Unitat 7 - L'època dels Habsburg

Introducció al s.XVI i XVII

Els Reis Catòlics tingueren 5 fills: Isabel, Juan, Juana, María i Catalina. Juan, que era el succesor morí abans de poder regnar, així que el poder reial passa a Juana I coneguda com Juana "la loca" i ja que el seu estat de salut mental era feble, regnà el seu marit Felipe I "el hermoso" rei d'Austria. Isabel, reina de Castellà, morí al 1504 i Fernando d'Aragó, Felipe I i Juana "la loca" regentàren el regne uns anys ja que Carles I (fill de Felipe i Juana) era menor d'edat. En aquest anys, morí Felipe (1506) i Fernando (1516)... Com que Juana no podia regnar, el cardenal Cisneros va ser el regent, primer junt a Fernando i després en solitari fins que Carles I cumplí la majoria d'edat.

Felipe I l'espós de Juana pertenyia a la familia d'Austria: els Hasburg i, per tant, els descendents fòren d'aquesta familia. Això comportà que, l'imperi espanyol creixia també per europa, ja que quedàren incorporats els territoris que aquesta familia reial regnava.

Aquest gran imperi va ser escenari de grans guerres causades per la religió. Hem de tenir en compte que aviat va apareixer Luter, Calví i més endevant Enrique VIII. (protestants).

Més endevant, al segle XVII, els descendents de Felip II: Felip III, Felip IV i Carles II van delegar les seves tasques de govern en mans dels "validos", que no van poder evitar la decadència de l'imperi Romà.

Els greus problemes econòmics, un descens de la població a causa de les pestes i les guerres amb derrotes van fer que els Habsburg perdessin el seu domini a Europa.



Per tant, podem dividir aquesta època en dos parts:
  • Segle XVI: Auge de l'imperi. Anomenat també el "siglo de oro". Sota el regnat de Carles I i Felip II l'imperi va creixer i es va fer poderós i ric.
  • Segle XVII: Decadència de l'imperi, durant el segle següent, els monarques van perdre guerres, va haver grans hambrunes i crisis econòmiques i el poder dels Hasburg es va anar debilitant progressivament a Europa. Va ser la decadència de l'imperi.

1. Segle XVI: Auge de l'imperi. Segle d'or.

Com deiem abans, Carles I (fill de Felip I i Juana "la loca") va rebre una herència considerable i va aplegar sota la seva corona un imperi gran i poderós. De la seva mare heredà els territoris de l'imperi Espanyol: Aragó, Castella, Navarra, Granada i els territoris americans conquerits anys enrere. I del seu pare Felip I d'Austria: Austria, Païssos Baixos (Holanda), Nàpols, Sicilia, Cerdenya i Milà. A més va ser elegit emperador d'Alemania, per això se'l coneix com a Carlos I i V d'Alemania.

Carles I i V d'Alemania va dedicar gran part del seu regnat a solucionar conflictes europeus (especialment a Alemania) amb l'aparició dels protestants de Luter. Així, va reorganitzar l'administració de l'imperi i creà nous funcionaris: jutges, notaris, alguazirs, escrivans... per tal de governar aquest gran imperi. Va regnar des de 1516 fins a 1556.
Quan Carles I morí, el seu fill Felipe II heretà tots els títols del seu pare excepte Austria i Alemanya. I es va anexionar Portugal a la monarquia espanyola. Felip II va ser el gran defensor del catolicisme i va lluitar contra l'europa protestant i els turcs musulmans
Un dels seus èxits més importants va ser la batalla de Lepant (1571) (-->) que va aturar el progrés turc pel mediterrani.

(<--) Felipe II va formar l'exèrcit més potent i amb més recursos d'europa que tenia com a unitat bàsica el terç: Cavalleria, arcabusser i llançer. A més, Felip II va establir la cort i, per tant, la capital a Madrid a l'any 1561. Mantenir aquest exèrcit resultava molt car però gràcies a la quantitat d'or i plata que arribava d'Amèrica es podia finançar. 

