Un gran pas... del col·le a l'insti. Us sona?



Júlia Godoy, 1r B

L’any passat jo tenia por perquè sabia que aquest curs havia de canviar a l'institut. Però ara jo dic als nens de sisè que no tinguin por de l'institut que no n'hi ha per tant, però me’n recordo que el primer dia que vaig venir tenia una pooooooooooooooooooor!!!!!!!
El dia que vaig venir a fer l'entrevista em tocava fer-la amb un nen i aquest nen no va venir, llavors vaig sentir una por, però ara porto dos mesos i 16 dies i ja no tinc tanta. Quan vaig entrar per primera vegada en aquella classe i vaig veure tantes cares noves vaig començar a mirar si coneixia a algú. Al principi em pensava que els professors eren mes estrictes, i ho són però no tant com em pensava.
Ara ja no tinc tanta por, ho comparo amb el col·legi i no és tan difícil.

 

Núria Solsona, 1r B

Encara me’n recordo del primer dia al institut... Era un dia de tardor, calorós, vaig baixar amb uns amics, la Vinyet, el Pol Gutierrez, el Pol Caballero, l’Alexandra, la Melani, el Mario i el Cristian. Quan vaig veure a la Carla a la porta de l’entrada vaig anar disparada a saludar-la i em vaig adonar que  totes dues estàvem molt nervioses per saber com seria, com s’havia d’actuar, quina impressió tindríem....

A l’entrar a primera hora, estàvem totalment perdudes, sort que el dia abans vam tenir una reunió a la nostra classe.  Jo em vaig sentir molt però que molt petita, perquè el pati era enorme, les classes no gaire, però vaja que jo em sentia molt petita. A més vaig veure com a la porta de l’entrada, no ens van parar de fer cops i em va sobtar, però ara ja ni ho noto, ja és rutina.

Ara que ja conec una mica el centre, estic més segura de mí mateixa, la veritat és que me’l pensava més cruel, més exigent...i fins i tot la Rat m’ha dit que em tindrà més mimadeta encara del que ja estic, jejejeje.

Bé, espero que us hagi agradat.

 

Maria Pérez, 1r B

Recordo molt bé el meu primer dia. Ho voleu saber? Doncs jo anava amb la meva cosina i quan vaig entrar a l'edifici vaig veure que era molt gran i jo em vaig sentir petita en comparació al que veia. Me'n recordo que em vaig ajuntar amb la Claudia i amb la Núria, de 1r A, perquè no m'havia quedat gaire clar on era la clase i així ens ajudaríem entre nosaltres.

A l'entrar ens van col·locar per ordre de llista i em vaig adonar que els professors eren, i són, alguns, enrotllats però és clar, a la vegada estrictes.

Sembla que no però és un impacte venir de l'escola, on et sents la més gran,  aquí a l'institut i ser la més petita. Bé, això més endavant espero que canviarà i que jo m'hi acostumaré.

En difinitiva, l'institut acaba sent com l'escola en el fons, però més dificíl.

 

Tània Cacheda 1r B

Ara que estic acabant el primer trimestre m’adono que l’institut no és tan dolent com em pensava...

El que em sap més greu del canvi ha estat separar-me dels meus amics i companys de classe. Però també m’ha agradat tenir companys nous perquè no sempre hem d’estar amb les mateixes persones, sempre és bo fer nous amics i companys.

El que m’ha impressionat molt ha estat que l’edifici fos tan gran, perquè la meva escola no ho era. Els primers dies em perdia quan havia d’anar a les classes però ara ja ho tinc tot controlat.

Uns dies abans de venir a l’institut pensava que els professors serien molt molt estrictes, però en realitat no ho són tant. Alguns sí, però en tot cas són correctes.

A l’ institut ens posen molts, però que molts més deures i exàmens que al col·le, o sigui que ens fan treballar molt perquè se suposa que som més grans i tenim més responsabilitat.

Crec que el meu pas de primària a l’ESO ha estat bo. Els primers dies una mica complicat però crec que al llarg del temps m’aniré acostumant.

torna al menú dels fòrums

Júlia Godoy
Núria Solsona
Maria Pérez
Tania Cacheda