Relats

01 de març de 2024

Què és Càritas Diocesana de Girona?

Càritas Diocesana de Girona és una entitat de l'Església Catòlica que té com a objectiu promoure, orientar i coordinar l'acció social i caritativa de la diòcesi, amb la finalitat d'ajudar a la promoció humana i al desenvolupament integral de les persones, treballa per la defensa de la dignitat de les persones, i amb elles, promou la seva autonomia i actua per a una societat solidària

Activitats de Càritas?

*Servei d'acollida i acompanyament integral: escolten les persones que s’adrecen a Càritas per millorar la seva situació i estableixen amb elles un pla de treball, coordinat amb altres agents del territori, per ajudar a superar les situacions de vulnerabilitat.

*Fem Comunitat: ofereixen espais de trobada oberts a tothom, on es realitzen diferents dinàmiques i activitats per tal d’afavorir l’empoderament de les persones, l’ajuda mútua i la participació en la vida social del territori².

*Servei en Drets Socials de Suport en Tràmits*: donen suport a les persones que han de realitzar algun tràmit administratiu i tenen dificultats per a poder-ho fer de forma telemàtica².

*Taller d'Atenció Lingüística i Cultural (TALC): faciliten l’aprenentatge del català com a element d’inclusió social i potencien l’autonomia de les persones migrants a través del coneixement de l’entorn cultural, administratiu i social, i la participació a la comunitat.

*Centre de Distribució d'Aliments (CDA): cobreixen les necessitats bàsiques d’alimentació i higiene de famílies en situació de pobresa econòmica, alhora que ofereixen suport i formació sobre alimentació i hàbits saludables².

*Rober: cobreixen les necessitats bàsiques de roba en el marc d’un espai de reciclatge que promou els valors de sostenibilitat i solidaritat entre les persones.

*Realitza activitats d'acompanyament tant a domicilis com a residències, amb l'objectiu de millorar l'autoestima, el benestar i l'autonomia de les persones ateses. Alhora, treballen per fomentar la convivència entre generacions, posant en relació joves estudiants i persones grans

Quina és la missió de Càritas?

*Missió: Acollir les persones que es troben en situació o risc de pobresa i exclusió social, especialment les més vulnerables, acompanyant-los en el seu procés de promoció i desenvolupament integral, analitzant i incidint en les causes de la pobresa i treballant per la justícia social.

*Voluntaris : Els voluntaris de Càritas Diocesana de Girona són una part essencial de l'organització. Aquesta és una organització de voluntariat, basada en la gratuïtat i el compromís de totes les persones que la configuren.

*Visió: La seva visió de societat és la d’una civilització d’amor i de justícia on cada ésser humà pot prosperar i viure dignament i en pau com a membres de la família humana.

Ara parlem de Càritas la Bisbal

Càritas La Bisbal està formada per tècniques dependents de la Càritas Diocesana i per voluntariat, el qual realitza una tasca gratuïta i de compromís en relació a l'entitat i a les persones que són acollides.

La seva missió és acollir les persones que es troben en situació o risc de pobresa i exclusió social, especialment les més vulnerables, acompanyant-los en el seu procés de promoció i desenvolupament integral, analitzant i incidint en les causes de la pobresa, treballant per la justícia social, la dignitat de les persones i la seva inclusió en la societat en la qual viu.

Entrevista realitzada el 24 de gener del 2024 a Bing i Chatgpt

27 de setembre de 2023

Per a tu que significa ser voluntari.?

Ser voluntària m’ha definit tota la meva vida des de petita, ho he fet des de petita, per tant és per a mi una cosa essencial en la meva vida; significa molt ja que m’ha aportat moltíssim, m’ha fet conèixer realitats que no coneixia, saber d' altres persones voluntàries que sense haver-ho fet no ho hauria conegut.  Ser voluntària es per mi molt essencial, m’ha definit molt a nivell personal, els aprenentatges que he fet en el voluntariat no els hagués fet en un altre lloc. Ser voluntària em fa molt feliç.

I com combines el voluntariat amb la teva tasca professional ?

