Cultura 15-16

Sincro   - Efecte 2000 -   El Cafè de la Granota  -  Tirant lo Blanc    -  Mar i Cel  -  Terra baixa  -  Frankenstein  - 


Sincro...

Teatre emocional: del cos a la paraula


Durant el primer quatrimestre vam estar treballant des del cos i la gestualitat, transitant i creant  diverses històries, sobre les quals reflexionàvem després mitjançant el debat i la paraula. Hi ha molts camins per a la comunicació i en aquesta ocasió hem recorregut els del moviment, una importantíssima eina per a expressar-nos. De fet, com molts de vosaltres ja sabeu, la informació no verbal d'un missatge és d'un 85%.

Us deixem aquí dues peces còmiques que vam crear arran d'improvitzacions i que vam mostrar al marc de la celebració de Nadal per a que pugueu gaudir-ne.

Efecte 2000
Efecte 2000 és una obra teatral molt emotiva, la qual tracta de les desigualtats que hi ha avui dia en diferents països. S'anomena així ja que situa que els joves que l'interpreten van néixer l'any 2000 i a partir d'això, donen a comèixer la seva pròpia visió del món.
Aquesta representació em fa reflexionar molt. És molt interessant, ja que podem veure m,oltes situacions de la vida real en las que a vegades no ens adonem del mal que podem causar fins que ens ho mostren. L'obra em fa concienciar utilitzant i modificant contes catalans tradicionals i amb exemples inventats de nens d'altres països, que al cap i a la fi si que són veritables ja que molts estan passant situacions desafavorables.
Hi ha una part d'aquesta obra en la que et fa sentir-te més trist i més implicat amb el tema, però una altra part és més alegre. Aquesta part és quan expliquen els recors de la infància, tots ells molt bonics. M'agrada molt la coordinació que tenen els actors i la capacitat d'interpretar sentiments tatalment contradictoris.
L'obra tracta un tema que aporta molts sentiments que et fa veure la vida quotidiana amb altres ulls, per això tornaria a veure-la de nou.
Zulima Luque. 4t B













El Cafè de la Granota
L'alumnat de segon de batxillerat vam assistir a la representació d'una  particular visió del magnífic recull de contes El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada de la mà de la Companyia Mea Culpa.. Vam gaudir de la representació que escenificava i lligava perfectament quatre de la totalitat de contes que recreaven la vila i vivències de la Mequinensa de l'autor. La representació va ser genial i després vam poder participar en un col·loqui que ens va permetre entendre una mica més com havien triat i lligat els diferents contes. També, i això va ser molt interessant, vam poder sentir la parla pròpia de Mequinensa ja que els actors van visitar la nova vila (l'antiga va ser inundada pel pantà) i vam poder aprendre les característiques pròpies dels seus vilatans.
Una gran obra i una magnifica representació. 


El matrimoni del Cafè de la Granota, l’Adelaida i el Fernando, es disposen a entrar per darrera vegada al seu cafè per recollir els efectes personals abans que tot el poble de Mequinensa desaparegui sota les aigües del pantà. Això provoca un aldarull entre les forces de l’autoritat i l’Adelaida que està molt encesa. Mentre recullen, recorden alguns episodis de la història del poble.

Els records dels protagonistes permeten enllaçar diversos contes d’El Cafè de la Granota: “La Plaga de la Ribera”, “L’assassinat del Roger Ackroyd”, “Paraules des d’un oliver” i “Futbol de Ribera”. S’hi intercalen la veu i la música de mequinensans que van viure la inundació del poble i s’aconsegueix un dinamisme que capta l’atenció de l’espectador des del primer moment. L’humor i la ironia característics de Moncada impregnen l’obra.

