Orff / Musicoteràpia

Imatge 


PRINCIPIS PEDAGÒGICS

Idees clau del mètode: simplicitat, participació activa, creativitat


"Una educació de l'infant a l'escola primària mai estaria completa sense el desenvolupament de les facultats artístiques, facultats que, per mitjà de la pràctica adequada de les arts, han de transformar-se en qualitats, no amb vista a la formació de futurs artistes sinó pensant en els valors eminentment educatius que la seva pràctica implica " C
arl Orff
 
(1969).
Enllaç: http://grups.blanquerna.url.edu/m5/Metodologies/orff/tot.htm (Biografia, característiques, instruments, etc.)
Programa (fitxer adjunt, part inferior)









El mètode Orff és utilitzat en molts països per la riquesa pedagògica que conté.

Aquesta metodologia rítmica és senzilla i molt pràctica en la seva aplicació. Per aquesta raó pot emprar-se a totes les edats: s’utilitza amb nens des de l’edat pre-escolar fins als cursos avançats de primària i també (amb molt d’èxit) en centres de rehabilitació per a nens i adults.

Més que un mètode d’ensenyament en el sentit tradicional, Orff va crear un sistema educatiu amb propostes pedagògiques per a estimular l’evolució natural dels nens i desenvolupar el seu sentit rítmic, la improvisació de sons i moviments com a forma d’expressió.

El plantejament educatiu d’Orff es eminentment actiu, donat que parteix de la base que el millor ensenyament és aquell on les persones participen, interpreten, creen. Per això, d’alguna manera se’l considera continuador de Dalcroze, en qui es va inspirar, sobretot pel que fa a la relació amb la rítmica, el moviment corporal i la improvisació. Malgrat tot, la veritable importància internacional actual d’Orff rau en la difusió dels instruments escolars i per l’esforç en recuperar les flautes de bec, a les que també va integrar a l’orquestra escolar. Aquest material didàctic ha estat molt acceptat a tota Europa i s’utilitza en la majoria de centres educatius.

Origen i difusió

Carl Orff (1895-1982), va ser director d’orquestra i un del grans compositors alemanys del segle XX, amb obres importants i conegudes com Carmina Burana, Cartulli carmina, Da mond, Die Fluge and Antigonae. És també conegut internacionalment com a educador musical i creador del mètode per a nens, fruit del treball de més de trenta anys. També és mèrit seu el ressorgiment de la música antiga: la majoria de les seves obres musicals estan inspirades en l’època medieval.
El 1924, Carl Orff va crear, junt amb Dorothee Gunther, la “Gunther Schul” a Munich. De bon començament, es va fundar per a la pràctica de la gimnàstica, la dansa i la música per a adolescents. Des dels orígens, el treball d’Orff era profundament interdisciplinari. La Schulwerk comença a funcionar a partir del 1948, amb uns programes de radio Baviera dedicats als nens i realitzats amb ells.

Carl Orff va deixar pocs testimonis escrits de la seva activitat pedagògica, malgrat que aquesta experiència es va plasmar en cinc volums segons continguts i edats als qual va adreçat coneguts com Das Schulwerk als països germànics i Music for children a la versió anglesa i americana. Conté rimes, refranys, exercicis rítmics instrumentals, vocals i de coneixement de formes elementals d'altres cultures i contextos diferents a l’alemany on va néixer.


Volum 1

Pentatònic, utilitza bordons i obstinats

Per a nens de 4 a 8 anys

Volum 2

Escala heptàfona major, amb bordons i tríades

Nens de 8 a 10 anys

Volum 3

Escales majors, acords de dominant i cadències

Nens de 10 a 12 anys

Volum 4

Quadern menor, modes menor amb bordons

Nens de 12 a 14 anys

Volum 5

Cançons i obres instrumentals

 



A França i Bèlgica el mètode va ser adaptat pel pedagog Jos Wuytack, que treballa globalment l’expressió verbal, l’expressió musical i l’expressió corporal. És el gran difusor del mètode Orff a través dels cursos que realitza per tot el món.

L’institut Orff de Salzburg ofereix ensenyament del mètode a músics i professors de tot el món.

