2016-2017‎ > ‎

Presoners del mar, d'Arturo Padilla de Juan

"Vaig néixer a Montornès del Vallès el 1989. Sempre m’ha agradat molt inventar històries. Quan la meva germana i jo érem petits, el meu pare ens explicava un conte abans de dormir on nosaltres érem els protagonistes. M’imaginava tot el que passava fascinat i per això jo també em vaig proposar inventar el meu primer conte quan tenia sis anyets. Com que gairebé no sabia escriure, li vaig dictar al meu pare la història d’un explorador que passava moltes aventures i al final decidia... "
 
Així es com comença el relat de la  biografia d'aquest jove autor. En podreu llegir tot el contingut al següent enllaç de la seva pàgina web..

Però nosaltres volem parlar de la seva obra més coneguda per tots nosaltres, Presoners del mar. 
D'entrada què tal si comencem per  aquest dossier? T'atreveixes?

A la dreta podeu veure la portada original, però nosaltres hem  pensat com ens agradaria una altra portada. I han sortit aquestes propostes. A veure si us agraden.

Portada.pptx


Parlem amb l'Arturo Padilla.

  •  En què et vas inspirar per escriure el llibre?
 Uf, això té una història darrere. Us ho contesto el dia de la xerrada ;)
  •  Per què vas triar aquests personatges?
  Perquè volia una relació accidentada, d'amor-odi, per donar més intensitat a la trama.
  •  Per què vas posar-hi aquest títol?
 Perquè, al meu parer, és l'únic nexe d'unió entre totes dues històries. Els protagonistes, en els dos casos, són presoners del mar.
  •  Et va ajudar algú a pensar la història?
  Va haver-hi una escena en què un amic em va donar un cop de mà perquè m'havia bloquejat.
  •  Tens cap del llibre que sigui la teva preferida?
  Totes les novel·les m'agraden molt!
  •  Alguna vegada t'ha passat alguna cosa semblant a alguna part del llibre.
 He fet busseig i he practicat els exercicis que practiquen l'Oriol i la Laia, però mai m'ha passat res tan dràstic.
  •  Quan vas decidir que volies escriure una història així?
 Això també us ho contesto el dia de la xerrada ;)
  •  En qui o què et vas inspirar per donar vida als personatges? Hi ha algun personatge basat en una persona real?
  Sí, la Sara i el Trapella s'inspiren en dos amics meus del poble, tan sols els he canviat els noms perquè no se puguin sentir identificats.
  •  De tots els llibres escrits per tu quin té un valor més sentimental per a tu?
 Potser "La tempesta", perquè és l'únic que ha aconseguit fer plorar els meus lectors.
  •  Creus que hauria funcionat un final més dramàtic?
 M'agraden els happy ends...
  •  D'on treus les idees per escriure històries tan boniques i amb tanta intriga?
  Cal ser  observador, perquè les idees ronden pel nostre voltant i l'escriptor tan sols ha de caçar-les al vol.
  •  A quina edat vas començar a escriure?
  Als nou anys tinc el meu primer conte.
  •  Estàs satisfet per la feina que has fet fins ara?
 Sí, escriure em fa feliç i s'ha convertit en una necessitat.
  •  Com va ser que vas decidir dedicar-te a escriure?
 Vaig guanyar el Premi Jordi Sierra i Fabra als setze anys i això va capgirar la meva vida.
  •  Qins tipus de històries expliques? 
 Novel·les d'amor, aventura, intriga, por...
  •  Quin llibre, de tots els teus, ens recomanaries?
  Si us agrada Egipte, us recomano "Despertant la ira del faraó.
  • Com saps que les històries que escrius agradaran tant als nois? (Desi)
 Doncs la veritat, no ho sé del tot. Intento escriure allò que a mi m'agradaria llegir.
  •  Les aventures que escrius les has viscut o són ruit de la teva imaginació? (Desi)
 Normalment, tot parteix d'alguna anècdota real que després revesteixo de situacions inventades.
  •  Com esculls els noms dels teus personatges? (Natàlia)
 Me'ls invento, intento no pensar en gent coneguda.
  •  Com decideixes quin tema vols treballar a les teves novel·les?
 M'ha de venir alguna idea al cap que m'encengui la bombeta. A partir d'aquí, estiro del fil.

I ara opiniem els lectors i les lectores. De tot plegat què en pensem?

 Què és el que més t'ha agradat de Presoners del mar?  Quina valoració en fas de la lectura? Escriu-nos una crítica
  •  
 
  •  






Comments