Jo ho distingeixo bé, la meva professió te també un caràcter d’ajuda als altres com a metgessa i m’omple molt. Hi ha qui es pregunta com essent metgessa també vull ser voluntària, però per a mi són dos espais diferents. El voluntariat és un espai gratuït que no reps cap prestació de res, i té un punt d’arribar als marges que potser com a metgessa no hagués arribat, espais més important que la salut malgrat la importància que aquesta te, hi ha diferències en els àmbits d’acció i en la possibilitat d’apropament.

En la xerrada que va s fer vas  marcar uns termes bàsics : el treball en equip dels voluntaris, la connexió amb l’altre sigui oral, mirada o contacte ; el respecte al silenci, i l’ acció d’ajut d’igual a igual, en voldries destacar un ?

Tots són important però destacaria el darrer, o sigui l’ajut d’igual a igual. Tot el meu camí de voluntària ha sigut un aprenentatge cap aquesta direcció, d’estar amb l’altre en un pla d’igualtat, de tu a tu, Per a mi el voluntari ha d’establir una relació d’igualtat no de dalt a baix. També vaig ressaltar el treball en equip molt necessari per poder resistir, aguantar i aprendre.

És necessari aquest concepte d’amistat, això no implicaria massa al voluntari ?

Parlo d’una amistat diferent, no l’amistat dels amics íntims, però si que cal una relació com d’amistat, aquest matís d’obrir-se a ells, de ser receptor d’allò que volen explicitar, i que jo li pugui respondre en aquest mateix pla. És una amistat que et deixes també acompanyar-te per ells, endemés de que tu acompanyes; les barreres es trenquen d’una manera més fàcil si la persona percep que tu estàs obert a acollir-l’hi, i que tu et relaciones en aquest punt d’igualtat, entenc que això no és fàcil, però si ho fas canvia molt la relació.

Vas començar en una fotografia referent a  l’episodi evangèlic del samarità. Aquest fragment té al meu entendre una doble lectura : de denuncia a tot el que és poder institucional, religiós i econòmic i un esperit de servei al desconegut : és aquest el missatge?, en quin d’aquests dos et quedes?

La imatge per mi es agenollar-se, estar de genolls davant de qui pateix, pot haver-hi gent de la institució que s’ha agenolli; agenollar-se vol dir estar al costat de qui pateix, que tu surts de la teva comoditat, el vas a buscar, és una actitudcom concreta.

4. Com lligues l’ acció del voluntari amb el missatge cristià de Jesús?

Dintre mateix de Càritas hi ha gent més creient que altres i en més o menys missatge cristià. A vegades costa expressar l’experiència de fe perquè és  una qüestió personal, hi ha altres religions que fan un missatge més incisiu. Personalment el fet religiós si que em sustenta, Jesús és per mi un referent,  potser no hauríem de tenir tan complexa per explicar la nostra experiència de fe, però si que costa. Més que un experiència religiosa és una experiència d’espiritualitat,de silenci, de connexió amb la natura, amb els altres.Ens trobem amb gent que atenem que són més creients que nosaltres.

5. Ens pots explicar concretament el teu treball de voluntariat a Girona en què consisteix ?

Des de fa 5 anys faigel voluntariat a Girona  i és un treball relacionat amb la gent que viu al carrer, sense sostre, i anem a repartir sopar cada dijous a la gent del carrer, un sopar que el fem a casa; som un grup de vuit persones que ens distribuïm el que hem de fer, creiem que és important portar entre altres coses un plat calent, cuinat, que això és el què més valoren. A més del menjar hi ha el fet que aquella estona els cuides, parles amb ells, estàs per ells. Els darrers  dos anys a més els diumenges al matí amb la meva família  els hi portem esmorzar, amb el mateix objectiu, d’estar present en la seves vides, estan molt sols, és un treball de fidelitat cada diumenge i amb l’excusa de portat un cafè, una xocolata desfeta, i una coca cada diumenge establim un lligam i una relació.

6. Alguna vegada els mitjans de comunicació ens parlen dels sense sostre, per tal que sapiguem de la seva existència. Hi ha fundacions que se’n preocupen, a part d’aquesta situació personal se’ls genera problemes colaterals importants que graven la situació.