Principis fonamentals: paraula, música i moviment

1. percussió corporal (còpia del que fa el professor)
2. preguntes i respostes rítmiques
3. creació de nous ritmes (creativitat de l'alumne)
4. aprenentatge del "Gràfic Orff", practica de la seva lectura
5. recitat de paraules, frases, refranys i pregons
6. coneixement i pràctica de l’Instrument Orff.

El gràfic Orff

Aquest gràfic es llegeix en quatre línies paral·leles que separen les percussions que es fan amb peus, mans, genolls, i dits. Exemple: 


DITS

D   D                                                                           D

PICAMENT DE MANS

              M    M    M                                     M    M  

GENOLLS

                                   G   G

PEUS

                                                 P    P


Del gràfic es pot aconseguir una lectura bastant correcta després de treballar un temps amb els nens. Tanmateix, per treballar específicament el ritme amb el "Sistema Orff", és necessari substituir els signes gràfics d'Orff pels signes de duració de la música (rodona, blanca, negra, corxeres).

Ex. 1

Ex. 2 

Ex. 3

 

Ex. 4

 

 Els gestos sonors presenten diverses possibilitats didàctiques: treball de les formes musicals, interpretació de ritmes, lectura musical, improvisació i acompanyament de cançons.

 Ex. 5.

Fer tres grups: 1. cant, 2 dits i mans 3 genolls. Cançó de 8 compassos com “plou i fa sol”.

 

 


Vigència 

La creativitat del professor que imparteix aquest sistema o mètode rítmic és la que determinarà la quantitat d' exercicis que els nens poden fer, i segurament es veurà compensat àmpliament el seu desig de fer el ritme de forma agradable per als nens.

L’instrumental Orff és plenament vigent a principis al segle XXI tot i que, sense por a trair l’esperit del fundador del mètode, es pot afirmar que avui dia possiblement el propi Orff hi hauria incorporat tota una gamma de nous instruments electrònics com ara teclats, guitarres, sintetitzadors, baix elèctric, i digitals com l'iPd o els telèfons mòbils. Tenen en comú la facilitat i alhora poden enriquir i complementar el resultat tímbric,a més de multiplicar-ne les possibilitats. Aquests instruments, a més, atrauen enormement a gent de totes les edats però especialment als nens i adolescents.

El mètode Orff està en constant revisió i desenvolupament i els seus seguidors han creat altres mètodes nacionals adaptats als diferents contextos geogràfics, en els que s’inclouen elements no només del folklore autòcton sinó també de la música popular moderna (jazz, pop, rock, etc. )

L’orquestra escolar és un excel·lent mitjà de socialització i afavoreix la tasca corporativa. Permet el treballar la diversitat (de nivells, d’estils, etc.) i pot ser una eina d’integració multicultural. Permet treballar valors com el treball en equip, la disciplina, el respecte, etc. Permet que cada persona tingui un paper actiu , permet conservar el repertori tradicional i enriqueix el bagatge cultural de la persona. Es poden utilitzar a tots els àmbit de l’ensenyament musical: a educació infantil, primària, secundària, escoles de música, etc.

Cada vegada més, aquest tipus d’instruments són utilitzats per camps com la Musicoterapia , on són considerats com a “objectes intermediaris” entre el subjecte i el musicoterapeuta. De la mateixa manera són útils en l’educació especial.




Propostes pràctiques:


RITME I MOVIMENT

Idees clau:
Abans de practicar amb instruments cal practicar amb el propi cos
Les paraules tenen ritme

Audició, ritme i moviment

  • Pulsació i fraseig.  Marxa de Ketelvey. Caminar o picar la pulsació. Improvisació (Joc del què fa el rei fa la mona, per frases)
  • Alternança / Trens. Dansa xinesa. de la suite trencanous Txaikovski. Treball del fraseig: alternança cada 8 pulsacions del flautí i pizzicatto corda. Permet un treball de dos grups, dos trens, alternar cada frase picant mans / genolls, cadena de 8 pulsacions, etc. Hi ha 6 alternances de 8 c. + 2 frases junts al final.
  • Cadenes: imitació directa / fantasma / creuada 
  • Tipus de pulsacions / tempo canviant: Dansa hongaresa núm. 5 de J. Brahms 
  • Jocs d'eco: Aria en eco, M.R. de Lalande 
  • Canvis d'intensitatSimfonia de la sorpresa , de F.J. Haydn o alguna peça barroca, per exemple de Vivaldi (Quan sona fluix caminar de puntetes, quan soni fort saltar i moure's de manera improvisada) 
  • Jocs rítmics. Cada membre del grup proposa un obstinat rítmic acumulatiu. A criteri del director uns acompanyen i un fa un solo improvisat. 