A més, Felipe II va organitzar a Amèrica els territoris, dividint les terres en 4 virregnats i 1 capitania: Virregnat de Nova Espanya, Virregnat de Nova Granada, Virregnat de Perú, Virregnat del Riu de la Plata i Capitania de Xile.

Felipe II va regnar des de 1556 a 1598.


Terç: Formació bàsica de l'exèrcit, constava de Cavalleria, arcabusser i llançer. Va ser clau per vèncer la batalla de Lepant contra l'Imperi Otomà.


  


2. Segle XVII: Decadència de l'imperi.

Durant el segle XVII els regnes hispànics van caure en una profunda crisi. Les causes d'aquest crisi van ser:
          • Una gran fam.
  • Les epidèmies i pestes s'extenien per tota Europa.
  • Les guerres i les derrotes que causaven un descens de població i un augment en la despesa.
Aquestes causes van dur a l'imperi a una profunda crisis, ja que les importacions d'or i de plata que venien d'Amèrica també van disminuir i van empobrir les arques de l'estat. A més, l'exportació de llana que era el 
principal comerç de Castella es va reduir a causa de les guerres. Aquesta crisi afectà especialment a
les classes baixes, els pagessos. Molts dels quals van emigrar a Amèrica. I a les ciutats va crèixer el nombre de captaires i vagabunds.

Després de Felipe II, el seu fill Felipe III (<--) regnà l'imperi del 1598 al 1621 inicià la Guerra dels trenta anys (1618 - 1648) que finalitzà sota el regnat de Felipe IV (-->) del 1621 al 1665.

En aquesta guerra participaren diferents països europeus com França, els estats Alemanys, Holanda... Els exèrcits espanyols i austriacs després d'algunes victòries com la de Breda (1625) van ser derrotats i el conflicte acabà amb la Pau de Westfàlia (1648), que va comportar el fi de l'hegemonia espanyola a europa. Aquesta guerra va empobrir molt el país ja que causà grans despeses.

A més, els Hasburg ja no exercien personalment les tasques de govern sinó que van delegar moltes de les seves funcions en els validos que eren persones de confiança del rei i tenien una gran influència sobre les decisions del rei.

(1)                                                            (2)                                                    (3)

(1) Conde Duque de Olivares: valido de Felipe IV
(2) Duque de Lerma: valido de Felipe III
(3) Quadre de Velázquez "La rendició de Breda" o "Les llances". Actualment al museu del Prado de Madrid.

Sota el regnat de Carles II
fill de Felipe IV la cosa encara va empitjorar més. Carles II “el hechizado” era una persona malaltissa i dèbil, es casà dues vegades però no va poder tenir fills. La consanguinetat dels reis va fer que Carles II tingués un aspecte extrany i raquitic. Es per això que el conegueren com “el hechizado”. La mort sense descendència de Carles II va generar un gran conflicte successori a la corona espanyola. En aquest moment va ser quan els Hasburg van deixar de reinar Espanya.

Després s'inicià la guerra de succesió espanyola 1701-1713 que finalitzà quan la familia Borbón assolir el poder reial a Espanya deixant als Austrias fora de la corona. 




3. Les activitats econòmiques.

L'agricultura i la ramaderia

Durant l'edat moderna la majoria de la població es dedicava a l'agricultura. Els pagessos, que eren la majoria de la població, conreaven les terres dels nobles o de l'Església. Les tècniques i mètodes de conreu havien millorat poc des de l'Edat Mitjana i es continuava fent servir la tècnica del guaret
        1 - Camp preparat per segar.
        2 - Camp plantat.
        3 - Camp en repós.
Els conreus tradicionals de llegums i cereals produïen pocs rendiments. En quant a la ramaderia, a Castella era transhumant. La noblesa era propietaria de grans ramats d'ovelles que produïen llana i l'exportaven sobre tot als Països Baixos.

L'artesania i el comerç:

Els artesans s'agrupaven en gremis. En aquesta època la producció artesana es va expandir gràcies a la gran quantitat de productes que s'exportaven a Amèrica. També va ser molt important la construcció naval.

