Institut‎ > ‎

Història del centre

GUILLEM CIFRE DE COLONYA
El nostre institut duu el nom de Guillem Cifre de Colonya en memòria a Guillem Cifre de Colonya abans Coll, fill il·lustre de Pollença, que va ésser el fundador de la Institució Lliure d’Ensenyança a Pollença.

Guillem Cifre era fills dels pagesos de la possessió de Colonya. El Senyor de la finca era D. Guillem Ignasi de Colonya i O’Ryan. Del seu matrimoni nasqueren tres ninetes, però totes elles moriren, i morí també la seva esposa com a conseqüència d’un dels parts.

Les circumstàncies de soledat i extinció de llinatge feren que D Guillem Ígnasi convertís en hereu el fill primogènit dels seus majorals, Guillem, això sí imposant algunes condicions com foren: que hauria de fer una carrera universitària, i que ell i els seus successors haurien de dur el llinatge compost Cifre de Colonya (el seu nom originari era Guillem Coll, d’aquí que ell afegia al final de la signatura abans Coll)

Guillem estudià a l’Institut Balear i després es graduà en Dret a Madrid, el 1876. Fou alumne de Giner de los Ríos i freqüentà els ambients Krausistes que en aquells moments sorgien a Madrid. Fou allà on participà en la primera Institució Lliure d’Ensenyança que es fundà a la capital, de la qual en fou col·laborador.

L’any 1879 tornà a Pollença on hi fundà, pagada amb el seu patrimoni, la Institució Lliure de Pollença, coneguda més popularment com l’Escola de Colonya. Aquesta escola establí un model d’educació laica utilitzant metodologies innovadores pel seu temps (potenciava les excursions escolars, el dialeg professor-alumne, l'activisme...), la qual cosa xocà frontalment amb la moral tradicional i caciquil de l’època. Així doncs Guillem Cifre va haver de lluitar contra les "forces voves" del poble que veien com a amenaces aquelles idees excessivament afavoridores de les classes obreres i defensores d'una educació laica. Aquesta experiència pedagògica iniciada el 1879 durà fins a la Guerra Civil (1936).

En un principi instal·là l’escola a la seva pròpia casa al carrer Mallorca (avui Ca les Monges dels Sagrats Cors) i llavors, un any després, es traslladà a un edifici del carrer de Can Bach (avui Centre Cultural).

Guillem Cifre fundà també una caixa d’estalvis que deixava diners a la gent més necessitada amb interessos assequibles, la qual cosa els permetia sortir de l’estat de pràctica esclavitud i dependència en la qual vivien.