El ritme de les paraules

La paraula com a generadora del ritme i la melodia. 

Aquest mètode rítmic està basat en l'estreta relació que existeix entre el llenguatge oral i el ritme. Afirma, a més a més, que la "cèl·lula" generadora del ritme i de la melodia és la paraula. Cantar és una continuació de parlar. Com ja hem dit, la seva música està inspirada en l’època medieval i, en aquells temps, la recitació precedia quasi sempre el cant i els "joglars", que eren improvisadors i actors al mateix temps, es basaven en l'accentuació i la melodia del text parlat. El Mètode Orff dóna especial importància als recitatius, pregons i refranys. 

Propostes:
  • Mengem a bon ritme: buscar paraules de coses de menjar que tinguin 1, 2, 3, 4  síl·labes. 
1r. Jugar amb dos grups un a cada mà. 
2n Jugar amb dos directors
  • Identificar començament (anacrusic, tètic o acèfal) i final (masculí o femení) del propi nom i cognoms. 
  • Escriure el ritme, accents, compàs, del propi nom i cognoms
  • Cercar el ritme de poesies o refranysCreació d’obstinats rítmics i polirítmies amb noms d’objectes casolans.
  • Cercar el ritme d'un rodolí
    Escriu el ritme que creguis més natural. Troba les paraules més importants amb els seus accents i les seves rimes, cerca’n la mètrica si n'hi ha.
    Després juga a fer unes elaboracions rítmiques del rodolí en els següents compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 6/8, 9/8 i també pots provar en un compàs d'amalgama (5/8, 7/8...). Reelabora el rodolí, repetint paraules, tallant a mitja frase o fins i tot paraula de manera que faci més necessària encara la resolució esperada de la rima. És una manera de fer créixer el rodolí, creant més espai de temps. Pots provar de jugar dins de diverses tonalitats i modes cercant allò que se li escaigui millor al rodolí. Veure un exemple: Per Nadal cada ovella al seu corral

Paper del folklore

Per tal de re-descobrir la funció educadora de la tradició folklòrica, Orff proposa els següents elements : onomatopeies, jocs sonors, contes populars, endevinalles, refranys i dites, cançons, etc...

Propostes de refranys, dites, poesies

 Aigua de gener, omple botes i graner
Si no plou pel gener, mal va el graner. 
Pel febrer, abriga't bé.
Quan la Candelera plora, el fred ja és fora. Quan la Candelera riu, el fred és viu.
Març marçot mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot.
Per sant Benet, cada cu-cut canta al seu indret. 
Si el tres d'abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat.
Per l'abril, no et treguis un fil.
Ningú s'alabi del blat, fins que el maig sigui acabat.
Maig humit, fa el pagès ric 
Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny.
Aigua de Sant Joan, celler buit i molta fam.
Juliol sense rosada duu la pluja amenaçada
Al mes de juliol, a l'era hi fa un bon sol. 
Pluja de Sant Llorenç, sempre arriba a temps.
Per l'agost, bull el mar i bull el most.
Pel setembre cull les pomes, abans no vinguin les bromes.
Tramuntana de Sant Miquel, els pagesos tot l'any miren el cel. 
Quan l'octubre està finit, mor la mosca i el mosquit
Si a l'octubre fa bon fred, mor el cuquet.
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí.
Novembre humit et farà ric. 
Qui el desembre acabarà, any nou veurà.
Nadal en dilluns, festes a munts.

(Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Recull folklòric per LLIBRERIA EDITORIAL MILLÀ.-1965.)

