La gateta duquessa

Torna a l'índex


Un 13 de Febrer li va venir el primer cel a la gateta Duquessa, quan va sortir del seu llit que donava les vistes a tota Nova York, va baixar a menjar alguna cosa que trobés per allà, quan li van sentir els seus criats, li van pujar ràpidament el seu carro, la van posar a la taula i li van començar a donar de menjar.

Ella pensava en que la nit d’aquell mateix dia, quan els seus amos dormissin i finalitzés aquell torn de nit, aniria a donar un tomb per la ciutat, i així va fer. Quan van donar les dotze ella hi era baixant per les escales amb molta cura, va sortir, es va sentir estranya, ja que era la primera vegada que sortia al carrer, ho veia tot molt gran comparat amb la seva habitació, que s’hi passava moltes hores dintre d’ella.

Ella portava patucos roses, un barret rosa igual i un collar de diamants que li havien regalat quan el seu amo va anar a Houston. Passejava amb molt d’estil quan de sobte li va aparèixer un gat del carrer, van començar a parlar.

-Hey nena, on vas tan bonica?-va dir.

+Que passa, una gateta no pot anar a donar un tomb?- va respondre.

-Es clar que si, però a mi em sembla que estàs buscant un noi com jo, eh!- va dir amb un petit somriure.

+Jo? A tu? Estàs perdent el temps si penses que tindràs una oportunitat amb mi, jo no em rebaixo al teu nivell.!

-I que penses que trobaràs aquí? Si tots som iguals, fins i tot, pitjors que jo. T’hauries de considerar una privilegiada per estar parlant amb mi.

+Au, fuig d’aquí, que no hi pintes res.- va dir-li enfurismada.

-Que tinguis sort, petita duquessa!.

Va seguir caminant sense mirar enrere, quan va portar moltes hores perduda i tenia molta son, va estirar-se a sota d’un portal.

Al dia següent es va trobar ficada en una capsa junt amb un altre gat, qui era? Va dir:

+Escolta, ens coneixem?

-Es clar que sí petita Duquessa!.- va respondre.

+Que fas tu aquí un altre cop? Mira que ets pesat!

-Escolta, relaxa’t eh.

+On anem?- va preguntar.

-A un refugi d’animals.- va dir.

+No pot ser, hem de marxar, la meva família em trobarà a faltar.

-Família? Va, no diguis tonteries, jo també era un gat de família i, en quant vaig marxar uns dies, es van oblidar de mi, ara, cada nit vaig on vivia abans i miro per la finestra i ara hi és un altre gat. Aquí, al carrer s’hi viu millor.

+Millor? Aquí? T’has adonat del terra? És tot ple de xiclets i està molt brut! I la pudor que fas? Jo vull marxar d’aquí ja!  Hem de sortir d’aquí, per algun lloc.- va dir

-Hem? Ais la senyoreta, es clar, s’ha enamorat de mi, si jo sabia que anava a passar... Es que les gates com tu, no teniu remei...

+Gates com jo? Explica, explica...

-Si, com tu, que neu de senyoretes, com si fóssiu una joia, però clar, tu ja ets una joia en brut. Ara diguem, no tenies altre lloc on dormir que al portal més brut que hi he vist mai?

+Ai, calla, ara preocupa’t de sacar-me d’aquí.

Quan ja van sortir, eren a l’altre punta de Nova York, a un barri amb menys classe.

+On som?- va preguntar amb por.

- Al barri Keinston, a l’altre punta de Nova York.

+Ara, com tornarem?

-No hi tornarem petita... Mai més, fes-te a la idea de que ara hem de buscar un lloc on viure.

+I com ho farem?

-Tu posa cara de pena, i aixeca una pota, i si et canses, aixeca l’altre, tingues en compte què ens passarem moltíssim temps aquí.

Van passar tres hores i la Duquessa es va estirar i va començar a dormir...

+Hey!! Desperta!! Tenim casa, duquessa! Amunt!- Va dir eufòric.

-En serio? Per fi!

+Au Duquessa, a formar una vida nova!

Se’ls va emportar una nena petita, els seus pares els van acollir molt bé allà on estaven, tenien calor, una dutxa, menjar, i sobre tot, molt d’amor.

Comments