2016-2017‎ > ‎

Bullying????

1r C ESO - Cultura i Valors ètics
Avui hem parlat de Bullying, sí, allò que segons la wikipèdia és...
L'assetjament escolar (conegut molts cops amb l'anglicisme Bullyng) es produeix per l'exposició d'un alumne, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives que porta a terme un altre o altres alumnes, destacant-ne la continuïtat en el temps, el desequilibri de poder (real o percebut) i el desig conscient de ferir,[1] tant de manera física com verbalment, o procedint a l'exclusió social.[2]

Com definires el terme Assetjament escolar?

Andrea Riol: el definiria dient que és una agressió verbal, física i psicològica contínua i que passa a l'escola o l¡institut a nens i nenes.
Dikra Thami: És una situació quan un alumne es fa superior a als altres pegant-los i insultant-los i amenaçant-los contínuament.
Sílvia Muñoz: És una situació en la qual una persona insulta, pega, etc. a algú i contínuament.
Ainhoa Rodríguez: ÉS un maltractament continu a les persones, que els fa sentir malament i tot per sentir-se superiors als altres.
Aroa Villalva: Jo ho definiria amb violència i maltractament als companys i companyes perquè es fiquen amb nois i noies per diversió i es creuen superiors als altres.
Quim Alañà: Quan un noi li fa la guitza a un altre cada dia ja sigui físicament, psicològicament o verbalment.

Què podem fer per evitar que hi hagi bullying?

  • Creiem que cal parlar amb la persona assetjadora i fer-li entendre que no està bé aquesta actitutd i que tothom té dret al restecte, a sentir-se bé,  a ser feliç i estar en pau amb tothom ,amics, companys, etc.
  • Parlaria amb qui rep l'assetjament per fer-lo sentir-se millor, fer-li costat. I en tot cas sempre em posaria del costat de la persona assetjada, l'ajudaria..
  • Com que normalment es fa bullying a les persones que estan una mica més apartades del grup, que no estan tan involucrats  sinó més aÏllats, aleshores cal treballar perquè aquestes persones s'integrin en el grup i se sentin com una més.
  • Creiem que els pares i els professors no fan res, perquè podrien parlar amb el nen/nena assetjadora però normalment no es fa. Per exemple podrien canviar de col·legi aquest nen o nena, però si el canvien de col·legi això també seria un premi per a l'assetjador en comptes d'un reconeixement per a l'assetjat.

Alguna vegada has fet alguna cosa que ara vegis que has fet sentir-se malament algú? Ara ho tornaries a fer?
  • Jo era molt innocent però tinc dues cosetes. Hi havia una baralla i em van dir que era una nena la que ho havia provocat tot i aleshores a mi aquella nena no em queia gaire bé i la vaig "posar verda", i després una altra nena em va dir que ella no havia estat que ho havia fet una altra. I també un altre dia els nens "raros" i nosaltres volíem jugar soles, un grup de nenes, i quan una nena "rara" volia jugar amb nosaltres la fèiem comptar fins a deu i nosaltres aprofitàvem per marxar corrents. Però jo només ho vaig fer una vegada  i després ja em quedava perquè em semblava molt malament.
  • Jo vaig fer alguna cosa però ara no me'n recordo.
  • Jo "me metía" amb nens que em queien molt malament i ara em porto superbé.
  • HI havia un grupet que sempre fèiem la guitza a un nene que feia coses molt rares. Però ell també ens buscava perquè li féssim coses. Ens en rèiem d'ell a classe.
  • Jo vaig empènyer una nena per l'escala. De petita tenia una molt bona amiga i una altra nena es va barallar amb aquesta que era tan amiga meva. i jo vaig anar i li vaig estirar els cabells. Em van posar una nota a l'agenda. És l'única vegada que he pegat a algú.


  • Hem llegit un text a classe i ens hem intentat posar en la pell de la persona que rep els maltractaments verbals o físics. En el text, al nen en qüestió li busquen un malnom "El llanut" i el "figaflor" i després li fan mal amb una goma que li peten al clatell. I després hem pensat. Us deixem les nostres reflexions. De la lectura "Gallina" de l'Allan Gibbon, Editorial Cruïlla