Altres

Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot.
Per Nadal, cada ovella al seu corral.
Per l’abril, cada gota en val mil
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla.

Procés:

  • Buscar el ritme de cada refrany o poema.
  • Picar-lo utilitzant els quatre plans corporals: peus, mans a, mans, dits.
  • Instrumentar-lo amb percussió petita.
Amb el treball sobre aquests continguts procedimentals s’assoleix:
  • Una bona educació de l’oïda
  • Una bona formació rítmica
  • Un clar sentit de la dinàmica
  • Un bon hàbit del treball en grup
  • Una bona expressivitat
  • Una bona coordinació dels moviments corporals, i
  • Una correcte actitud corporal.

El ritme del cos

La percussió corporal: el descobriment de les possibilitats sonores del propi cos

El que caracteritza aquest mètode és la "percussió corporal" de picament de mans, dits, i batre a terra amb els peus, tot això mitjançant un grafisme propi, la lectura del qual el fa més accessible encara, sobretot per als nens, que el practiquen de bon grat. La percussió amb els peus, mans i dits substitueix, en certa manera, els instruments rítmics de l’orquestra elemental.

Carl Orff defensa la idea que no hem d'utilitzar instruments musicals fins que no dominem rítmicament el nostre cos, que és l' instrument per excel·lència que portem tots. Un cap hagi adquirit una certa destresa en la percussió, en el picament de mans, peus i dits, estarem preparats per utilitzar aquests mateixos esquemes rítmics amb els instruments musicals respectius.

Propostes pràctiques:
  • Improvisacions amb mans, genolls, peus, etc.
  • Lectura de polirítmies
  • Combinacions rítmiques fins a semicorxeres Pujarem cap els cims (Santi Riera)



MELODIA



Inicia els coneixements melòdics per la tercera menor descendent. Per Orff aquest és el crit natural del llenguatge, i la seva tessitura la situa en absolut en el sol mi.
Parteix d’un interval que és connatural, i seguint les inflexions que es van produint en la parla es van introduint altres intervals consecutivament: sol mi / sol mi + la / sol mi +la + re do / per arribar a l’escala pentatònica de do. Durant força temps es treballa amb aquesta escala.
Per a Orff la pentafonia està dins els conceptes que ell anomena elementals. És una de les modalitats més antigues i probablement la que va originar l’actual escala major. A nivell de practicar-hi harmonitzacions, aquesta escala no ofereix problemes degut a que no hi ha les atraccions dels semitons, i es fàcil d’instrumentar, segon moment en l’estudi de la melodia.Fins als vuit anys només treballa en pentatònic, però això no exclou el fet de cantar cançó tradicional i d’autor en M. i m. Ens referim al treball exclusiu sobre el mètode: creació i improvisació, instrumentació i també afinació i lectura de melodies només en pentatònic. Evitar d’anquilosar-se en el do major.

Pràctica melòdica:

  • Partir de la imitació, però sense travar l’espontaneïtat.
  • Cridar els noms amb sol mi si són paraules planes
  • Cridar amb sol mi la o sol la, si són agudes.
  • Improvisar preguntes amb la quinta do sol i respostes amb sol do
  • Cantarelles: ”ja no ets amiga... sol sol sol la sol mi fins arribar al pentatònic

Conjunció rítmica melòdica:

  • Als ritmes trobats en l’apartat rítmic, improvisar-hi melodies.
  • Amb la veu, sense deixar o deixant de picar
  • Amb instruments
  • Si és així cal fer un treball preparatori.
  • Orff no utilitza síl·labes rítmiques perquè parteix de la pròpia paraula

Recursos que s'utilitzen

LA IMPROVISACIÓ

LA INSTRUMENTACIÓ

LES FORMES

Diàlegs. P / R.

Obstinats

 

Improvisació vocal

Nota pedal

Motiu/Frase

Improvisació corporal

Bordó (pedal doble)

Lied ABA

Improvisació instrumental

 

Cànon

Eco

 

Rondó


Propostes pràctiques:

 

Fem un blues o un rock, a partir de poesia


LA TORTUGA  

Jo sóc la tortuga
em diuen poruga
perquè sempre he dut
en joia i en pena
aquest gran escut
a sobre l'esquena.
 