El port de Sevilla, anomenat el Arenal, va monopolitzar el comerç americà. Tots els mercaders que tenien permís oficial havien d'anar a Sevilla per embarcar les seves mercaderies o per comprar productes que arribaven d'Amèrica.
Per altra banda, el começ interior era escàs. No es tenia cura dels camins i el transport es feia amb carros i mules. 
 

La ciutat de Sevilla, amb accés al mar pel riu Guadalquivir tenia un l'únic port d'Espanya protegit dels atacs externs, ja que es troba a l'interior i es pot defençar amb facilitat l'accés al riu. Es per això que els reis l'escolliren com a port on fer les operacions de comerç amb Amèrica. És per aquest motiu que la ciutat de Sevilla va esdevenir una ciutat pròspera i la població va anr creixent al llarg del segle XVI.
I, de la mateixa manera, Sevilla va patir especialment l'època de la decadència, quan el comerç amb Amèrica dequeia, Sevilla es trobà també en decadència, perdent gran part de la seva població. Val a dir que moltes de les enfermetats que entraven a Espanya i provenien d'Amèrica entraren per Sevilla i, per tant, la ciutat patí, no en poques ocasions, greus crisi per pestes, epidèmies...



4. La societat estamental.

La societat del segle XVI i XVII estava dividida en estaments (classes socials als quals es pertanyia des del naixement) i la societat es dividia en privelgiats i no privilegiats.

Els privilegiats eren la noblesa i el clero que no pagaven impostos, podien portar armes i eren jutjats per tribunals i lleis diferents a les de la resta del poble. La noblesa disposava de grans extensions de terres i vivia de rendes, sense treballar. Residien en castells, en boniques mansions o en la cort dels reis.
Entre el clero, els alts càrrecs de l'Església vivien com la noblesa i els frares, monjos i els sacerdots portaven una vida més humil i sencilla.

Els no privilegiats eren la major part de la població: pagessos i els habitants de les ciutats. Tots ells vivien del seu treball i no podien accedir a càrrecs importants ni portar armes. Al camp, alguns pagessos eren propietaris de les seves terres però la majoria treballava per als grans propietaris i vivia en la pobresa.
A les ciutats vivien els burgessos que eren mercaders, banquers, notaris, metges... i, tot i què tenien més diners i vivien bé no podien accedir a llocs de privilegi. També a les ciutats hi havia un grup de persones amb un nivell de vida molt baix: captaires, criats, pregoners, aiguadors... tots ells treballaven per la burgesia. A les ciutats hi havia els pícaros: persones dedicades a embolicar i a fer petits enganys a la gent i així guanyar diners per sobreviure.
Clicka a sobre de la imatge si vols veure la casa virtual.


5. El "siglo de oro".

Durant el segle XVII l'art a Espanya va tenir un paper molt important. Aquesta etapa de gran esplendor va coincidir amb l'art barroc i se l'anomena "el siglo de oro".

La pintura:

Durant aquest segles, la majoria de pintures eren religoses, de naturaleses mortes i d'escenes costumistes

Durant el segle XVII destacà: 
  • Primera meitat:

  • Segona meitat:
    • Bartolomé Esteban Murillo: que destaca pels temes de nens i pels colors suaus.
    • Diego Velázquez: artista de la cort de Felip IV i el més universal dels pintors barrocs espanyols. Era un gran retratista i gran creador d'escenes quotidianes, que va saber captar la realitat de les coses del seu entorn.
 

La literatura:
Durant el segle d'or es va escriure el llibre en castellà més important de tots els temps: "El quijote" de Miguel de Cervantes. És el llibre en castellà més llegit i més traduït.

L'arquitectura:
Es van contruir grans obres d'arquitectura religiosa d'estil Barroc. Es caracteritzen per la grandiositat i per l'abundancia d'ornaments interiors i exteriors. Dos exemples son: la sagristia del monestir de guadalupe i la plaza Mayor de Madrid:


L'escultura:
Els escultors crearen imatges religioses de gran efecte dramàtic, realista i transmitien un sentiment religiós popular. 

Comments