Cantar‎ > ‎

La veu humana

9 de set. 2013, 9:30 publicada per Antoni Miralpeix Bosch   [ actualitzat el 4 d’abr. 2017, 2:14 per Antoni Miralpeix ]



ELEMENTS I PRODUCCIÓ


“La veu és l’instrument més bonic però també el més difícil de tocar” (Richard Strauss). 

La veu és l’element que suporta el principal mitjà de comunicació humana: el llenguatge.

La parla és una complexa relació entre diferents òrgans del cos humà: l’aparell nerviós central dóna ordres i recull les impressions de l’entorn; l’aparell auditiu controla la correcta i bona emissió dels sons, així com també capta els estímuls sonors de l’ambient exterior; i el sistema fonador se serveix de l’aparell respiratorioscil·latori i ressonador per emetre aquests sons.

La nostra veu, tant cantada com parlada, es forma gràcies a l’acció coordinada i inseparable de quasi tot el nostre cos. És el resultat de la vibració de les cordes vocals posades en moviment per l’aire expulsat pels pulmons en passar per la laringe. La veu es forma al nivell de la laringe. Als cartílags de la laringe s’hi fixen les dues cordes vocals. De la llargada de les cordes vocals i de la seva tensió depèn l’altura de la veu.

Les cavitats nasal i bucal fan de caixa de ressonància i donen el timbre a la veu.


Depenen de la conformació de l’individu, la veu varia en extensió, en caràcter , força i timbre(color). En les diferents classificacions que podem trobar hi ha divergències considerables respecte a les tessitures(extensió d’una veu des de la nota més greu a la més aguda que pot emetre). La tessitura varia bàsicament si parlem de veus de professionals del cant, veus educades (cantaires amateurs, de corals,...) o veus “sense treballar”.