7.11 La continuïtat

Què és la continuïtat en cinema?

"La continuïtat en un relat audiovisual és la relació continuada entre els diferents elements visuals presents als plans d’una filmació per tal de que no es trenqui la il·lusió de seqüència ni la credibilitat de la narració."

(Examen de Cultura Audiovisual, PAU setembre 2013 sèrie 1, exercici 1)

Què és la falta de ràcord?

"La falta de ràcord, consisteix en la variació de qualsevol dels elements visuals que apareixen al fotograma, com ara fer desaparèixer alguna cosa, o afegir un element nou que en el pla anterior no hi era."

(Examen de Cultura Audiovisual, PAU setembre 2011 sèrie 1, opció A, exercici 2)

La continuïtat (també coneguda com a ràcord) permet que l’espectador comprengui el relat audiovisual. Hi ha diverses regles de continuïtat que el creador ha de respectar per fer-se entendre, tot i que els errors de continuïtat es poden utilitzar també com a recurs provocatiu, ja que la transgressió del que és lògic es produeix intencionadament:


a) continuïtat de moviment 
Els plans s’han d’organitzar de forma que es mantingui la direcció del moviment. Podem posar l'exemple d'un personatge o un vehicle que es mou al llarg de més d'un pla. La velocitat que tenia en el primer pla ha de ser la mateixa que porti en el següent ja què sinó s'hauria produït un canvi sobtat sense necessitat narrativa.

b) continuïtat de mirades 
Si un personatge mira en una direcció, l’objecte o personatge que està observant ha d’aparèixer (en el següent pla) al lloc a on es dirigeix aquesta mirada.



c) continuïtat d’enquadrament 
Les figures i objectes que intervenen en una acció han d’ocupar la mateixa posició a l’enquadrament de tots els pans, tot i que aquests siguin de diversos tipus i la figura o l’objecte aparegui en angles o mides diferents.

d) continuïtat en la posada en escena 
Exigeix que els elements de la posada en escena (decorats, vestuari, maquillatge, actors...) d’una seqüència siguin els mateixos o respectin la lògica de la realitat en tots els plans que la composen. Els errors de continuïtat són molt comuns en l’attrezzo i es coneixen amb el nom de falta de ràcord.



e) continuïtat de situació
Pren importància quan hi ha un personatge o objecte que resta parat en un lloc de l'escenari al llarg de més d'un pla. S'ha de vigilar que, durant tots els plans de què estigui composta l'escena, el personatge es trobi exactament en la mateixa situació i no hi hagi un canvi de lloc sobtat.



f) continuïtat d'il·luminació
Es trenca si en dos plans contigus hi ha un canvi de llum notable. Es tracta d'un error fàcilment perceptible que pot afectar molt negativament la valoració global de la filmació.

g) continuïtat de color
Té a veure amb el cromatisme dels plans que ha ser exactament igual en tots ells. El balanç de blancs en cada situació diferent és imprescindible per si el tipus d'il·luminació canvia.



El salt d'eix (crossing the line)

"El salt d’eix és un error que consisteix en la inversió sobtada i injustificada de l’angle de visionat que té l’espectador del discurs audiovisual. Es pot evitar si es respecta la regla dels 180 graus i l’eix imaginari entre els personatges en la col·locació de les càmeres en la gravació."
(Examen de Cultura Audiovisual, PAU juny 2013 sèrie 3, exercici 1)



"El salt d’eix, en anglès crossing the line, és un error que consisteix en la inversió sobtada i injustificada de l'angle de visionat que té l'espectador de la pel·lícula. Per exemple, si en un diàleg apareixen seguits dos plans dels personatges que parlen mirant en la mateixa direcció."
(Examen de Cultura Audiovisual, PAU setembre 2011 sèrie 1, opció A, exercici 2)


"El salt d'eix consisteix en l'inversió sobtada i injustificada de l'angle de visionat que té l'espectador de la imatge; amb aquesta inversió la sensació que reb l'espectador és de desconcert, donat que es trenca la continuitat espacial. En aquest cas es tracta només de situar als personatges a l'inrevés de com estan al fotograma, és a dir, com si estiguessin reflectits en un mirall. L'efecte seria com si el jugador tirés la pilota a porta però el porter estigués situat en el mateix joc que el tirador."

(Examen de Cultura Audiovisual, PAU juny2010 sèrie 1, opció B, exercici 2)



Fora de camp

"El fora de camp és l’acció que succeeix fora del enquadrament de la càmera però que forma part de la escena, i es percep o bé per la mirada dels personatges, perquè el mateix enquadrament ho suggereix o perquè l’espectador es pot imaginar allò que passa més enllà de les imatges que ens mostra el director. Té una funció narrativa clara ja que amaga conscientment algunes situacions que el director no vol mostrar, i pot provocar ansietat o portar a engany, tot fent pressuposar coses diferents a les que veritablement passen en l’acció."
(Examen de Cultura Audiovisual, PAU juny 2014 sèrie 3, opció A, exercici 2)


"El fora de camp és el terme que defineix l'acció que passa fora de la vista de l'espectador, més enllà de l'enquadrament de l'espai decidit pel realitzador. Té una funció narrativa clara ja que amaga conscientment algunes situacions que el director no vol mostrar, pot provocar ansietat o portar a engany, fent pressuposar coses diferents a les que veritablement passen en l'acció. "

Un exemple de l'ús del fora de camp pot ser la mirada d'un personatge cap a una banda de l'enquadrament i la seva expressió de pànic. L'espectador pot pressuposar que el personatge ha estat testimoni d'una escena d'horror, però no en pot estar segur.

Un exemple és l'ús que en fa Quentin Tarantino a la sequència de la suposada tortura del personatge de Marsellus Wallace en un soterrani a la pel·lícula Pulp Fiction, 1994."


(Examen de Cultura Audiovisual, PAU juny 2012 sèrie 3, exercici 1)



Veu en off

"La veu en off és un recurs narratiu on un narrador, sense que l’espectador el vegi, explica els fets des de fora de l'acció. Aquest narrador ubica la història en el temps i l'espai, dóna pas als personatges i pot servir de transició entre les accions. En ocasions la veu en off pot correspondre a un dels personatges de la història."


(Examen de Cultura Audiovisual, PAU juny 2014 sèrie 3, opció A exercici 2)


La nit americana

"La nit americana és una tècnica cinematogràfica que consisteix en rodar una escena de dia aplicant un filtre especial per a que, un cop revelada la pel·lícula, doni la impressió de que es tracta d'una escena nocturna. En el cinema en blanc i negre s'aconseguia amb un filtre vermell i amb una exposició baixa. En el cinema en color es fa amb filtres blaus. La principal motivació per a utilitzar la nit americana és l'estalvi de costos econòmics i el principal problema que provoca és la dificultat d'amagar les ombres produïdes pel sol. Hi ha directors que han fet de la necessitat virtut i han aconseguit veritables demostracions artÌstiques amb l'ús d'aquesta tècnica com ara Alfred Hitchcock a Vertigen o a Atrapa a un lladre."

( Examen de Cultura Audiovisual, PAU juny 2012 sèrie 1, exercici 1)


 



Comments