Concentració 16 de juny 2019


MANIFEST  16 de juny del 2019

Avui es compleixen 20 mesos del dia en que l’aparell jurídic de l’Estat, en conxorxa evident, amb el poder polític d’aleshores va detenir i posar en presó preventiva al nostre President en Jordi Sánchez i al president de l’Òmnium Cultural, en Jordi Cuixart.

Molt ha plogut des d’aquell 16 d’octubre de 2017 i en aquests temps només hem tingut males vibracions des de terres espanyoles, primer ens van empresonar 7 persones més per la seva presumpte implicació en l’organització de l’1 d’octubre i posterior proclamació de la República catalana el 27 d’octubre.
Fets que també va suposar el camí de l’exili de més de mitja dotzena de polítics catalans i artistes que feien nosa, tots ells van marxar cap a països més democràtics com Bèlgica, Escòcia o Suïssa, països que han demostrat, amb fets realment palpables, que els seus aparells jurídics romanen absolutament separats dels legislatius, com per desgràcia no passa en el regne que ens toca patir i viure.

En aquests 20 mesos, mentre ells romanien injustament darrera els barrots, hem vist com ens han ultratjat des de Madrid aplicant-nos el maleït article 155, d’una Constitució que més de significar la carta magna dels nostres drets, es converteix en la justificació dels càstigs a Catalunya, càstigs aplaudits des de sectors retrògrads de la península.
Brandant els 155, com a bandera pirata, ens van assaltar la Generalitat i el Parlament, ens van destrossar institucions que ens havia costat anys de muntar, ens van anul·lar lleis que servien per protegir als més vulnerables o, fins i tot, feren servir aquest article per justificar el robatori de les obres d’art dels Museus de Lleida, obtingudes de manera absolutament legal per transportar-les cap a l’Aragó.

Al llarg d’aquests 20 mesos hem fet eleccions nacionals catalanes, per reelegir la Generalitat destrossada per l’odi penibètic, però van posar pals a les rodes perquè no poguéssim investir President a qui el Parlament creies convenient, demostrant així, que tenia més poder l’aparell jurídic espanyol, manipulat des de la Moncloa i la Zarzuela que la voluntat de tot un Parlament català elegit lliurement pel poble.

Durant aquest temps també hem viscut la humiliació de 4 mesos d’un Judici esperpèntic, on les forces de seguretat que ens van atonyinar van poder explicitar la por que van passar i la tensió que sofriren al veure les nostres cares poc alegres, però que no van deixar explicar el que vam sentir quan homes armats obrien els caps als nostres conciutadans.
Un judici que tots sabem que ja partia de la premissa de culpabilitat pels nostres representants legals i del que sols esperem la quantia de la condemna i el final d’aquesta mentida, per poder transportar-la a tribunals internacionals que puguin reparar part del que han destrossat de manera conscient i sàdica.

Al llarg d’aquest més d’any i mig també hem viscut les eleccions municipals i europees. En les municipals hem pogut copsar que el moviment independentista no abaixa el cap, que està més viu que mai i que s’estén com una taca d’oli per tot el territori, una taca d’oli que servirà perquè l’unionisme rellisqui i caigui d’una vegada i vegi que la nostra justa fita cada cop està més propera.

I en les europees, ha arribat la darrera afrenta: a l’Oriol Junqueras, tot i haver-lo deixat presentar-se, ara no li permeten recollir l’acta i per tant no poder ostentar la immunitat i viatjar a Estrasburg. A Carles Puigdemont i a en Toni Comín no els accepten que tinguin el tracte d’eurodiputats sense recollir l’acta a Madrid, una estratègia per detenir-los, cosa que mai van aconseguir legalment, ni amb la Justícia belga ni l’alemana.
Quants de vots ja ens han robat?

Entre els que ens van robar en les eleccions catalanes no deixant investir ni a Puigdemont ni a Sánchez, i les que ens roben ara negant el dret legítim de Jonqueres, Puigdemont i Comín són ja milions els vots que van a parar a la paperera de la història, per obra i gràcia primer del PP i ara del PSOE.

Però nosaltres no pararem i ara traslladarem la nostra queixa davant del Parlament Europeu, el proper 2 de juliol, un autocar sortirà de la nostra Vila per transportar la nostra indignació a Estrasburg, tal com es va fer fa poc a Madrid, fa més temps a Brussel·les o cada any a Barcelona.

Ens volen amb el cap ajupit, però si l’abaixem només serà per envestir-los millor com els braus que ells gaudeixen de sacrificar. No pararem i HO TORNAREM A FER. Visca la terra!!!