La soledat és un d’aquests problemes, s’hauria de fer una actuació abans, no s’hauria d’arribar a aquesta situació de viure al carrer perquè és una situació molt vulnerable. Quan portes quatre mesos ja es fa tard, hi ha persones que he vist als pocs dies de viure al carrer i i als quatre mesos el desgast que porten física i emocionalment és molt gran; per tant s’ha de fer la feina abans, molt abans de què visquin al carrer, calen habitatges socials, ajuts, més seguretat, més treball, menysdrogoaddicció, cal fer un treball abans de que s’arribi a aquesta situació. Una vegada arriben al carrer tenen molts problemes, no només de soledat sinó de tot tipus i alguns també problemes mentals.

Un cop han arribat al carrer hi ha qui es recupera?

Es creu que no, es pensa que una persona al carrer ja no te solució, però no és cert hi ha persones que tornen a treballar, que tornen a tenir un habitatge, i poden recuperar-se. El problema és quan la gent i el sistema pensen que són irrecuperable. Ells perceben si les persones que els ajuden tenen confiança que se’ns poden sortir-se’n. Costa però es possible.

El treball és el bàsic?

Primer es tenir casa, treure’ls del carrer, sinó com pots anar a treballar sinó tens mitjans per dutxar-te, per cuidar-te; el primer és l’habitatge i a partir d’aquí ajudar-lo a refer-se, perquè moltes vegades hi ha situacions de salut, de drogoaddicció, emocionals  o de solitud fruit de trencament. Primer es treure’ls del carrer.

7 Tu professionalment ets metgessa i exerceixes en un poble : et trobes en situació que has de derivar casos a serveis socials perquè necessiten un ajut fora del camp mèdic ? Hi ha col·laboració institucionals entre salut i serveis socialsencara que siguin departaments diferents?

Crec que cada cop es treballa més en aquest esperit de col·laboració, la connexió es cada dia més necessària,es determinant tenir el context social solucionat, una persona amb problemes socials  o que viu en situacions precàries d’habitatge tindrà segurament problemes de salut. La relació entre salut i social hauria de ser més estricte encara que cada vegada és més, i és important la millora  en l’àmbit social.

Hi ha hagut intents en algunes poblacions de fer taula de salut, però em sembla que la pandèmia ho ha aturat tot ?

Si, la pandèmia ha parat moltes coses que hi havia en xarxes, tornar-les a refer és essencial, actualment es van recuperant molt lentament aquest treball compartit, a la consulta em trobo en situacions que cal fer derivacions a serveis socials, com per exemple gent que no pot pagar-se els medicaments.

Creus que podran recuperar aquestes taules de salut?

Crec que si, en els pobles és més fàcil, el treball en xarxa dependrà de la voluntat de cada lloc ja que és una cosa molt necessària tant en el camp de salut com social.

8. Jo no he vist la paraula xarxa en cap discurs polític. No és la primera vegada que Càritas et ve a buscar per fer xerrades, en pots fer una pinzellada de Càritas ?

Per mi Càritas és un referent, sempre he tingut vinculació en Càritas encara que el voluntariat no l’he fet en ells, pel meu tarannà he preferit un camí menys estructurat, més petit, aquest tarannà meu m’ha impulsat a fer projectes conjuntament amb altres persones, però evidentment en Càritas i tinc bons amics i la tasca que Càritas està fent és molt necessària, tot és necessari, i allà on tu t’has sentit cridat a fer has de donar al màxim. Tinc contactes personal en diferents Càritas. Inclòs en aquest treball dels sense sostre que estic fent  he tingut contacte amb un grup de joves de Càritas que estan fent accions en aquest sentit. Hi ha tanta feina que cal que tothom aporti.  Càritas està amb molts pobles i es propera a la gent.

Quant et vam plantejar fer la xerrada que se’t va acudir?