El actors han comptat amb l’assessorament lingüístic del dialectòleg Hèctor Moret per reproduir el parlar de la franja. D’aquesta manera, l’espectacle s’acosta més a l’obra de Montcada i guanya en interès per als alumnes de batxillerat, que tenen El Cafè de la Granota com a lectura prescriptiva de les matèries comunes de llengua i literatura. (extret del web de la Companyia)

Tirant lo Blanc

Cervantes, en el seu Quixot, va escriure això: “...Por tomar muchos juntos se le cayó uno a los pies del barbero, que le tomó gana de ver de quién era, y vio que decía: Historia del famoso caballero Tirante el Blanco. Válame Dios dijo el cura, dando una gran voz; ¡que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre, que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. [...] Dígoos verdad, señor compadre, que por su estilo es este el mejor libro del mundo; aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que todos los demás libros de este género carecen.” No sé pas si hauria escrit aquestes mateixes paraules si en comptes de llegir el Tirant lo Blanc hagués vist la representació teatral de la jove companyia La Remoreu, a la qual vam assistir uns quants alumnes i professors, al teatre de Vilanova i la Geltrú. Un teatre tronat i amb solera, construït el 1857, i que encara arrossega l’alegre nom de Centre Catòlic. És veritat que aquesta versió teatral era més aviat raquítica, perquè tot just mostrava l’esquelet que sostenia la trama; però amb aquesta idea de mínims els joves actors, naturalment, tiraven pel dret, sense cap mena de subtilesa ni subterfugi; directes al moll de os, però amb grans dosis d’humor i simpatia. Els esforçats actors desdoblaven les seves personalitats a base de bé, dibuixant amples somriures a la cara dels donzells espectadors, un cop era percebut el miracle matusser de les transformacions, i no tan joves. Crec que mai havíem vist, tampoc imaginat, el cavaller Tirant lo Blanc com si fos un pagès de Lleida franc i galdós; tampoc una Carmesina tipus discotequera, tan llançada i explícita; ni un Diafebus tan silenciós; i encara menys un Emperador tant cepat i refet; ni una Viuda Reposada tan masculina i farcida; ni una dolça Plaerdemavida tan esprimatxada i lànguida...; però aquesta és l’autèntica gràcia de la descoberta teatral. Ara bé, tot això no té cap importància perquè el públic va quedar molt satisfet amb tota la pesca teatral, i penso que, si més no, va quedar clar que la novel·la de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, narra les aventures d’un cavaller del segle XV, tant en el camp de les armes com en el camp de l’amor. Un cavaller que viatja per Europa i el nord d’Àfrica fins que arriba a Constantinoble; i que ho fa per complir un dels seus ideals: alliberar l’Imperi grec dels infidels . Tot i aquesta feinada ingent, enmig de combats i lluites, el jove encara té temps d’enamorar-se i patir-ne de tot tipus, ja que l’obra ens presenta un heroi completament humà, com qualsevol de nosaltres, lluny de l’habitual estampa del cavaller perfecte. De fet, a qui podria assemblar-se?

Que sapigueu que convertir una novel·la del segle XV com el Tirant lo Blanc en un text dramàtic per als nostres dies planteja fer un canvi força gran, perquè l’univers narratiu original s’ha de transformar en acció, cosa gens fàcil. I d’això n’hi havia, tot i que en aquest procés algunes parts s’enfoquen i d’altres queden desenfocades, i n’hi ha que han de quedar, inevitablement, a les fosques. Per això cal llegir-lo també! A mi em sembla que tot plegat és un cant a la vida en una època més aviat complicada
-especialment per les senyoretes intel·ligents i espavilades-, a les acaballes de l’època medieval on l’humanisme renaixentista començava a treure el nas. Ara ja sabem que la novel·la de Joanot Martorell és una obra immensa que combina a la perfecció l’èpica, el realisme, la fantasia, el món militar, l’erotisme encès, l’alegria i el sentimentalisme, entre altres virtuts. Deixeu-me acabar amb les paraules d’un savi sense nom: “No ens podem permetre que amb les noves generacions es pugui perdre la connexió amb el nostre patrimoni literari, i per això cal treballar amb l’afany de convidar els nostres ciutadans joves a ser més conscients de la tradició cultural d’on vénen i a no desconnectar-se’n mai. En definitiva, cal buscar que una obra universal com el Tirant lo Blanc connecti amb la realitat, sense trair-ne l’esperit i mirant d’oferir tot l’ampli ventall de temàtiques i gèneres que Joanot Martorell va posar en negre sobre blanc.“ Objectiu, doncs, complert. Tampoc podem oblidar el debat amb els actors que va haver-hi acabada la funció, un debat divertit, ric, alegre i molt xafarder; una ocasió única per descobrir la feina i l’autèntic esperit des l’actors, i també el moment ideal per inocular el virus de la il·lusió actoral a certs alumnes sensibles a l’espectacle. Qui sap, potser alguns dels joves inquiets de l’Alexandre Galí acabin cavalcant, com Tirant o Carmesina, per les taules dels nostres teatres universals.

