Josep Segrelles: El Pintor

Josep Segrelles Albert : Albaida, 18 de març de 1885 - Albaida, 3 de març de 1969
(Text original: ca.wikipedia.org)




Era el tercer fill d'una família de 12 germans. Des de ben menut va demostrar una gran afecció pel dibuix. Als nou anys va traslladar-se a València, acompanyat del seu germà major Vicent. Entre 1894 i 1903 continua els seus estudis, assistint a classes en la Facultat de Belles Arts i com a alumne lliure a l'Escola d'Artesans. Isidoro Garnelo (Catedràtic de Belles Arts de Sant Carles) era un dels seus professors; en esta època, és important la trobada amb Joaquim Sorolla, qui arribarà a aconsellar-lo sobre l'ús del color. 

Quan, el 1903, mor el seu germà, torna a Albaida i fa excel·lents dibuixos al carbonet. 

El 1905 es trasllada a Barcelona, on alternarà els seus estudis de Belles Arts, a l'Escola de la Llotja, amb el seu primer treball en la casa dels fotògrafs Napoleon, com il·luminador de positius. El 1908 entra com a dibuixant en l'Editorial Molina, alternat treballs per a il·lustracions i olis sobre llenç. El 1910 realitza la seua primera exposició a Barcelona. Prompte es troba il·lustrant un tractat de jiu-jitsu, esport que estava llavors de moda en l'ambient barceloní. Els seus treballs en les editorials Granada, Molina, Araluce, així com per a "Hojas Selectas" de l'Editorial Salvat i fulletons com "Montbars el Pirata" o "Els misteris de les Alcoves Reials", no seran sinó camins que el conduiran a importants èxits. 

Després de les seues primeres exposicions a Barcelona, rep l'encàrrec de l'editorial Gallach-Calpe per a il·lustrar una gran edició de Don Quixot de la Manxa. També, com a encàrrec personal de Vicent Blasco Ibáñez, va il·lustrar quatre de les seues novel·les: Flor de Maig, La Catedral, El intruso i Los muertos mandan.


 
"Les Floretes de Sant Francesc" seran el punt culminant d'esta etapa i obri per a ell les portes d'Europa i d'Amèrica. El 1925, a causa de l'èxit "Franciscà" en tot el continent, li demanen que pinte les escenes de la vida de Sant Josep de Calasanç, llibre que finalment apareix el 1998. 

Cal destacar, també, els seus treballs per a la Història d'Espanya. Eixe mateix any inicia una gran etapa cartellista. Se li encarrega el primer cartell de les Falles de València (1929), creant més d'un centenar de treballs, tan destacats com la col·lecció per a la CET (Companyia Espanyola de Turisme), Ford, Exposició Internacional de Barcelona, Cinzano, paper de fumar Gol, etc. i nombrosos cartells d'esdeveniments esportius, curses de cotxes, motos, avions, boxa, però sobretot futbol, ja que va ser cartellista oficial del FC Barcelona. Un dels més importants va ser el cartell de "Les Noces d´Argent del FC Barcelona". 

Firma a Anglaterra un contracte per a The Illustrated London News i cada any (1927-1932) les pàgines centrals dels seus números de Nadal reproduïxen les obres del pintor. Amb estos treballs, Josep Segrelles, aconseguix el cim del seu art: interpretacions de la música de Beethoven, de Wagner, Don Quixot de la Manxa, Les mil i una nits, La Divina Comèdia, contes d'Edgar Allan Poe i Charles Perrault, van cada any sorprenent els lectors de la revista. 

L'excel·lent qualitat d’estos treballs van universalitzar la firma de Josep Segrelles, que el 1928 va rebre, des de Nova York, la proposta per a treballar directament en el mercat nord-americà, fixant la seua residència en aquella ciutat.




El 1929 obté la Medalla d'Or en l'Exposició Internacional de Barcelona i diverses poblacions valencianes, encapçalades per Albaida, retolen els carrers amb el seu nom. Alguns d'estos esdeveniments se succeïxen estant ell als Estats Units d'Amèrica. A Nova York, on va arribar l'octubre del 1929, els seus treballs van ser rebuts amb un gran èxit. Col·laboracions per a The Cosmopolitan, The American Weekly, Reed House, American Magazine, Liberty, Redbook... 'The American Weekly, el 18 d'octubre del 1931, publicà en primera plana: "A painters Interprets Beethoven; Music Translated into Pictures", reproduint tres originals sobre la música de Beethoven. El 1931 va realitzar una magistral exposició en l'International Art Center Roerich Museum de Nova York. 

Tenint-ho tot als EUA, i encara havent travessat l'Atlàntic diverses vegades per a tornar a Espanya a descansar, Segrelles se sent sol i estrany allí, a pesar d'estar acompanyat amb dues de les seues germanes, i el 1932 decidix no tornar ja a aquell laberint de gratacels, capitanejats llavors per l'Empire State Building, que tant d'impacte li va causar. No debades era en eixe temps l'edifici més alt del món. 

L'editorial Salvat dóna a conéixer el 1932 el llibre Les mil i una nits, amb impressionants il·lustracions. L'èxit aconseguit és tal que, esgotada tota l'edició, es comença a pensar en una segona part, amb més il·lustracions per a nous contes. 

Renaix la seua popularitat a Espanya. Viatja a Itàlia, el bressol de l'art. Des dels Estats Units el continuen reclamant. 

El 1936 esclata la Guerra d'Espanya, però Segrelles continua pintant a Albaida. 

