Bon curs 2017-18!!!
Visites al web
contadores
EL SATÈL·LIT JUNO ARRIBA A L'ÒRBITA DE JÚPITER
Per més informació cliqueu a la plana de l'agència espacial NASA que explica el viatge de 5 anys de la sonda Juno fins arribar a Júpiter (en anglès)
EXOPLANETES

El telescopi espacial Kepler de la NASA ha identificat 1.284 nous exoplanetes, que estan fora del nostre sistema solar. Nou d’ells podrien tenir condicions per albergar aigua, i per tant ,vida.

L’estudi ha estat fet partint d’un catàleg inicial de 4.302 cossos celestes, d’entre els quals s’ha seleccionat 1.284 que tenen la categoria de planetes. Cinc cents cinquanta dels planetes descoberts tenen un grandària similar al de la Terra.

Exoplaneta Kepler 186f que es troba a 500 anys-llum de la Terra a la constel·lació Cigne, de tamany similar al nostre planeta i orbitant en zona habitable al voltant d'una estrella enana

"L'ESPAI-TEMPS DIU A LA MATÈRIA COM S'HA DE MOURE, LA MATÈRIA DIU A L'ESPAI-TEMPS COM S'HA DE CORBAR"

VÍDEO-CÒMIC ON S'EXPLIQUEN LES ONES GRAVITACIONALS 



ELS FUSOS HORARIS A EUROPA
Camviem l'hora dos cops a l'any (a l'hivern endarrerim una hora i a l'estiu n'avancem una).  Per aquestes dates sempre hi ha notícies i polèmica al voltant del canvi d'hora. Però per què ho fem? La explicació (o excusa) és la raó econòmica d'estalvi energètic. 
Però  a l'Estat espanyol la cosa és diferent. Com es veu a la imatge  Espanya es troba a la zona del meridià de Greenwich (menys de 15º al voltant d'aquest meridià), però té l'horari de l'Europa central degut que al 1940 es va canviar el fus per anar a l'hora del Berlin nazi. Al 1980 s'aplica la normativa d'avançar una hora a l'estiu pel qual el desfase horari respecte a l'hora solar és de dues hores. Catalunya i les Illes Balears estarien situades en la zona horaria de l'Europa central però segueixen estan més aprop de Greenwich. França també té aquest problema però els seus costums són més "europeus".
El resultat de tot això (se li ha de sumar les "costums espanyoles") és que a Espanya es fa de dia més tard que en qualsevol altre lloc, per tant s'entra a treballar més tard i es surt més tard amb els problemes que això comporta (baixa productivitat, conciliació familiar, jornades interminables...).
Canvi d'hora o canvi de costums? 




Tifó Dujuan (onades)


El tren de levitació magnètica en fase de proves "Maglev" ha batut el rècord mundial de velocitat en arribar a 603 km/h. Es preveu que entri en funcionament a Japó el 2027 reduint a la meitat el temps que tarda actualment el Shinkansen (tren bala) en fer el recorregut Tokio-Nagoya.
Aquest tren funciona mitjançant un sistema de levitació magnètica que utilitza un sistema de motors lineals instal·lats aprop dels rails i que fa que el camp magnètic elevi el tren fins a 10 cm sobre d'ells i l'impulsi, eliminant el contacte i fent que l'únic element de fricció sigui l'aire.








Skylights, timelapse video by K. Myers


Un èxit per l'Agència Espacial Europea
Avui (12/11/2014)  després de sortir de la nau espacial  Rosetta ha fet el seu aterratge a les 16: 05 GMT  la sonda robòtica Philae, sobre el cometa 67P / Churyumov-Gerasimenko.
Aquesta és una fita transcendental per l'exploració espacial ja que és el primer cop que una nau  aterra a la superfície d'un cometa.
La comunitat científica està molt pendent d'aquest estudi ja que consideren els cometes com "càpsules del temps"  i com portadors de la química necessària que va posar en marxa la vida al nostre planeta.
La missió Rosetta va ser ideada als anys 80, però el viatge de la nau  no va començar fins  el 2004. Un viatge de sis  mil milions de km fins trobar-se amb el cometa.
 

VÍDEO
Tir parabòlic (Possiblement és un fake, però mola)



SAPS QUÈ....?
Segons l'Organització Mundial de Meteorologia, les dades oficials de temperatura  extrema enregistrades a la Terra són:

TEMPERATURA MÀXIMA
58,6 º C  San Luis Río Colorado (Sonora, Mèxic) l'any 1966.
56,7 º C  Death Valley (Califòrnia, USA) l'any 1913.

TEMPERATURA MÍNIMA
- 89,2 º C  Base Vostok (Antàrtida)  l'any 1983.

CANVI D'HORA

Cada any els rellotges s'han d'ajustar dos cops per adoptar l'horari d’estiu i  l'horari d’hivern.

Però per què canviem d’hora? El motiu és molt simplista, el canvi es fa sobre el supòsit de l’estalvi energètic per així aprofitar millor la llargada del dia.

El primer cop que es va fer un canvi d’hora va ser el 1918, durant els següents anys va haver modificacions horàries però de caràcter intermitent. Des de 1950 a 1973 es va abandonar aquesta pràctica però la crisi del petroli de 1974 va provocar que es tornés a recórrer al canvi d'hora  dels rellotges a Europa, amb l’argumentació de que s’estalviava energia en l’enllumenat. Des de llavors els països europeus retarden i avancen els rellotges dues vegades l’any.

Per l'horari d'hivern s'endarrereix una hora el rellotge a la matinada del diumenge de l'últim cap de setmana d'octubre, i per l'horari d'estiu s'avança una hora al mes de març.





NOTÍCIES
Setmana de la ciència 2014http://setmanaciencia.fundaciorecerca.cat/ECLIPSI TOTAL DE LLUNA 8 OCT 2014
Avui s'ha produït el s
egon eclipsi de lluna, anomenada també lluna roja o de sang que s'ha pogut veure a la zona del Pacífic, Àsia i Amèrica.


EL LED BLAU
Els japonensos Isamu Akasaki, Hiroshi Amano i Shuji Nakamura han estat distinguits amb el premi Nobel de Física 2014 per inventar el diode emissor de llum blava (led blau) . Aquest descobriment s'inscriu en "l'esperit d'Alfred Nobel" de fer invents que generin un gran benefici a la humanitat, ha argumentat el comitè.

L'acadèmia els ha distingit per la seva "invenció de la llum blava eficient emissora de díodes, que ha permès fonts de llum blanca brillants que estalvien energia".

El led és "una nova llum per il·luminar el món", més eficient i respectuosa amb el medi ambient a l'estalviar energia.

Encara que en realitat la invenció del LED va ser el 1960, no va ser fins als 90 quan aquests tres científics van aconseguir que sortís llum blava dels díodes. Això va suposar un estalvi energètic descomunal, pel que la seva aplicació pràctica va ser gairebé immediata i, a dia d'avui, és un dels sistemes més pràctics a nivell industrial.

Com no era possible emetre llum blanca amb els díodes LED, el díode blau va suposar que la combinació amb els colors anteriors permetés la generació de llum blanca, que és la que avui il · lumina les nostres pantalles. D'aquesta manera, la indústria va canviar la forma en què es veia aquesta tecnologia.



LA FOTO CIENTÍFICA


CLIPS
Pàgina de ciències al Facebook
Una interesantíssima plana en anglès sobre ciències al Facebook (sí, serveix per alguna cosa!) I fucking love science

La química és "biutiful"
El web beautifulchemistry ens mostra lo maca que pot arribar a
ser la química a través de la captura d'imatges digitals amb gran detall. Us deixarà bocabadats!


Projecte GLORIA
GLORIA són les sigles de "GLObal Robotic-telescopes Intelligent Array" i serà la primera xarxa de telescopis robòtics del món d'accés lliure. Serà un entorn Web 2.0 on els usuaris podran endinsar-se en l'astronomia realitzant observacions directes amb telescopis robòtics, i / o l'anàlisi de les dades que altres usuaris han adquirit usant també els serveis de GLORIA, o des d'altres bases de dades de lliure accés, com l'Observatori Virtual Europeu (http://www.euro-vo.org).
La química a la nostra vida quotidiana
Us deixo l'enllaç d'un article escrit per Mercedes Alonso del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) sobre la nostra relació diària amb la Química. CLICA AQUÍ

Efecte Doppler
A classe de física, de 2n de batxillerat, estem estudiant el moviment ondulatori i les ones sonores. Aquí us deixo una divertida explicació de l'efecte Doppler.


MEET  THE  SCIENTIST

LISE MEITNER

Lise Meitner was born on November 7, 1878, in Vienna, Austria. The third of eight children of a Jewish family, she entered the University of Vienna in 1901, studying physics under Ludwig Boltzmann. After she obtained her doctorate degree in 1906, she went to Berlin in 1907 to study with Max Planck and the chemist Otto Hahn. She worked together with Hahn for 30 years, each of them leading a section in Berlin's Kaiser Wilhelm Institute for Chemistry. Hahn and Meitner collaborated closely, studying radioactivity, with her knowledge of physics and his knowledge of chemistry. In 1918, they discovered the element protactinium.

In 1923, Meitner discovered the radiationless transition known as the Auger effect, which is named for Pierre Victor Auger, a French scientist who discovered the effect two years later.

After Austria was annexed by Germany in 1938, Meitner was forced to flee Germany for Sweden. She continued her work at Manne Siegbahn's institute in Stockholm, but with little support, partially due to Siegbahn's prejudice against women in science. Hahn and Meitner met clandestinely in Copenhagen in November to plan a new round of experiments. The experiments that provided the evidence for nuclear fission were done at Hahn's laboratory in Berlin and published in January 1939. In February 1939, Meitner published the physical explanation for the observations and, with her nephew, physicist Otto Frisch, named the process nuclear fission. The discovery led other scientists to prompt Albert Einstein to write President Franklin D. Roosevelt a warning letter, which led to the Manhattan Project.

In 1944, Hahn was awarded the Nobel Prize for Chemistry for his research into fission, but Meitner was ignored, partly because Hahn downplayed her role ever since she left Germany. The Nobel mistake, never acknowledged, was partly rectified in 1966, when Hahn, Meitner, and Strassman were awarded the Enrico Fermi Award. On a visit to the U.S. in 1946, she was given total American press celebrity treatment, as someone who had "left Germany with the bomb in my purse."

Meitner retired to Cambridge, England, in 1960, where she died October 27. In 1992, element 109, the heaviest known element in the universe, was named Meitnerium (Mt) in her honor. Many consider Lise Meitner the "most significant woman scientist of the 20th Century."






CIÈNCIA I HISTÒRIA
S'acaba de publicar el llibre "100 molècules amb que la química ha canviat (molt o poc) la història" del químic i periodista científic Xavier Duran. Un llibre per a tots els públics, ja que no cal saber molt de química per seguir-lo, i que té un enfocament històric o de com la química ha modificat la història. Una lectura força recomenable i entretinguda.