Buchenwald.

Torna al menú principal

22 de gener de 2016

Acte en homenatge a les víctimes de l'Holocaust que vam dur a terme a la plaça de la Peixateria Vella de Vilanova i la Geltrú.

 







QUAN ARRIBA EL RECORD

Mariona Baeza

Com es poden plorar  sis milions de morts?

Quantes espelmes hem d’encendre?

Quantes pregàries hem de fer?

Sabem com recordar les víctimes, la seva soledat la seva impotència?

Els únics capaços de fer-ho tenen el deure de donar testimoni del succeït. La gent ha de ser advertida, que aquestes coses poden tornar a passar, que el mal pot desencadenar-se.

L’odi racial, la violència i les idolatries encara proliferen. En tot cas, els defensors han fet un bon treball. Tenen dret al descans, després de tants vidres trencats, de tants crits ofegats, és hora de donar-los veu.

Alguns se’n van anar sense deixar rastre. I nosaltres som aquest rastre. Contem aquestes històries perquè sabem que no escoltar,  ni desitjar saber, porta a la indiferència, i la indiferència mai és una resposta.

És l’hora de la llibertat amb totes les lletres.

Avui, dia internacional per  recordar les víctimes de l’Holocaust, recordem en el present el passat per evitar-ho en el futur.

 

Un record d'anys difícils:

Diana Rodríguez
Són moltes les històries que coneixem sobre l'horror que van viure els jueus a la Segona Guerra Mundial.
Hem vist moltes pel·lícules, documentals, i hem llegit llibres sobre les víctimes i també sobre els supervivents, posaré com a exemple el desgarrador Diari d'Ana Frank.

Cal recordar, és obligatori recordar !, perquè així podem garantir que la història no es repeteixi, ni per a ells, ni per cap ésser humà, sense importar religió, raça o creença.
Estic parlant de sis milions o més d'éssers humans que van ser sacrificats sense cap motiu!
Però en honor a ells, cal parlar també dels que van resistir amb dignitat l'infinit maltractament a què van ser sotmesos sense cap motiu.

La fortalesa de l'ànima d'aquests homes, dones i nens, i el seu convenciment que el canvi arribaria, va ser el que els va mantenir en peu fins a la fi de la guerra.
Ells es van permetre somniar i creure en un món més just! Però hem de reconèixer, amb tristesa i amb realisme, que els holocaustos segueixen succeint, en moltes parts del planeta i fins i tot al nostre propi país, on tantes persones han estat víctimes de la violència.

El que va succeir als jueus en l'Holocaust va ser el crim més atroç que ha passat contra la Humanitat en l'era moderna.  I no només jueus: també gitanos, testimonis de Jehovà, discapacitats, homosexuals,  i altres minories als que els nazis en la seva ceguesa consideraven una 'raça inferior'.

Recordem i lamentem les víctimes de l'Holocaust ... Van morir persones de diferents nacionalitats, jueus, russos, polonesos. La Segona Guerra Mundial va deixar una terrible lliçó a la humanitat. Una cosa així no s'ha de repetir, és vital que les joves generacions s'assabentin dels horrors que va deixar la guerra.
L'odi és ensenyat, i és per això que la tolerància i la convivència també poden i han de ser ensenyades '.
Com va dir Primo Levi, el gran escriptor italià que va sobreviure a l'holocaust nazi: 'No és lícit oblidar, no és lícit callar. Si nosaltres callem, qui parlarà? 


“Vull veure-ho tot.

Veure per poder-ho explicar. Explicar a tohom el que els meus ulls han vist perquè és un deure,perquè he sobreviscut i tinc el deure moral vers les dones, les grans oblidades que van morir als camps de la mort.

El meu pare em deia de petita: «No abaixis mai els ulls per ningú, mai».

Ho vaig voler mirar tot, i mai, mai, mai, vaig plorar davant d’un nazi. Era la meva manera de resistir. Jo només plorava a les nits, perquè les nits eren eternes, l’insomni,.. Els nazis em van prendre la son, però no em van prendre la llibertat ni la vida.”

Neus Català, supervivent de l'holocaust.



Primera notícia                    Però què és el projecte Buchenwald?                Buchenw
ald        75 anys després   
Buchenwald a l'enciclopèdia de l'Holocaust   
Memorial de Buchenwald           
No he plorat mai davant d'un nazi    
Per al record  
Música i Buchenwald
           
I tot això del nazisme?

  La primera vegada que vàrem sentir a parlar d'aquest projecte va ser cap allà  l'any 2013. Aleshores vam saber que calia no oblidar i vam descobrir que a vegades de tant sentir a parlar d'alguna cosa, aquesta et passa per alt i no hi aprofundeixes. I potser això és el que ens ha passat, que n'hem sentit a parlar i ara comencem a ENTENDRE.



Comments