Altafulla



-Ave Tàrraco!

-Ave Bàrcino!

Aquest podria ser el crit de guerra de dos grups a punt d’enfrontar-se, de gladiadors que esperaven despatxar al seu contrari o en els pitjor dels casos ser eliminat.

Però no. Aquesta era la salutació dels dos grups de 38 alumnes de primer que van triar realitzar el treball de síntesi fora del centre. La proposta era reviure el món romà a Tàrraco, la que va ser la capital de la província romana “Hispania Citerior Tarraconensis” .

Per integrar-se en aquest concepte ens vàrem allotjar, els 38 alumnes, i tres profes: Joana, Emilio i Jesús, a la “Casa Gran”. Un alberg situat al ben mig de la població d’Altafulla, molt a prop de la ciutat de Tarragona.  Allà vam conèixer, a més a més dels responsables de la Casa Gran, a dos monitors que ens vàrem acompanyar, mostrar, ensenyar, il·lustrar i gaudir de la història de Roma a la Hispània de fa uns 2.000 anys.

Després d’un viatge en autocar, i una caminada cap amunt, una mica costeruda, arrossegant maletes, motxilles, sacs de dormir i la il·lusió de la novetat per descobrir, arribàrem a la Casa Gran, no massa gran, ja que pràcticament la vam ocupar, a excepció d’un grup de persones, que com nosaltres volien conèixer l’entorn. Això sí, al començament ens vam fer una mica de por, ja que eren especials: -“Hola em dic Jordi i vinc de l’Ordal” , i l’Aleix es quedava mirant-nos fixament, probablement il·lusionat per si volien jugar amb ell, ... Al començament ens espantàvem i també al final, però bona gent, fins i tot ens deien “guapos”.

Aviat ens adonàrem que les millors cuineres que coneixem són les nostres mares, i en algun cas els nostres pares o familiars. El menjar que ens donàvem no ens agradava, però havia gana. També vam aprendre que la taula no es recull sola, que s’ha de netejar i després escombrar. Quina feinada tenen les mares, i també alguns pares.

El primer dia vam treballar a l’aire lliure. Això de seure al terra (molt net) i muntar una “domus” va ser diferent, i a la nit, després de sopar, anar a cercar i guanyar “sestercis” i fer la guerra de pinces, va ser divertit. Fins i tot un de nosaltres va trobar un gripau que li va fer la gràcia a sobre.

A les dotze de la nit a l’alberg, ... Sí, s’esperaven que dormissin, però, qui tenia ganes de dormir, la gresca va durar fins quarts de tres, els profes i el vigilant la van acabar.  Ara sí, ens vam revenjar perquè a les sis de la matinada ja ens vam aixecar, ens havíem de dutxar i pentinar, planxar els cabells, pintar els ulls, posar gomina, ... triar la roba (treure les etiquetes de la roba nova) i anar a esmorzar.

El segon dia, Tàrraco ens esperava. Anar en tren, després d’esperar a l’estació, vàrem pujar. El revisor es va espantar al veure de cop tanta gent, però desprès que els profes van pagar els bitllets de tots ens va fer una rialla.

A Tarragona, la Muralla, el Foro Provincial, l’Amfiteatre, el Museu, el Circ, ... Massa món romà, però al final, la Rambla i temps lliure, on poder comprar pizza, gelats, entrepans (ens havien donat dos, però no eren de la mama) i llaminadures, també algun regalet pels pares i familiars.

Finalment tornàrem i després de sopar, representació teatral: “Un casament a la romana”. Tots participàrem i a les dotze acompanyàrem als nuvis, amics i pares dels nuvis, sacerdots i ajudants, músics i vídues i... ens ho passàrem d’allò més bé.

A les dotze de la nit a l’alberg. Aquesta nit ens vam comportar. Vam dormir fins quarts de vuit.

Últim dia. Vam visitar la Vil·la dels Munts. Una mena de masia de l’època romana, una explotació agrària, amb una part residencial digna de la duquessa d’Alba de l’època (o pot ser més) i després ...

La platja, era el segon dia que anàvem, però ara amb més temps, ja que l’horari de menjar el teníem més tard. Malgrat que en algunes zones hi havia pedres, van gaudir ja que també hi havia onades, i si més no, vàrem poder fer volcans a la sorra.

La tornada, tranquil·la i curta, no vam poder gaudir gaire, ens vam recordar que havíem de complimentar els dossiers i preparar la presentació del treball de síntesi, però ... malgrat no ho direm, (no podem perdre la dignitat d’estar contra tot i contra tots) ... ens ho vàrem passar  PIPA!

Comments