XANP, una gimcana telemàtica

per Xavier Àvila i Morera


 El curs 1989-90 a l'escola Projecte, de Barcelona, els mestres del grup de recerca educativa Tidoc-Projecte gestionaven un servei de missatgeria electrònica (BBS) que els permetia explorar les possibilitats educatives de l'enviament de missatges a través de l'ordinador. Aquesta missatgeria es deia Calidoscopi.

En aquest context, un dia aparegué el següent missatge en una cartellera que algunes escoles van poder llegir: 

 «Hem rebut els vostres senyals telemàtics des de Io i acceptem l'oferiment d'engegar activitats d'animació dins el vostre CALIDOS­COPI. Els comandaments del planeta m'han assignat la missió d’establir contacte i mantenir-lo efectivament amb vosaltres, terrícoles. 
El meu nom és Xanp i el meu identificador dins de Calidoscopi és CpXanp. Aquest missatge és la primera prova de contacte efectiu entre lo i la Terra. Si l'heu rebut adreceu-me un missatge que ho confirmi. 

Fins ben aviat, terrícoles del Calidoscopi!» 

A partir d'aquesta proposta a la bústia Cpxanp arriben diferents missatges de suport sol·licitant més informació sobretot descriptiva i oferint la seva col·laboració. Aquesta activitat es realitzarà bàsica­ment en l'entorn de bústia a bústia. 

D'aquesta manera s'estableix la comunicació de diferents grups- classe amb un tercer, un personatge més o menys fantàstic que es posa en contacte amb ells i els proposa diferents proves, d'aquí la denominació de «gimcana». 

 Els primers missatges són bàsicament descriptius, els nens de­manen com és el lloc on viu Xanp, com és Xanp, com són els nens de lo, què fan...; Xanp també s'interessa per l'entorn físic terrestre, per la identitat dels grups. Els grups per la seva banda busquen in­formació sobre lo, descobreixen que és un satèl·lit de Júpiter, que el va descobrir Galileu, miren d'imaginar-se què representaria és­ser allà... Quina temperatura hi ha? Quina gravetat? Què suposa el fet de ser en un satèl·lit d'un planeta? Quina mena de vida pot haver-hi? En aquesta primera fase el personatge de lo fa adonar als nois i noies de la relativitat en què viuen immersos: a lo el compte del temps és diferent, les unitats de mesura no coincideixen amb les de la Terra... A partir d'aquí hi ha proves que estimulen la imaginació, la creativitat, la redacció, les relacions matemàtiques... El propi llen­guatge que utilitza Xanp té matisos d'artificialitat, utilitza sinònims descontextualitzats, utilitza frases fetes seguint les indicacions del seu «traductor electrònic galàctic» i els demana explicacions sobre el significat d'aquestes expressions. 
Durant aquests primers missatges de presentació, es van defi­nint els paràmetres que determinaran la relació de cada grup amb Xanp: hi ha
grups que estableixen una comunicació carregada d'afectivitat, d'altres que manifesten incredulitat, d'altres que juguen les mateixes cartes que Xanp i omplen la missatgeria de sorpreses, que es fan passar per d'altres... 

Xanp agraeix la col·laboració dels grups que l'estan ajudant en la seva feina de «mantenir contacte efectiu amb la Terra» i els proposa noves proves, aquestes centrades en les comprovacions dels perío­des de rotació i translació de la Terra, hauran d'enviar misatges con­secutius en intervals regulars de temps... En aquesta segona fase es proposa i es condueix a la descoberta dels paràmetres de la prò­pia missatgeria, es juga amb les indicacions dels missatges: data i hora de tramesa, data i hora d'activació, data i hora de caducitat... També s'envien missatges codificats intercanviant lletres per altres segons lleis que s'han de descobrir, s'envien missatges criptogra- fiats... 

En una tercera fase, quan s'ha consolidat la participació dels di­ferents grups, Xanp comença a provocar la comunicació bústia a bústia entre els diferents grups participants. Envia un missatge criptografïat a un grup i la clau criptogràfica que permetrà desxifrar-lo a un altre grup; envia fragments de missatges als diferents grups que s'han de posar d'acord per confegir-lo; envia nombres per for­mar seqüències numèriques que entre tots han de descobrir... 
Paral·lelament a això Xanp ha demanat que li adrecin contes i rondalles de la Terra perquè en una visita a una biblioteca especia­litzada en temes tradicionals i culturals del Sistema Solar es va co­mençar a interessar pel tema. Per la seva banda ell els adreça contes d'altres planetes... 

Amb el que portem dit es veu com una activitat d'aquesta mena es va omplint de contingut. S'estableix una comunicació engresca­dora, els nois i noies juguen motivats, busquen explicacions, s'in­formen, s'organitzen, discuteixen... Xanp entra a la classe de llengua, de socials, de matemàtiques... Xanp els fa fixar-se en les es­trelles a la nit. Quan algú els parla de Júpiter els sona molt seu. El camp de la comunicació està adobat per donar molts fruits ben sa­borosos. 


TIDOC-PROJECTE (1990). Escola i Noves Tecnologies. Barcelona: CEAC

Comments