El 1940 decidirà viure definitivament a Albaida, on contrau matrimoni amb la jove Roseta Tormo, que pocs mesos després moriria, tot just amb 24 anys d'edat. 

Ja a Nova York havia començat a dissenyar com seria la seua futura Casa-Museu en el seu poble. I després de la dolorosa pèrdua de la seua muller i de nombroses dificultats econòmiques, el 1943 acaben les obres d'eixe museu, amb delicioses sales que alberguen grans obres pictòriques, que ell mateix seleccionarà per arreplegar una vertadera exposició antològica de totes les seues èpoques i estils. A l'abril del mateix any inaugura una biblioteca dins de la seua mateixa Casa-Museu. 

No ha deixat de treballar, i els retaules per a l'Església de Santa Maria, a Ontinyent, i per a l'Altar Major de l'Església d'Albaida, constituïxen un enorme èxit, i per això rep molts encàrrecs de temes religiosos que li ocuparen la dècada del 1950 i la del 1960, fins a la seua mort. Són innombrables les poblacions que, per als seus temples, sol·liciten l'art de Segrelles. Gandia, Carcaixent, Alcoi, Algemesí, Portacoeli, Mondoñedo, El Vaticà, etc. 

El 1956 apareix la segona edició de Les mil i una Nits, amb més contes i noves il·lustracions. L'edició s'esgota molt prompte i Salvat li encarrega nous treballs per a una tercera part, en la que es publicarien els contes més famosos. Però, a pesar de l'esforç de l'artista, que aconseguix obres d'una enorme importància i qualitat, este llibre no va arribar a imprimir-se.



Segrelles amava l'espai. Una estrela, una posta de sol o un dia radiant davall la llum mediterrània, eren per a ell, amb emoció, prou motiu d'admiració. No és estrany, per tant, que sentira la necessitat de “viatjar” per eixe espai i plasmar, amb els seus pinzells, tants temes “siderals”. Esta sensació sorgix a principi dels anys 50, encara que la portava latent des de molt jove. Llegia i admirava Jules Verne, H. G. Wells... Pinta La invasió dels marcians... 

A partir de llavors, paral·lelament als temes religiosos, les seues incursions en el món de l'astronomia són més freqüents, fins arribar al 1959, quan podem considerar-lo totalment submergit en eixa temàtica. Crea tota una sèrie de temes a l'oli i en aquarel·la sobre paisatges lunars, nebuloses, visions del sol i d'altres planetes, i de la mateixa manera, també s'endinsa en l'interior del cos humà, per a delectar-nos amb aquarel·les sobre el cor, el pulmó, la sang o la llengua. Treballs finals d'aquella gran etapa com a il·lustrador, als quals afegirem alguns pergamins i títols, portades per a diverses publicacions o el magnífic cartell per a la "Volta Ciclista a Catalunya, 1958". 

El 1961, fins i tot tement de no complir per la seua avançada edat, es compromet a pintar 14 llenços (“Llunetes”) per a l'Arxiprestal d'Albaida. De dimensions tan grans que són vertaders “monstres” que a penes caben en el seu estudi. Estos olis recreen miracles de sants valencians i fets històrics íntimament lligats a la ciutat d'Albaida. Per fi són acabats el 1967, preparant-se per a començar un altre oli de proporcions considerables: “Pentecostés”, que seria la seua darrera obra i la fi d'eixa etapa religiosa. 

Dos anys abans, el 1965, li arriben mostres d'admiració i reconeiximent per camins diferents. Al febrer, és cridat per Televisió Espanyola per al programa-homenatge: “Ésta se su vida” i tot Espanya té l'ocasió de conéixer-lo a través de l'emissió. D'altra banda, A l'octubre, Albaida –la seua ciutat natal- li concedix la Medalla d'Or, anomenant-lo Fill Predilecte. 

El 1967, Espasa–Calpe llança al mercat la superba edició de Don Quixot de la Manxa. Els originals –extraviats més de 30 anys abans- apareixen, i l'editorial, afortunadament, decidix la publicació. Esdeveniment artístic nacional va suposar la presentació del llibre i l'exhibició per primera vegada de les obres, tant a Madrid, Barcelona i València. Són més d'un centenar d'il·lustracions que recreen la major obra de la literatura universal. 

Segrelles interpreta Cervantes i la fusió és tan perfecta que els mitjans d'informació, unànimement, el proclamen com el millor il·lustrador universal del seu temps, quelcom que ja havia descobert tant la premsa anglesa com a nord-americana dels anys 30. 

Segrelles seguia amb interés la cursa espacial cap a la Lluna que mantenien els Estats Units i l'URSS, i ja el 1968, quan els Estats Units anunciaven que hi enviarien l'home, ell anhelava poder viure eixe moment. Però en la vesprada del 3 de març del 1969, quatre mesos abans d'aquell esdeveniment i després d'haver vist per televisió despegar l'últim Apol·lo, incorporant-se a dibuixar, va morir. Li faltaven 15 dies per a complir 84 anys. Ell, pel seu compte, començava el viatge. Arrere quedaven tots els anys d'esforç, de dedicació a l'art. També quedaven tallades eixes ànsies de viure encara més per a continuar pintant, que era el que a Segrelles li agradava i volia fer. 
Se li va concedir a títol pòstum la Medalla d'Or del Treball. 

Es calculen més de 5000 obres originals del pintor. N'hi ha unes 200, de totes les seues etapes, en la suea Casa-Museu d'Albaida.
Links interesantes relacionados con el pintor Josep Segrelles: