PICI

Projecte d'incorporació de la CLASSE INVERSA

                                                   PICI

PICI
Seguint la metodologia de recerca acció, definim el nostre projecte de la manera següent:

Què

L’objectiu del projecte és implementar i avaluar la metodologia de la classe inversa (flipped classroom) en la formació inicial dels futurs mestres en el Grau en Educació Primària. La metodologia anomenada classe inversa es basa en la proposta d’invertir l’activitat d’aprenentatge de l’alumne entre l’entorn escolar i l’entorn familiar tot integrant de manera invisible la tecnologia en els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Així doncs amb la classe inversa el temps que tradicionalment s’utilitzava a l’aula per explicar i treballar continguts (saber) es dedicarà principalment al treball col·laboratiu i/o personalitzat facilitant així l’adquisició de competències, la integració de tecnologies digitals i l’avaluació formativa (saber fer) a l’escola mentre que a casa seva l’alumne orienta el seu treball autònom a l’accés als continguts d’aprenentatge utilitzant els recursos tecnològics de què disposa (ordinador, tauleta, telèfon mòbil,… ). 

Qui

Els participants en aquest projecte seran professors-investigadors que imparteixen docència en el Grau en Educació Primària des de diferents àrees de que experimentaran amb els seus grups la metodologia de la classe inversa i també mestres d’educació primària en actiu que també aplicaran la metodologia en cursos de cicle superior de primària, la qual cosa permetrà analitzar tant el funcionament d’aquesta metodologia en la formació dels futurs mestres com també aportarà elements d’anàlisi quant a la projecció de la seva experiència formativa en l’aplicació a l’escola.

Com

La implementació d’aquest projecte es farà a seguint el procés de recerca acció essent els propis professors que implementaran la classe inversa els qui n’avaluaran l’impacte i els resultats d’aquesta metodologia en els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Es tindrà molt en compte la necessitat de transferir coneixements entre la universitat i l’escola, de manera que en la fase final del projecte es contempla la possibilitat d’organitzar un seminari de reflexió i intercanvi al voltant de la metodologia de la classe inversa adreçat tant als mestres de primària com als docents universitaris del grau en educació primària.

Antecendents

En la darrera dècada, la institució escolar a Catalunya ha experimentat molts canvis relacionats amb la incorporació de la tecnologia a les aules. Entre aquesta canvis es poden destacar: la introducció de les Pissarres Digitals Interactives (PDI), la formació del professorat en metodologies didàctiques amb l’ús de les TIC, la implementació i ‘avaluació del projecte EduCAT 1x1, la continuïtat amb el projecte EduCAT 2.0 i el disseny i implementació dels diagnòstics tecnopedagògics de centre.

El repte que assumeix l’escola no es pot centrar només en l’adaptació a l’ús de nous recursos tecnològics sinó que sobretot ha de tenir en compte les noves formes d’aprendre i ha de permetre adaptar l’activitat escolar a les necessitats dels nous alumnes que arriben a les aules. Aquests nois i noies tenen unes característiques pròpies que ha fet que se’n parli com dels “Aprenents del Nou Mil·lenni” (i també com a “Generació Google”, o “Net generation”, o “Messenger generation”, “Gamer generation”, “Homo Zappiens”, “Digital Natives”...) destacant que a través de la xarxa estableixen una nova relació amb la informació, el coneixement i l’aprenentatge. D’acord amb el recent estudi Connected Minds (OCDE, 2012)[1] l’alumnat d’avui cobreix habitualment les seves necessitats informacionals amb Internet i per extensió, també les seves necessitats d’aprendre. Aquest fet contrasta amb els hàbits informacionals de les generacions adultes molt vinculats al món analògic. Per tant, podem afirmar que ens trobem davant d’una bretxa digital intergeneracional que dificulta encara més la introducció de la tecnologia a les aules.

Aquesta clara preferència vers el món digital dels nostres alumnes a l’hora de buscar informació, marca una tendència cap a una “transformació accelerada i profunda de les estratègies i hàbits informacionals dels estudiants que es pot traduir en una eclosió de noves maneres d’aprendre, fet que incideix directament en els nous models metodològics” (Vivancos, 2008)[2]. Models que, per altra banda, proposen accions que persegueixen l’aprenentatge significatiu dels alumnes amb el suport de les TIC.

L’aprenentatge ha deixat de ser una activitat interna i individual per passar a ser una activitat col·lectiva i en xarxa tal i com apunta Siemens (2008)[3] en la teoria del connectivisme que, enfront les limitacions del conductisme, el cognitivisme i el constructivisme, planteja la revisió d’aquests models per reconèixer les noves estratègies d’aprenentatge pròpies de l’era digital tot posant l’èmfasi en com la tecnologia afecta a la manera de viure de les persones, la manera de comunicar-nos i, sobretot, la manera d’aprendre.

Per tant, el principal repte de l’actual segle XXI serà donar resposta a aquestes noves formes d’aprendre i de transmetre el coneixement que faciliten les TIC.