(Josep Carner)


ESTRUCTURA FORMAL I HARMÒNICA


I - I - I - I

IV - IV - I - I

V - VI - I - V



            

Exemples de blues

Cançó "La tortuga" feta pels alumnes de l'escola d'estiu Blanquerna 06. 



Partitura Encore / PDF / MIDI / MP3

Creació de melodies partint de textos

Selecció de poesies





HARMONIA



Iniciació a l'harmonia (Josep Guallar)

Creació d'un cànon

Amanida catalana (Antoni Miralpeix)

A partir de l'anàlisi harmònic de les cançons podem fer combinacions com aquesta.

Obstinats melòdics (cor de cavalls)    Partitura PDF



FORMA / ESTRUCTURA



Respectant l’evolució històrica natural de l’home, Orff és partidari d’instrumentar petites composicions melòdiques, establint a l’inici un petit acompanyament monorítmic. Com a conseqüència lògica i natural de les formes elementals, sorgiran les grans formes musicals, essencials en el repertori dels infants. ORFF proposa com a mínim les següents estructures: Motiu-frase / lied A B A / Cànon / Rondó

Ritme i forma

Versió 1, molt fàcil: Permet fer tres grups A, B i C. Quan sona A piquen la pulsació amb les mans, amb la B percudeixen als genolls amb el ritme ti-ti-ta, a la C es freguen les mans amb un moviment circular. Estructura : AABABACC

 A B  C  C 

Versió 2:

Polirítmia: Sonata "Alla turca", KV 331. W.A. Mozart. Piano Mª. Joao Pires

Anàlisi de les principals formes musicals

Rondó improvisat

Escolliu un tema A, interpreteu-lo i aneu-lo alternant amb intervencions solístiques improvisades. 


INSTRUMENTACIÓ / ARRANJAMENT



Els Instruments Orff

Orff recrea i inventa instruments simples tècnicament que permeten l’execució d’obres que moltes vegades són creades per ell mateix o adaptades. Són instruments  inventats o escollits per la seva facilitat, per poder ser tocats per nens, així com per la seva riquesa tímbrica i versatilitat per expressar idees musicals, per estimular la dansa i la improvisació

 

Instruments de so indeterminat:

Instruments de fusta

  • Claves

  • Caixa xinesa

  • Maraca

  • Güiro

  • Castanyoles

Instruments de metall

  • Xinxina o cròtals

  • Cascavells

  • Sonall

  • Triangle

  • Gong

Instruments de membrana

  • Pandero

  • Bongos

  • Tambor

Instruments de membrana i metall

  • Pandereta

 

instruments de so determinat:

Instruments de placa (inspirats del xilòfon africà).

Trobem en versió soprano o contralt, diatònics o cromàtics:

  • xilòfons (fusta)
  • metal·lòfons (metall)
  • carillons  (metall)

Aquests instruments poden tocar melodies amb l’escales pentàfones, escales majors i menors naturals de  fins a una alteració a l’armadura, i escales modals.

Hi ha diversitat de baquetes construïdes de diferents materials que permeten canviar el color i la precisió de l’atac: toves , dures, de plàstic, de fusta , de roba, etc

 



Instruments de membrana: timbales (són tres panderos: petit, mitjà, gran)

 

Instrument de vent: flauta de bec

  • sopranino, en fa, sona una 11ª alta)
  • soprano, en do, sona una 8ª alta)
  • contralt (en fa)
  • tenor (en do)
  • baixa (en fa)



Tècnica dels instruments Orff




Xilòfon, metal·lòfon i carilló virtuals

http://dl.dropboxusercontent.com/u/286412/CURSO2010-11/placophone.swf

Include gadget (iframe)





Criteris bàsics d'instrumentació i arranjament


Un bon arranjament és posar la base indispensable per poder aconseguir que els que interpreten i els qui escolten gaudeixin del que estan fent.

Aspectes atenir en compte:

  • Coneixement dels instruments. Cal :

    • saber la tessitura real que pot fer amb comoditat cada instrument

    • sonoritat, característiques del so: timbre, durada, alçada, intensitat.