Jo no em dedico a fer xerrades i vaig pensar que lo millor era donar el meu testimoni de voluntariat, que les reflexions que he anat fent en el meu llarg camí de voluntària compartir-los a altres voluntaris, segurament qui ha fet voluntariat ha pogut arribar a les mateixes conclusions ja que no hi ha res a descobrir, però crec que pot anar bé escoltar algú que fa un camí semblant, i jo he explicat el que visc, crec que compartir la reflexió ens pot ajudar a tots i totes.

En el món del voluntariats es planteja si a d’existir o no ja que estem substituint a la part oficial o governamental ?

Sempre hi ha d’haver el voluntariats., perquè aniràs sempre endavant de l’oficial i aquest és l’objectiu de  la seva existència. Actualment hi ha moltes respostes sigui de fundacions o de govern però qui anirà un dijous al vespre a repartir sopar, o qui establirà una relació sense protecció. El voluntari té aquest camí d’obrir camins de solidaritat i companyonia. Això jo he viscut uns amics de Montcada en una anterior crisi van obrir un menjador social, al cop d’un temps Creu Roja i l’ Ajuntament es van posar les piles. El paper del voluntariat també és aquest fer florir les necessitats existents i demanar als ajuntaments  o qui hagi de fer la feina que s’hi posi, que activi enfront a les necessitats socials. Per tant crec que el voluntariat sempre hi serà en aquest sentit.

Fins ara hi havia a l’ESO unes hores a tercer o quart que l’alumnat havia de fer voluntariat. El treball de voluntari que feia era molt divers i alguns alumnes agafaven voluntariat de compromís social i d’altres de caire més festiu, però sembla que això és traurà , com ho veus ?

És una llàstima, és importantíssim que el jovent sàpiga les necessitats que hi ha i què vegin que hi ha altres persones que fan voluntariat. Si no hagués sigut per l’impuls que em va donar el meu pare per fer voluntariat no sé que hagués passat,la llavor s’ha de plantar de petit. Tenir experiències en aquesta edat fa que et quedi gravat aquesta forma de fer. És un error total no facilitar que la gent jove comparteixi la tasca social a fer. Potser hi ha unes traves a nivell legal per l’edat però això no ha de ser un problema. Jo amb la meva família sortim cada diumenge a portar esmorzar a la gent que viu al carrer, jo vull que els meus puguin fer voluntariat amb mi o a altres llocs.  Si es treu és un error.

Quan parles amb la Susanna et dona  força i il·lusió per fer una tasca en benefici d'aquells que necessiten de l'altre.És evident que el voluntariat forma part del seu ésser.

Gaietà Casaponsa.

7 de juny de 2023

EXPERIÈNCIA INTERGENERACIONAL DE L’INSTITUT A CÀRITAS.

Com hem indicat el projecte En Bona Companyia s’inscriu dins el Programa d’Acompanyament a les Persones Grans de Càritas Diocesana de Girona, un dels objectius principals és potenciar un envelliment actiu i de qualitat, especialment de les persones en situació de solitud, a través de la intervenció comunitària.

L’activitat pròpia del projecte és l’acompanyament individualitzat a domicili i residència per part de les persones voluntàries. També s’inclouen activitats lúdiques, com ara passejades, trobades amb altres persones, tallers… o simplement una estona de conversa.

L'equip del projecte conjuntament amb l’Institut de la Bisbal, ha organitzat unes trobades intergeneracionals amb els i les participants de Càritas i les alumnes del Cicle formatiu de grau mig d’Atenció a Persones en Situació de Dependència. En aquestes trobades s’ha intercanviat experiències, punts de vista, semblances i diferències generacionals al voltant de diferents temes.

Així la Margarita ens explica que li agrada està aquí per les xerrades que fan, per les ajudes que rep de Càritas, la Lia i la Mariam diuen que estan en el grup pel treball que fan a l'institut, la Flora afirma que li ha agradat molt el que s'ha fet i dona les  gràcies per l'ajut que ha rebut, en Martí  explica que ha sigut voluntari durant tres anys al servei d'aliments de Càritas  i que ara ha volgut fer una experiència nova que a nivell personal i emocional li ha anat molt bé, i que  també fa de voluntari al projecte En bona companyia fent un servei a a la Residència el divendres, i afegeix m'agrada tot el que estic fent  i que duri en el temps. .

