Petites sensacions

Torna a l'índex

Petites sensacions...  la llibertat,    Núria Vacares

Hi ha dies en què necessites ser lliure, estar tranquil, pensar en tot  el que et fa sentir bé, en el que et relaxa.

Ara et trobes assegut amb la mirada fixa pensant en tot els moments bons que t’han passat a la vida. Les primeres amistats, les papallones a l’estómac quan veies la nena que t’agradava. El teu primer somriure verdader, cançons de piano i altres que et fan venir a la memòria moltes persones que han passat al llarg de la vida, sortir a córrer, mirar al teu voltant i adonar-te  de petites coses en què no t’havies fixat mai, veure les petites gotes que cauen quan plou, estar al sofà veient la teva pel·lícula favorita, llegir, un nou repte que et motivi per a no rendir-te mai, la platja, les onades, el lleu soroll que fan quan xoquen amb les roques, una petita estona al costat de la persona que et faci sentir bé, lliure, que et doni la seguretat que la tindràs allà per a tot el que calgui.

Hi ha algunes persones que han marxat i d’altres que han vingut, però pensa-hi: tot passa per alguna raó, no? I si no haguessis anat mai al mateix institut? Si per el carrer les vostres mirades no s’haguessin creuat mai? Si cap dels dos no hagués tingut el valor d’iniciar una conversa que comença amb un ‘Hola’ i haguessin passat els dies, mesos, anys... I ara pensa en una persona molt especial i que ha marcat molt la teva vida. Moltes coses haurien canviat  si no l’haguessis conegut, oi?

És clar que si, cada persona que entra en la teva vida té un paper a fer, algunes persones et fan mal, però després arriben les altres que t’arreglen cadascuna de les peces que aquelles han trencat. La vida t’ofereix molts camins per sortir-te’n, per on vols dirigir el teu dia a dia. El camí fàcil sempre és el més trist, i ara bé, el més difícil és el correcte, perquè mentre vas avançant a poc a poc apareixeran pedres i muntanyes que has de superar, a vegades no és fàcil sortir-se’n, però no et pots quedar sempre allà. Hi ha moltes persones que esperen molt de tu, d’altres que depenen del teu dia a dia, també hi ha el tipus de persona amb qui gairebé mai parles, però si tu somrius ella somriurà, i si tu plores, estic segura que intentarà fer el possible per entrar en la teva vida i ajudar-te. A vegades les persones que coneixes en els pitjors moments són les que es queden a la teva vida, perquè, pensa-hi, l’has coneguda com és en realitat, són fràgils com tots nosaltres, i has vist com és per dins.

Hi ha persones que es fan les dures, que diuen que poden amb tot, però tots nosaltres tenim un petit cor, alguns més gran, d’altres més petit, fràgil, dur... Però sempre hi tenim un punt feble per culpa del qual deixem de ser forts.

Un dia veuràs molt canviada ala persona a qui havies posar aquella etiqueta de ‘No té sentiments’. I és clar que en té!, aquestes persones no es deixen veure mai com són per dins, i vulguis o no, la persona a qui no agradaven els petons, ni les abraçades, un dia com altre, en necessitarà un. Un petó que calmi tots els dubtes que passen pel seu cap en aquell moment. Una abraçada perquè s’adoni que no està sola, que et té a tu. I si t’adones allò que et van fer a tu, ara ho estàs fent tu. És el cicle de la vida, avui per a mi, demà per a tu.

Comments