El litoral rocós




























Es Matzoc amb la torre i el faralló d'Aubarca al fons. Fotografia d'Antoni Muñoz


Artà gaudeix d'aproximadament 25 km de litoral ocupat en la seva major part per una costa rocosa retallada i especialment escarpada entre Cap de Ferrutx i Penya-roja. Les roques més properes a la mar es presenten nues de vegetació a causa de l'embat aerohalí (vent i aigua carregats de sal), que és un dels principals factors condicionants del creixement de les plantes en aquest ambient, juntament amb la manca d'aigua dolça, de nutrients i d'un sòl on fixar les arrels.

Les primeres plantes que ens solen acompanyar als itineraris més costaners formen unes comunitats vegetals ben especials, amb unes característiques i unes estratègies per a la supervivència molt semblants. És aquí on es dóna la presència d'endemismes exclusius de les Balears. En els roquissars costaners artanencs destaquen diverses espècies de saladines endèmiques (Limonium spp.), especialitzades en secretar l'excés de sal, que en altes concentracions, resulta tòxic dins l'organisme. D'entre totes aquestes espècies cal esmentar, sobretot, el Limonium majoricum, que manté una important i fràgil població al solar d'Es Molí d'en Regalat, a la Colònia de Sant Pere, i que constitueix un vertader tresor botànic.

Comunitat de Limonium

També és freqüent el fonoll marí (Crithmum maritimum), una altra planta adaptada als ambients molt salins. A molts de llocs s'acompanya d'un hermós endemisme litoral, la margalideta de mar (Senecio rodriguezii), i també de diverses pastanagues marines (Daucus spp.), o de l'herba de Sant Ponç (Teucrium capitatum). Més coneguda i localitzable, a primera línia de costa, podem observar l'estrella de mar (Asteriscus maritimus) que dota d'un intens color groc  les roques marines durant la primavera. Una mica més cap a l'interior, la influència del fort vent predominant en aquests llocs i l'ambient salí encara hi és ben present. Aquestes condicions donen lloc a plantes espinoses en forma de coixinet com l'endèmic socarrell (Launaea cervicornis), que ocupa els replans de la zona litoral. Hi destaca també la camamil·la de muntanya (Santolina chamaecyparissus subsp. magonica), una planta endèmica de les Illes, d'us medicinal i especialment aromàtica, que impregna l'ambient amb el seu característic aroma al juny.

Camamil·la de muntanya

Quasi totes les plantes que ocupen aquests tipus d'ambients floreixen a la primavera, però si les condicions són favorables, algunes espècies perduren fins a ben avançada la tardor, l'estació de l'any en què floreix també un altre bell endemisme, el safrà bord (Crocus cambessedesii).


Margalideta de mar (Senecio rodriguezii). 
És una petita margarideta endèmica de Mallorca i Menorca 
que creix sempre prop del litoral.

Estel de mar (Asteriscus maritimus).
La veurem florida durant la primavera a les roques vora la mar,
 quan obri les seves flors grogues en petites mates.

Socarell (Launaea cervicornis). 
Planta endèmica,  que forma un petit coixinet llenyós
 i espinós amb petites flors grogues

Cascall marí (Glaucium flavum).
 Viu a zones alterades del litoral tant arenós com rocallós. 
El trobarem florit des de primavera fins a finals d’estiu. 

Comments