Quan us varen proposar aquestes  trobades, què pensàveu ?

Martí : De tenir una experiència nova i que seria positiva; no ho havia fet això de parlar amb la gent jove i m'ha agradat, m'ha permès explicar records de quan jo era jove, com era aquella època, com anaves al ball, i de com veus que et vas  fent gran.  En faig una valoració molt positiva.

Lia :  D'entrada em va semblar que seria una bona experiència  saber com era la vida abans, com ha canviat  fins a l'actualitat i de conèixer els diferents punts de vista que hi ha entre els que hi érem.  Som de llocs diferents, alguns de poble i altres de ciutats, som d'edat molt diversa, i de pensar diferent. Crec que hem après molt del que hi havia i es feia  abans; estar amb gent gran  m'ha fet sentit més bé en mi mateixa, l'experiència ha sigut positiva.

Flora : Me ha gustado por la ayuda que recibo de los compañeros, intento colaborar en aquello que puedo, estar aquí me ha permitido poder ayudar y ser ayudada.

Mariam : D'entrada em va il·lusionar, ja que m'agrada conèixer gent nova, fomentar la xarxa social  i augmentar la gent que et pots relacionar. A partir d' aquesta activitat et fa valorar més allò que tens ara, veus el que tenien i el què ara nosaltres tenim.

Margarita : A  mi m'agrada ajudar als altres i col·laborar en fer coses en aquelles que puc fer. Quiero ayudar a los otros en todo aquello que pueda hacer..

Has  explicitat que ús heu sentit bé, què voleu dir amb això ?

Lidia : Em sento més bé en mi mateixa després d'haver compartit amb una altra persona.

Què ús ha cridat més l'atenció després d'aquests tres mesos d'estar junts ?

Martí : En la bona entesa que hi ha hagut entre nosaltres, també en el gran interès de les noies de l'institut en saber el que havíem fet i que hagin tingut interès en nosaltres. Veig que la joventut d'avui - no tota diu una altra veu - ´te interessos en allò que ha passat, i que malgrat que hi deu haver de tot, les que han vingut han sigut formals, en respecte i interès en allò que dèiem. Per mi només voler fer-ho ja té un valor. Està clar que a cada generació hi ha gent de tot tipus.

Flora:. Todas las personas són muy tratables; todos, los jóvenes y los voluntarios.

Martí : Aquí tots som iguals.

Margarita : És com si fóssim una família, amb l'ajuda que fem tot és bonic

Mariam : Es com tractar-nos com una família (9:22)

Margarita : Una família encara que no siguem de sang

Martí Perquè tots estem aquí pel mateix motiu.

Flora : Claro

Miriam : Tenim moltes diferència però al cap i a la fi ens hem ajuntat pel mateix motiu.i estem de forma voluntària.

Martí : Sí, ningú ens obliga a estar aquí.

Què diríeu d'aquesta experiència als vostres companys, a altres voluntaris, a altres participants o a les companyes de l'institut.?

Martí : Els hi diria que estic molt content i satisfet del que faig, els voluntaris estem disposats a fer les coses, ningú ens obliga a fer-ho. Es com un equip, perquè ens uneix tots el mateix,  voldria que poguéssim fer-ho durant molt de temps. Per mi té el mateix valor fer el servei de voluntari ara i aquí que quan estava a aliments. Jo quan donava una caixa d'aliments a una persona que et donava les gràcies i que plorava  estava content, això t'omple; és  igual que quan vinc aquí a explicar a aquestes noies les campanades que feia quan era petit. M'omple igual.

Margarita : Yo desearia ayudar, trabajar aquí  también para vosostros, para ayudar en cualquier cosa que necesiten de mi. ., porqué estoy muy feliz con la ayuda que me dan aquí en Càritas,

Flora : Igualmente digo, , con la ayuda que tengo aquí, las muchachas que estan aquí y la Montse , con ella estoy muy bien, es excelente

Flora : Todos los que trabajan aca son excelentes , y yo desearia estar trabajando con ellas.

Martí : Estar aquí a Càritas et porta a fer un servei d'ajut a altres moments, per exemple, a ajudar a una persona que no coneixes al carrer,.(Flora i Margarita van diciendo si, es verdad)., estar aquí et fa millor persona. Et fa que estiguis més disposat a ajudar als altres.

Margarita : Es verdad, te ayuda a ser mejor..

Mariam : Jo penso que el voluntariat no es paga en diners, però en allò que et paguen és millor, perquè els diners sempre  en vols més, però en canvi en el  voluntariat l'agraïment  que et donen és un record per la resta de la vida.

Lia : Té un valor major que els diners.

Martí : Si els diners té un valor material, l'altre es afectiu.

Imaguineu-vos que la vostra tutora us diu quin missatge doneu d'aquesta experiència als que comencin el proper curs ?

Miriam : Nosaltres dues estem aquí de forma voluntària a fer l'entrevista, la professora no ens ho ha demanat, jo volia explicar la meva experiència, el meu punt de vista, perquè és una experiència que m'ha agradat molt, m'ha omplert molt, això és veritat

Què els hi diríeu a aquelles que no han vingut ?

Míriam : Que hi vaguin , i si tenen expectatives negatives, aquestes desapareixeran de la ment quan acabin l' experiència

Lídia : Jo diria que els recomano molt que vinguin encara que inicialment la idea no els agradi, ja que prens molt com a persona; et trobes a tu mateix, ajudes, aprens, a mi m'ha agradat molt, aquests temes i m'ha omplert està aquí, o sigui  ho recomano moltíssim.

Míriam :  Sortir de la teva zona de confort et permet conèixer les teves habilitats i anant  descobrint coses teves que potser no coneixies.

Aquesta experiència  s’ha dut endavant coordinada per la tutora del >Cicle Formatiu i la tècnica de Càritas la Bisbal responsable del projecte “En Bona Companyia”. La seva funció era coordinar, organitzar i dinamitzar les trobades entre alumnat, gent gran i voluntariat. La valoració que n’han fet i expressat ha sigut molt positiva. Aquest treball comença amb una xerrada de la tècnica de Càritas a l’institut,  acaba amb uns vídeos elaborat per les alumnes on es veuen el que han fet durant el curs deixant constància visual del que s’ha fet, i amb un acte de cloenda aquest mes de juny. Quan hom va veure el vídeo va pensar que era quelcom més que un recull, , en el vídeo brolla els sentiments de totes les participants, és un anar i venir d'afecte, és una demostració que si s'estableix una empatia amb la gent genera sinergies positives, puc dir clarament que Càritas ha parlat amb aquesta activitat.

14 d'abril de 2023

DE LOURDES A CÀRITAS

1.   Qui és en Pep Capdevila?

En Josep és un pare de família, que està casat amb Teresa Martin des de fa cinquanta anys, amb dos fills que són bones persones i que gaudeix de la neta. Intenta tenir sempre un tracte agradable,  el meu pare sempre m’ho deia “sigueu persones de bon tracte” i  aquest esperit dona sentit a l’educació dels seus fills, els quals li expressen que estant contents que el pare estigui a Càritas i endemés ajuden en algunes de les tasques, i això, em diu, em compensa molt.  Sempre m’ha agradat donar un cop de mà a qui ho necessita i ja als 18 anys vaig ser voluntari a Lourdes, crec que això m’ha marcat la resta de la vida; ara ja jubilat he tornat a fer aquest voluntariat on veig que hi participen gent jove. Jo era i encara sóc voluntari de Lourdes, el  voluntariat de Càritas em va venir de més a més, m’ho van demanar i vaig acceptar ser-ne president malgrat que  jo desconeixia la majoria de les coses que feien.

2.   Com vau entrar a Càritas ?

Jo no havia pensat en Càritas, havia estat voluntari endemés de Lourdes de  la Creu Roja, però un dia m’avingueren a buscar per fer de president. N’havia sentit parlar però no ho coneixia, a l’entrar em dono compte que es fan molts serveis, que no és només pa i roba, sinó hi ha tota una amplitud de tasques d’acompanyament social, que va des de la intervenció educativa fins a la gent gran. Porto ja cinc anys, però no n’estic pas cansat.

3.   Que significa per vos Càritas

Càritas era per mi una desconeguda, avui forma part de la meva vida. Ës una manera d’estar al costat dels altres, de poder acompanyar-los. Una vegada assegut a la porta de Càritas amb un noi marroquí que en prou feines ens vàrem dir quatre paraules va sortir de dintre un noi saharià i el primer li va preguntar que t’han dit , al veure la cara de satisfacció que duia, i l’altre li respon simplement : aquí m’han escoltat. Això és per mi Càritas: escoltar i acompanyar.

5.   Penseu que les Càritas locals estan prou obertes a l’entorn?-

No. Haig de parlar per mi, desconec les altres. Parlo de Càritas allà on vaig, en parlo cada dia, es com fer un salt al vuit perquè Caritas estigui present, no tinc vergonya  de dir que sóc de Càritas, en parlo a la botiga, a la perruqueria, però sé que costa moltíssim fer-ho, i més avui ja que la societat no es considera creient i ser-ho es mal vist; però, l’home és religiós, que no vol dIr ser cristià. No hi ha cares joves a l’església, ho veig cada dia que hi vaig, i això perjudica a Càritas. Davant de les crítiques a l’ Església, davant del seu fracàs, jo els parlo de Jesús, de l’ evangeli, de la paràbola del samarità,  del que diu i del que cal fer, i si els hi desgranes l’evangeli veuen que ser cristià va per un altre camí.  Càritas es molt més que pa i roba, però cal que tots em parlem més d’allò que fem i que parlem amb tothom i sempre.

6.   La majoria dels voluntaris i voluntàries són jubilats, ja és això o cal fer quelcom més perquè entri gent d’altres edats, se li ha de donar una volta?

 S’ha de donar una volta. És missió de tots els que estem a dintre de Càritas, dels capellans inclosos, dels jubilats i dels joves. Hem d’aprofitar totes les opcions. Aquest estiu nosaltres vàrem  fer un trasllat, i va venir gent jove a ajudar-nos, jo els hi vaig parlar de la dignitat de Càritas, perquè allò que fem és un problema de dignitat i un cop es van assabentar del què era Càritas se’n van apuntar-ne tres i ara estant entre nosaltres. Allà on tenim joves, en l’acció educativa, en suport a Gran Moments, allà on n’hi hagi els hi hem de parlar de Càritas, hem de fer que entre ells hi reflexionin. Aprofitem el Trenat, aquesta revista de gent jove que explica el que es fa, explica coses molt senzilles, la vida dels avis, les seves vivències. A Càritas poc es molt, un berenar de joves amb els avis és molt, pot semblar poc, però és molt. Tenim l’ obligació de felicitar i valorar allò que els joves fan. No podem exigir, perquè sinó s’aparten, hem de parlar amb ells del que pensen. No només la tècnica ha de parlar amb els joves, sinó tots els que estan a Càritas. Ells han de veure que els més grans valorem allò que fam

7.   Com podem canviar el concepte que Càritas es aliment i rober i que has repetir algunes vegades?

És una tasca llarga, quan jo surto a la ràdio o la tele de Banyoles explico tot el que fa Càritas i en poso exemples. Tenim projectes de gran contingut social, per exemple :l’ Obrador, els joves que costa que facin coses si els engresques en projectes que els sentin seus, en fan de coses. Per exemple en un treball d’ autoestima, el bosc d’autoestima,  van omplir Banyoles i carreteres de papers, amb frases que ajudaven a l’autoestima, com “no cal ser una estrella per brillar”, una frase bonica,  era alliçonador trobar aquest rètols pel carrer. Això de sentir-se valorats fa que donen de si allò que tenen de positiu.  En l’Obrador es barreja joves de diferents continguts socials i diferents capacitats. El nano que se sent valorat a l’Obrador pot generalitzar aquesta capacitat de fer coses a l’institut, a altres ambients.  El pa i roba ha de ser un punt de partida no pas d’arribada. S’ha d’explicar i valorar el que es fa. Càritas fa acollida i acompanyament i si roba i aliment no hi fossin, Càritas hauria de continuar amb la seva tasca d’acompanyament. Acompanyar és estar amb l’altre. Els voluntaris, sigui on sigui, se’ls ha de fer costat. Hi ha altres programes com Grans Moments que mereixen que es parlin d’ells, com  també dels serveis educatius. Em parlem poc d’ aquests serveis. A vegades calens esforços extres per aquests serveis, i són les mateixes Càritas locals les que hem de potenciar-los, el rober i aliments ja es potencien sols, els altres necessiten ajuts per fer-los conèixer, per fer-los créixer.