    • conèixer la tècnica bàsica d’execució dels instruments

    • ser conscient de les possibilitats tècniques...(té notes cromàtiques?) i de les limitacions (sib, fa#)

    • conèixer les possibilitats d’expressió dinàmica, d’articulació, etc..

     

  • Adequació a:

    • l'edat a qui va adreçat

    • el nivell dels intèrprets. Procurar que hi hagi un paper pels alumnes avantatjats i parts molt fàcils pels qui els hi costa.

    • la dificultat de la partitura

    • la quantitat de músics

    • instruments en què es compta.

    • l'acústica i equipament material del local

     

  • Estratègies habituals i consells:

    • Cal tenir en compte tots els elements bàsics d'un arranjament: melodia / acompanyament / baix / percussió.

    • Comptar amb la possibilitat de canvis tímbrics lligats a la forma musical. Quan hi ha un canvi de secció hi sol haver un canvi d'instrumentació.

    • Vetllar per l'equilibri agut / greu. Sovint predomina quantitativament l'agut de les flautes i carillons i cal compensar-ho amb instruments de tessitura mitjana i greu tipus guitarra, piano, xil. baix, etc.

    • Percussió indefinida: utilitzar-la amb discreció.

    • Omplir els espais buits. Sovint cal un enllaç o pont a càrrec del baix o percussió entre el final d'una frase i el començament de l’altre.

    • L’instrument més greu fa el baix, normalment amb la fonamental al 1r. temps del compàs .

    • Si hi ha text, vetllar per l’adequació amb la música: accents, ritme i mètrica

    • Les noves tecnologies (Internet, editors, seqüenciadors, etc.) són eines de gran utilitat i ens faciliten la feina quan les coneixem.

    • És important que tothom s’ho passi bé tocant. Per això cal adaptar l’arranjament de manera que no sigui ni massa fàcil que avorreixi o massa difícil de tocar que provoca el desànim. També cal procurar (en la mesura que sigui possible) que totes les veus tinguin interès i que el conjunt estigui equilibrat.

    • Cal anar provant diferents textures.

    • Escoltar diferents versions d’una mateixa cançó per veure’n les diferències i com una cançó es transforma totalment segons l’arranjament.

     

  • Característiques instruments Orff:

    • Instruments de placa metàl·licatenen molta ressonància . Ideal per arpegis i notes llargues

    • Placa fusta (xilòfons): amb un so sec. Ideal per passatges ràpids i dissenys rítmics.

    • Flauta i carilló: sonen 8ª alta: ideal per fer la melodia.
       

Arranjaments segons criteri evolutiu

Acompanyament d'una melodia (Ireneu Segarra)


IMPROVISACIÓ


En qualsevol dels tipus d’improvisació, cal partir sempre de la cèl·lula més elemental fins arribar a la frase quadrada, amb la segona meitat igual o diferent de la primera. A partir de la improvisació es treballen molts aspectes musicals: accents, dinàmica, expressió, sentit de l’espai, melodia, ritme lliure, quadratura, mètrica, frase, motius rítmics, formes simples ...
La improvisació melòdica, Orff propugna iniciar-la en el sistema pentatònic.

Recursos per a la improvisació

  • Diàlegs
  • Improvisació instrumental, partint sempre del cos i la veu per anar a parar als instruments. Sempre de la cèl·lula més elemental fins arribar a la frase quadrada amb la segona meitat igual o diferent de la primera
Recursos per a la instrumentació:
  • L’obstinato
  • La nota pedal
  • El bordó o nota pedal doble, com a primer pas per a l’harmonització vocal o instrumental

Jocs d'improvisació



CREACIÓ



Poesia + música = cançó

Crea un tema o acompanyament instrumental online

Crea un obstinats rítmics / melòdics amb l'iPad (Keezy)

Creació de música electrònica amb l'iPad (Garage band)



MOSTRES DE REPERTORI




Antoni Miralpeix, juny 2014
Ċ
Antoni Miralpeix,
9 de juny 2014, 10:41
ċ
twitter2014bo.xml
(1k)
Antoni Miralpeix Bosch,
9 de nov. 2014, 14:42
Comments