Embedded Files
UNITAT 3. L’expressió gràfica de la qualitat del so: Altura
UNITAT 3. L’expressió gràfica de la qualitat del so: Altura
L’altura és la qualitat del so que ens diu si un so és agut o greu.
Origen del nom de les notes: Himne de Sant Joan de Guido d’Arezzo
En música l’altura del so es representa amb les notes musicals. (Do, Re, Mi, Fa, Sol, La i Si)
Les notes s’escriuen en el pentagrama, que és un conjunt de 5 línies horitzontals i 4 espais compresos entre elles.
Quan les notes se situen més amunt en el pentagrama més agudes seran; Quan més baix, més greus.
3.1. Nom de notes en clau de sol i fa
3.1. Nom de notes en clau de sol i fa
Al principi de cada pentagrama trobem un signe molt important: La Clau.
La clau és el signe que determina el nom i l’altura de les diferents notes al pentagrama.
La més utilitzada és la clau de Sol, que ens indica que la nota Sol es col·loca a la segona línia.
També s’utilitza molt la clau de Fa en quarta línia, que ens indica que la nota Fa es col·loca a la 4a línia.
Quan les línies del pentagrama s’acaben i volem seguir escrivint sons més aguts i més greus,
Utilitzem les línies addicionals, que és com escriure una altra línia paral·lela al pentagrama, però incompleta.
Sols escrivim un tros.
La clau de Fa s’utilititza per escriure sons que són molt greus, i que amb clau de Sol s’escriurien utilitzant moltes línies addicionals
3.2. Tipus de melodia: Ascendent, descendent, graus conjunts, salts…
3.2. Tipus de melodia: Ascendent, descendent, graus conjunts, salts…
Una melodia es construeix amb les dues primeres qualitats del so: La durada i l’altura.
Hi ha infinitat de melodies diferents.
Es pot compondre una melodia repetint molt les notes, fents salts d’altura, salts intervàlics, entre nota i nota o movent-se per graus conjunts, és a dir, passant d’una nota a la nota del costat.
3.3. Les alteracions: Sostingut / Bemoll
3.3. Les alteracions: Sostingut / Bemoll
Les alteracions són símbols que canvien l’altura d’una nota.
El sostingut ( # ) Puja mig to l’altura d’una nota
El bemoll ( b ) baixa mig to l’altura d’una nota
El becaire indica que la nota és natural (sense cap sostingut o bemoll) i anul·la qualsevol sostingut o bemoll anteriors aplicat a una nota en concret.
3.4. To / Semitó
3.4. To / Semitó
Un to és la suma de dos semitons.
En un teclat entre dues tecles blanques hi ha distància de to, excepte en dos casos: Entre Mi i Fa i entre Si i Do, que hi ha una distància de semitó.
3.5. Els Intervals
3.5. Els Intervals
Un interval és la distància entre dues notes. Per a identificar un interval comptem
des de la primera nota fins l’última, ambdós incloses.
Els intervals poden ser ascendents/descendents:
Un interval és ascendent si la segona nota és més aguda que la primera.
Un interval és descendent si la segona nota és més greu que la primera.
Els intervals poden ser melòdics/armònics:
En un interval melòdic les dues notes van consecutives
en un interval armònic les dues notes sonen a la vegada, per això s’escriuen una
damunt de l’altra, en vertical.
Els intervals poden ser conjunts o disjunts:
Tots els intervals de segona (ascendents o descendents) són intervals conjunts,
perquè les dues notes van seguides.
La resta d’intervals són disjunts.
Els intervals poder ser compostos o simples.
Els intervals majors d’una octava són intervals compostos i
la resta són intervals simples.
Finalment en els intervals també analitzarem el nombre de tons i semitons que separen les dues notes.
Quan un interval de 2a té un to s’anomena: 2a Major
Quan un interval de 2a és més petit i té un semitó, s’anomena: 2a menor
Quan un interval de 3a té dos tons, s’anomena: 3a Major
Quan un interval de 3a és més petit i té un to i un semitó, s’anomena: 3a menor
3.6. Els graus de l’escala
3.6. Els graus de l’escala
Una escala és una succesió de notes ordenades de menor a major altura i amb una
disposició determinada de tons i semitons.
Les escales que tenen 5 tons i 2 semitons són les escales diatòniques,
i són escales de 7 notes musicals.
Cada nota de l’escala s’anomena grau i es numera amb números romans.
Els graus de l’escala més importants són:
I - Tònica
IV - Subdominant
V - Dominant
3.7. Tipus d’escales
3.7. Tipus d’escales
Les escales diatòniques (de 7 sons) són les més utilitzades en el nostre sistema musical.
Hi ha dos: L’escala major i l’escala menor.
En totes dues hi ha 5 tons i 2 semitons, però estan distribuits de manera diferent.
L’escala major:
L’escala menor:
L’escala pentatònica:
L’escala pentatònica:
És l’escala de 5 notes musicals.
És una escala molt comuna i es troba a tot el món.
S’utilitza molt a la música celta, africana i a totes les cultures orientals
(Xina, Vietnam, Indonèsia…)
També s’utilitza en l’actualitat al Jazz, blues i Rock.
Tècnicament és com una escala diatònica major a la que se li treuen el IV i el VII grau.
És a dir, els semitons.
És molt apropiada per fer improvisacions, ja que tot sona sempre bé.
L’escala cromàtica:
L’escala cromàtica:
És l’escala que funciona per semitons.
En una octava hi ha 12 sons, tots separats per la mateixa distància, mig to.
MUSICTHEORY
MUSICTHEORY
EDPUZZLE
EDPUZZLE
Jaime Altozano ens ho explica de manera molt detallada i entenedora en el següent vídeo.
Report abuse