 Mar i Cel

I hi vam anar, sí, sí, sembla que Mar i Cel és el darrer cop que es representa i nosaltres no ens ho hem volg
ut perdre. I hi vam anar. I ens ho vam passar molt bé, perquè és una gran obra, amb uns grans actors, músic
an oferir un espectacle que no oblidarem mai.s vs i  cantants  que en
Ha estat un plaer i nosaltres hi érem.





 


 Terra Baixa
L'alumant de 4t d'ESO, aquest curs, hem anat al Teatre Borràs a,  a Barcelona, per tal de  veure Terra Baixa, una gran obra literària escrita per Àngel Guimerà, i què ja havíem treballat prèviament a l'institut. L'obra va ser representada per Lluís Homar, un grandíssim i reconegudíssim  actor.  A més, aquesta representació té una peculiartiat ja que Lluís Homar s'encarrega de representar, sense caracterítzar-se expressament,  els quatre personatges principals, la Nuri, la Marta, en Manelic i en Sebastià. 
Va ser impressionant ja que  és una feina molt difícil representar els sentiments individuals i canviar radicalment de personatge. Val a dir, però, que Homar el fa amb  facilitat aquest canvi als diferents papers. 
Desde el meu punt de vista Homar far un gran treball en tots els asepctes, però per damu
nt de tot en destacaria la capacitat d'Homar de memoritzar tots els diàlegs,  els de tots els personatges.
Una tarda molt entretinguda però sobretot  emocionant i molt cprofitosa.


Cinema de Sitges... De terrorrrrrr'??????? Frnakensteinnnn!

Yesterday my class went to Sitges, to the International Film Festival. The film that we watchied was Frankenstein. This film is based on a book written by Mary Shelley, and its director is called Bernard Rose. The actor in the film are Xavier

Samuel, Carrie – Anne Moss, Danny Hoston, Tony Todd,

 Mckenna 

Gra


 
The film is about the story of Frankenstein. A scientist creates a real man with a 3D printer, but this man has a mistake and scientist doesn’t know how to fix it and they try to kill him but he escapes. He makes a dog friend but humans kill his friend and he kills those people. He tries to be a good person, but the people don’t accept him because he is ugly. He returns to his mother, but she dies. At the end Frankenstein and his mother die burnt in a bonfire.ce. The film was created in 2015.

I like this fil because it is very moving and I didn’t know Frankenstein could be romantic, I didn’t know Frankenstein could be scary and that surprised me.

Pol Gutiérrez - 4B


A FILM REVIEW: FRANKENSTEIN - Zulima Luque (4t B ESO)
Yesterday, my class and me went to Sitges, to the International Film Festival. This film was ''Frankenstein'' and it is based on a book which was written by Mary Shelly. The director is Bernard Rose and the actors are: Carie-Ann as the female scientist, Xavier Samuel as the monster, D
anny Huston as the male scientist, Tony Todd as Eddie and Mickenna Grace as Wanda.
The story is about a scientist obsessed with knowing the secrets of life. He makes a successful experiment creating a body.
After caring him for a while, they discover that his appararence changed and they then understand the horror that they created. The scientist decides to kill him but when he thinks that he is already dead, he gets up and escapes of the laboratory, though he doesn't want to leave behind the scientist who nursed him because he thinks thats she is his mother.
Outside he feels the rejection of the people, except Eddie, a blind and wanderer person that offers him a friendship until he, accidentally, kills him. After at happened, it arouses hatred and thirst for revenge in him.
The monster (he also called himself so) decides to search his ''mother'', who is successfully at home with her husband, the scientist. He catches his neck and elevates the scientist.
Inmediately she reassures and reveals his real name, Adam. She asks him to drop has husband and suddenly, the scientist tries to hit him, but he fails and hits his wife, causing her death.
The end of 'Frankenstein' is that Adam decides to incinerate himself with his ''mother''.
I like very much this film because it's very interesting. I imagined the film as the original, I didn't imagine it so realistic.
I think that blood makes many people not like the movie but I like it.

I would recommend this film to people who love terror films.







Comments