Resultat d'imatges de allan gibbon gallina

I hem reflexionat sobre com es devia sentir el protagonista que rep els maltractaments verbals i físics, o sigui el bullyng
  • Ana Rodríguez: jo crec que se sentia molt trist veient que aquests nois l'estaven insultant. I a la vegada se sentia enfadat veient que no podia fer res. Crec que es devia sentir impotent.
  • Andrea riol: Devia sentir tristesa perquè tots els nens es ficaven amb ell i a la vegada devia sentir por perquè no sabia fins on podien, què li podien arribar a fer.
  • Sílvia Muñoz: Sentia por que els nens aquests li fessin mal o que diguessin mentides i pensant que és inútil posar un malnom i coses semblants.
  • Ainhoa Rodríguez: Devia sentir por i ràbia pel que li estaven fent. Crec que no  entenia per què li feien tot allò
  • Aroa Villaba: es devia sentir trist i humiliat perquè es reien d'ell i li posaven un malnom i ell ho passava molt malament.
  • Quim Alañà: Jo crec que devia sentir solitud, ràbia, dolor, inseguretat, tristesa i impotència. Estava sol i ningú el podia ajudar, no tenia amics que el poguessin recolzar.
  • Dikra Thami: Jo crec que el protagonista se sentia inferior als altres nois, perquè s'acabava de traslladar i estava sol També devia sentir que  no era res en comparació amb els seus maltratadors.
Com creus que se sentia el maltractador, en Webs?
  • Quim: feliç, poderós, superior, content i afortunat. Quina mena de persona més egoista!
  • Aroa: Se sentia molt bé pel que feia, perquè ell es creu més fort que els altres.
  • Andrea Riol: Feliç i poderós, perquè ell es ficava amb el protagonista per diversió, li feia gràcia i s'ho passava bé. Però no sabia el mal que li feia al protagonista.
  • Ana: Jo crec que ell se sentia superior, no sabia el dany que podia causar amb una sola paraula o amb un sol mot. Ell ho fa per molestar però no és conscient de com de malament se sent el protagonista.
  • Sílvia: Jo crec que se sentia important  i millor que l'altre, però en realitat és mentida i és el pitjor de tots.
  • Dikra: Devia sentir-se superior, fent bullyng a un pobre noi nou a la classe. I sobretot perquè quan s'ajunten tots els maltractadors se sent més poderós.
  • Ainhoa: Se sentia el millor, que podia fer allò que volia amb qui volia i era molt egoista.

Per què creus que un company de classe pot agredir a un altre?
  • Sílvia: jo crec que per diversió i per txintxar els altres. També per desfogar-se  i així ho paga amb els altres.
  • Ainhoa: Perquè  normalmnt una persona que fa bullying té problemes en una altra banda i aleshores ho paga amb els companys fent-los mal i burlant-se'n.
  • Ana: per problemes a casa i els fa pagar als altres.
  • Dikra: Per diversió i per creure's que és suprior als altres.
  • Aroa: Per diersió i per desfogar-se del que passa a casa seva.
  • David: per sentir-se superior a l'altra persona quan realment se sent inferior.
  • Joaquim: tinc dues teories. O se sent malament amb ell mateix i per això la paga amb els companys o bé está avorrit i busca diversió fent la guitza als altres..
  • Andrea: agredeix per diversió i pels seus problemes a casa que paguen els altres.
Què cal fer quan algú ens assetja?
  • Hem de procurar no donar-li joc, separar-nos-en tant com sigui possible i dir-ho a algú que hi pugui fer alguna cosa.
Per què els amics dels assetjadors riuen les seves bromes pesades i els atacs?
  • Perquè creuen que és superior a ells. i perquè en el fons tenen por que els faci el mateix. També es fan els "xulos", i creuen que així són millors.
Quina diferència hi ha entre una baralla, una broma i una situació d'assetjament?
  • Joaquim: en una baralla ningú riu, en canvi en una broma tothom riu i en un assetjament tothom riu.
  • David: en una baralla hi ha cops per dues bandes, en una broma no s'ha de fer mal ningú i en un assetjament només es fa mal una persona.
  • Aroa: en la baralla la gent es pega, la broma la fan per diversió i una situació d'assetjament fa que la gent estigui malament.
  • Dikra: en una baralla les persones es peguen i s'insulten, tots per tots, en un assetjament una persona es creu superior a l'altra, l'insulta i el pega i l'altre no fa res. En una broma tothom ho fa per fer gràcia i per passar-ho bé.
  • Ana: la baralla passa perquè dues persones o més pensen diferent i per ixò es poden arribar a barallar. Una broma és alguna cosa que una persona fa a una altra per tal de fer-la riure, però pot arribar a fer mal. I en anvi una situació d'assetjament és un conjunt de baralla i broma pesada que fa que el receptor se senti malament.
  • Silvia: una baralla és que un grup es peguen i s'insulten. Una broma tothom riu d'alguna cosa i no pas d'algú. En un assetjament tots riuren i el receptor està trist o avergonyit.
  • Ainhoa: en la baralla són dos que es creuen superiors, la broma és per fer riure i l'assetjament és quan algú se sent millor que un altre i el fa sentir malament.
  • Andrea: baralla són insults per tots dos costat, una broma fa riure a tothom, diverteix. En canvi una situació  d'assetjament només va adreçada a una persona. Un riu però l'altre pateix.
La gran diferència entre una baralla i un assetjament és que la baralla és puntual, un dia, per qualsevol cosa dues persones es barallen. En canvi en l'assetjament és una qüestió de superioritat en què cada dia la mateixa persona, repetitivament, fa mal a una altra. Aqust mal pot ser físic o psicològic.
Comments