Justificació


Tot i la dotació tecnològica dels centres, el canvi metodològic encara no és una realitat. Encara són molt pocs els centres en què s’ha pogut arribar a una real transformació pedagògica amb el suport de les TIC com un element vertebrador d’aquest canvi. De manera coincident en la majoria d’aquests casos d’èxit la metodologia didàctica s’ha anat tendint cap al que s’ha vingut a anomenar classe inversa (flipped classroom) que, com el seu nom suggereix, ve a plantejar d’alguna manera donar-li la volta a l’escola, i més concretament a l’activitat que es fa a l’aula. Més concretament, es tracta que els processos d’ensenyament tradicional de caire transmissiu, que molt sovint encara tenen lloc a l’escola, es desenvolupin fora de l’aula i en canvi s’aprofiti el temps amb el professor i amb el grup classe per tal de desenvolupar tasques i competències i així, obtenir un feed back immediat en un context de treball col·laboratiu. 

Tanmateix, la implementació d’aquests nous models i estratègies necessàriament han d’anar acompanyats de recerques que contribueixin en la millora de la qualitat de l’aprenentatge perseguint la innovació pedagògica. 

És en aquest punt on es situa aquesta proposta, es pretén comprovar com la metodologia de la classe inversa permet aconseguir una veritable innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge incorporant l’ús de la tecnologia de manera invisible per ajustar millor l’oferta educativa a les característiques dels nous aprenents de l’era digital. 

Fins ara la majoria d’esforços d’innovació educativa amb l’ús de les TIC han donat el major protagonisme a la dotació tecnològica, però hem de considerar amb Martínez Aldanondo (2012) que “la tecnologia no és l’ordinador o Internet, és allò que fem amb ells”. Per tant, la clau de la innovació està en la metodologia (Barba & Capella; 2010) ja que la tecnologia en sí mateixa no produeix el canvi metodològic. 

En aquest sentit, la formació dels futurs mestres i per extensió de tot el professorat ha de focalitzar-se sobretot en l’adquisició de noves metodologies que s’adaptin a aquestes noves necessitats educatives i no només en promoure un domini competencial de tipus instrumental. 

Estudis recents com AULATICE [4], liderat pel professor Pere Marquès (2011), posen de manifest que un 90% dels alumnes i un 97% dels professors consideren que l’ús de les TIC a les aules millora l’aprenentatge tot i que dependrà de la metodologia que hi hagi al darrera. 

En aquest sentit, un estudi realitzat l’any 2000 pel professor Glenn Platt de la Universitat de Miami junt amb el professor Maureen Lage [5] corrobora que la classe inversa és un mètode que està canviant el model tradicional de classe i per tant, una metodologia d’innovació educativa. 

Així doncs, en el context de l’escola catalana, que ha estat abocada a una transformació molt ràpida, es fa necessari observar, analitzar i acompanyar perquè el sistema en general i el professorat en particular pugui aprofitar tot el coneixement de les millors experiències, pràctiques i resultats. 

En aquest context serà oportú, doncs, comprovar si una nova metodologia com la classe inversa possibilita processos d’aprenentatge innovadors relacionats amb el canvi de rol del professor que passa a convertir-se en un guia que impulsa el treball col·laboratiu i l’aprenentatge entre iguals, que promou un aprenentatge més personalitzat i que potencia el treball per competències, la integració de les tecnologies digitals i l’avaluació formativa. 

Un altre aspecte important d’aquest projecte està en la vinculació directa de la universitat amb l’escola, tal i com es defineix en els objectius. Es considera bàsic compartir estratègies i metodologies didàctiques entre l’etapa d’educació primària i la pròpia formació universitària dels futurs mestres del segle XXI. Assegurant així, la veritable transferència entre la formació inicial i la pràctica real a les escoles. 

Per altra banda, creiem que la millora de la pràctica docent està directament relacionada amb l’experiència viscuda com a aprenents per part dels mestres per la qual cosa creiem que cal millorar les experiències d’aprenentatge dels futurs mestres per tal que la puguin adaptar i projectar en els seus futurs alumnes. 

La finalitat d’aquest projecte és descriure, analitzar i avaluar a partir de la investigació acció la incorporació de la classe inversa com a metodologia d’innovació educativa que integra la tecnologia de manera invisible en l’era digital. 


Objectius



D’aquesta finalitat se’n deriven els següents objectius: 

1. Identificar experiències de classe inversa existents en l’etapa de l’educació primària en escoles de Catalunya.

2. Dissenyar i implementar la metodologia de la classe inversa com a estratègia d’innovació educativa amb suport TIC a la formació universitària en el Grau en Educació Primària.

3. Dissenyar i implementar la metodologia de la classe inversa com a estratègia d’innovació educativa utilitzant les TIC a l’escola, concretament en el cicle superior d’educació primària.

4. Analitzar i avaluar l’impacte de la classe inversa des d’una doble mirada:
Com a metodologia d’innovació educativa segons les següents dimensions d’anàlisi: estratègies d’ensenyament, estratègies d’aprenentatge, continguts i competències, gestió de l’aula i avaluació.
Com a metodologia que integra la tecnologia de manera invisible en els processos d’ensenyament i aprenentatge: identificant els usos didàctics de les eines i materials TIC segons la Taxonomia digital de Bloom.

5. Definir els factors d’èxit en la incorporació de la classe inversa en l’etapa de primària obligatòria com a metodologia d’innovació educativa que potencia habilitats d’aprenentatge d’ordre superior.

6. Generar propostes d’accions educatives i orientacions per a la incorporació de la classe inversa en l’etapa de primària i en els estudis de formació de mestres per poder-los oferir a la comunitat educativa