà contra Joab i va dir al missatger: «¿Per què us heu acostat a la ciutat? ¿No sabíeu que poden tirar des de la muralla? Qui va matar Abimèlec, fill de Jerobaal? ¿No va ser una dona que a Tebés va llançar una mola des de la muralla, i ell va morir? Per què us heu acostat a la muralla?» ²³ El missatger li va respondre: «És que aquella gent ens han atacat a camp obert. Nosaltres ens hem llançat contra ells fins a l'entrada de la porta. ²⁴ Però llavors els arquers han començat a tirar contra els teus servents des de la muralla, i han mort uns divuit homes d'entre els soldats del rei. També ha mort el teu servent Uries, l'hitita». ²⁵ David va dir al missatger: «Digues això a Joab: «No et desanimis per aquest incident; l'espasa devora ara aquí, ara allà. Continua atacant la ciutat fins que l'hagis arrasada». Encoratja'l així».

²⁶ La muller d'Uries, en saber que el seu marit era mort, va fer dol pel seu marit. ²⁷ Passat el dol, David la va fer anar a buscar, l'acollí a casa seva, i la va prendre per muller; i aquesta li va donar un fill. Però Jahvè va desaprovar l'acció que David havia comès.

12 Natan reprèn David de part de Déu.— ¹ Jahvè va enviar a David el profeta Natan. Ell se li va presentar i li digué: «En una ciutat hi havia dos homes, l'un ric i l'altre pobre. ² El ric tenia molt bestiar, petit i gran. ³ El pobre no tenia sinó una ovella jove. L'havia comprada i l'alimentava, i ella creixia junt amb ell i els seus fills. Menjava del seu plat i bevia del seu vas, dormia als seus braços, i la tenia com una filla. ⁴ Un dia, el ric va tenir un visitant i, com que li dolia de prendre un moltó o un vedell dels seus per oferir-lo a l'hoste, va agafar l'ovella del pobre i va preparar-ne un àpat al seu visitant». ⁵ David s'enutjà moltíssim contra aquell home, i va dir a Natan: «Ho juro per la vida de Jahvè: l'home que ha fet això mereixeria la mort. ⁶ Pagarà quatre vegades l'ovella, per haver comès sense compassió una acció tan inhumana».

⁷ Natan li digué: «Aquest home ets tu. Això diu Jahvè, Déu d'Israel: «Jo t'he ungit com a rei d'Israel i t'he alliberat de les mans de Saül. ⁸ T'he donat la casa del teu senyor i he posat als teus braços les mullers del teu senyor. T'he donat la casa d'Israel i de Judà i, per si això fos poc, t'hi he afegit moltes més coses. ⁹ ¿Per què, doncs, has menyspreat Jahvè, cometent allò que ofèn els seus ulls? Has fet morir amb l'espasa Uries, l'hitita, i has pres per muller la seva dona. Ets tu qui l'has matat amb l'espasa dels ammonites. ¹⁰ Ara, doncs, l'espasa no s'allunyarà mai més de casa teva, perquè, menyspreant-me a mi, has pres la muller d'Uries, l'hitita, per fer-ne la teva esposa». ¹¹ Això diu Jahvè: «Mira, de la teva pròpia casa faré que s'aixequi el mal contra tu: prendré les teves dones davant els teus ulls i les donaré a un parent teu, perquè jegui amb elles a la vista d'aquest sol. ¹² Tu ho has fet d'amagat, però jo ho faré a ple sol, davant de tot Israel».

Penediment de David. Mort del fill de Bet-Sabé.— ¹³ David digué a Natan: «He pecat contra Jahvè». Natan li va dir: «També Jahvè ha perdonat el teu pecat. No moriràs. ¹⁴ Però com que en això que has fet has menyspreat Jahvè, el fill que t'ha nascut morirà». I Natan se'n tornà a casa seva.

¹⁵ Jahvè va enviar una malaltia al nen que la muller d'Uries havia donat a David, ¹⁶ i David es posà a implorar Déu a favor del nen i a dejunar. Va retirar-se i es passava la nit dormint a terra. ¹⁷ Els ancians del seu palau intentaven de fer-lo alçar de terra, però no en feia cas. I no tastava res amb ells. ¹⁸ Arribat el setè dia, el nen va morir. Els seus cortesans tenien por d'anunciar-li la mort del nen, perquè deien: «Si mentre vivia el nen no feia cas del que li dèiem, ¿com li farem saber que és mort? És capaç de fer una desgràcia». ¹⁹ David, en adonar-se del xiuxiueig dels cortesans, va comprendre que el nen era mort, i els preguntà: «¿Es mort, el nen?» Li van respondre: «És mort». ²⁰ Llavors David s'alçà de terra, es banyà, es perfumà i es canvià el vestit, entrà a la casa de Jahvè i es prosternà. Després va tornar a casa seva, i va demanar aliment; li'n van portar, i va menjar. ²¹ Els cortesans li deien: «¿Què és això que has fet? Mentre el nen vivia dejunaves i ploraves; i tan bon punt ha mort, t'has alçat i has pres aliment». ²² Ell respongué: «Mentre el nen vivia, dejunava i plorava perquè pensava: Qui sap si Jahvè es compadirà de mi, i el nen viurà. ²³ Però ara, un cop mort, per què he de dejunar? Sóc jo qui l'aniré a trobar, però ell no tornarà pas cap a mi».

Naixement de Salomó.— ²⁴ David va consolar Bet-Sabé, la seua dona, va anar a la seva cambra i dormí amb ella; va quedar embarassada, va tenir un fill i li posà Salomó. Jahvè el va estimar ²⁵ i va encarregar al profeta Natan que li posés el sobrenom de Jedidiès, en gràcia de Jahvè.

LLIBRE DE JOB

El desmentiment dels fets