LA CLASSE INVERSA

En construcció...
La classe inversa sorgeix l’any 2007 de la mà de dos professors innovadors Jonathan Bergman i AaromSams de l’institut WoodlandPark a Colorado, EEUU la qual s’ha anat extenent a tots els nivells. Internacionalment, podem referir dos casos d’èxit relacionats amb la Classe Inversa: Khan Academy de Salman Khan (espai on podem trobar material de suport a moltes matèries que utilitzen milers d’escolars de tot el món) i el sophia.org (que proporciona instruments per a construir, gestionar i certificar Classe Inversa). A Catalunya s’estan duent a terme iniciatives de canvi metodològic basades en la FlippedClassroom[1] les quals ens serviran de referents per aquest projecte.

Descripció de la Classe Inversa 

Tradicionalment les metodologies han situat al professor en el centre de l’aprenentatge com la persona que transmet els continguts perquè els alumnes després repeteixin tal i com passa actualment amb la majoria de professors que continuen utilitzant les TIC únicament per exposar els seus coneixements. Amb la classe inversa el professor es situa al costat de l’alumne -el qual pren el protagonisme del seu propi aprenentatge- i es converteix en un facilitador i guia mentre els alumnes treballen. Per tant, amb la classe inversa el temps que tradicionalment s’utilitzava a l’aula per explicar continguts i apropar als alumnes a les idees fonamentals de cada unitat didàctica traslladant les activitats fora de l’aula, planteja precisament el contrari: fora de l’aula els alumnes accedeixen a la informació i als continguts facilitats pel professor i és a l’aula on es desenvolupen les activitats i tasques des d’una perspectiva de treball col·laboratiu. Per fer aquesta formació el professor, el centre o altres institucions posen a la seva disposició materials didàctics, preferentment autoavaluables. Per tant, la classe inversa s’entén amb l’ús de la tecnologia com el mitjà per arribar a l’aprenentatge i no sols com l’objecte d’aprenentatge en sí mateix. Utilitza la tecnologia per una banda, per poder facilitar el material, recursos i eines necessàries per a l’aprenentatge i, d’altra banda, per conèixer les necessitats de l’alumne i així, centrar-se veritablement en les diferents maneres d’aprendre. 

D’aquesta manera, els docents tenen més temps a l’aula per treballar amb els seus alumnes i conèixer millor les seves necessitats i competències, per tal d’adaptar-se millor i de forma més personalitzada a les seves formes d’aprendre i els alumnes, tenen l’oportunitat de fer preguntes i resoldre els problemes amb la guia dels seus professors i l’ajuda dels seus companys dins d’un ambient de treball col·laboratiu.

En resum, els principals beneficis de la classe inversa són:
  • Permet als docents dedicar més temps a l’atenció a la diversitat 
  • És una oportunitat perquè els professors pugui compartir informació i coneixement entre ells, com l’alumnat i tota la comunitat educativa. 
  • Proporciona a l’alumnat la possibilitat de tornar a accedir als continguts facilitats pels seus professors. 
  • Crea un ambient d’aprenentatge col·laboratiu a l’aula. 
  • Involucra a les famílies des de l’inici del procés d’aprenentatge i no només en les tasques que molts cops no poden resoldre juntament amb els seus fills/es. 
  • Permet el treball real per competències dins a l’aula. 
  • S’estableix un feedback instantani des de les diferents formes d’avaluació: autoavaluació, coavaluació i hereoavaluació; sempre des d’una perspectiva d’avaluació formativa.








10 Claus per a la FlippedClassroom


1. Alumnat protagonista
2. Canvi de rol docent.
3. Ús de les TIC.
4. Integrar l'Aprenentatge formals i informals
5. Base normativa i pedagògica. (Innovació i Aprenentatge Autònom de l'alumnat)
6. Treball cooperatiu.
7. Investigació i experimentació.
8. Activitats d'aula.
9. Autoavaluació i coavaluació.
10. Invertir en classe


Manuel Jesús Fernández, 2014