8.   En un mon de robots, xarxa socials, intel·ligència artificial, no queda l’estructura actual de Càritas desfasada o bé  Càritas és perd com  referent de la societat ?

Això de les xarxes és un món nou que cal que hi siguem. ÉS un món de molta barreja ideològica, per exemple si poses el mot Jesucrist n’hi ha que preguntaran qui és, i si contestes potser et demanen el telèfon. Nosaltres hem arribat molt avall. L’home és un animal de relació, necessita ser escoltat i aquesta és una de les feines de Càritas, en el rober, en els aliments, en les classes, allà on sigui. Càritas sap escoltar, hi estem avesats i endemés també sabem consolar. Per molta tecnologia que hi hagi la gent necessita ser escoltada i l’acció d’acompanyar Càritas ho sap fer, i això és el que ens salvarà. Aliments es pot tancar però tenim l’alternativa d’acompanyar, d’escoltar-los. Jo no sé si els robots podran acompanyar com nosaltres podem fer-ho.  El taller d’Espai en Cor, funciona, perquè és un taller d’escoltar.  El nostre bisbe Francesc Pardo ens deia “la base de Càritas és l’acollida”, i per tant cal aprendre acollir amb les formes de contacte social, perquè acollir és donar dignitat al desvalgut i Càritas som especialistes amb això.

9.   Essent Càritas una eina de transformació social i personal com pot arribar als voluntaris aquest canvi personal.

Molt bona pregunta. Cal tenir molt clar el què anem a fer a Càritas. L’ exemple que donem, si hi anem amb un rolex  no donen cap missatge positiu, no podem donar sentiments de riquesa als necessitats.  Cal donar mostra de vida, de simplicitat, no podem ser escàndol pels altres, l’altre s’ha de trobar a gust al teu costat. Hem de treballar a Càritas amb molta senzillesa.  L’ encíclica del papa Francesc Fratelli tutti ho diu clar : hem de ser senzills com ells i amb ells. La tasca del voluntari es de llarg recorregut, sabent si allò que fas pot ofendre al qui tens al davant. Quan vaig fer el camí de Santiago el premi no és haver arribat sinó els moments de compartir, d’ajut entre els qui érem. Els voluntaris joves cal ajudar-los, no sempre saben com començar una conversa amb els avis i àvies, no hi estan acostumats ni a parlar ni que se’ls parli, no se’ls pot deixar sols en aquesta tasca.

10.       Us ha servit està a Càritas.  

M’ha servit molt a nivell personal, sóc capaç d’anar pel món amb un somriure als llavis. És un somriure d’estar joiós , però de compartir.  M’ha servit per compartir més del que feia. Em sento afortunat de ser-hi. Ho faig a llum de l’Evangeli, estreny  i senyala el camí. M’ha servit per fer un camí amb més joia i més pau, i no complicar la vida a ningú que ja la tingui complicada.

En Josep ha parlat clar, com ho fa sempre, tinc la sensació que té Càritas a dintre seu.

Entrevista feta per Gaietà Casaponsa. President de Càritas de la Bisbal d'Empordà.

17 de novembre de 2022

Na Raquel Moreno Coco és la Referent de Càritas Diocesana de Girona a la comarca del Baix Empordà, aquesta tasca l’ ha exercit durant molt de temps  i ara tindrà altres responsabilitats dintre l’organització Càritas , Cap de programa d’Infància, joves i família. Fa uns 14 anys que treballa ocupant diferents càrrecs. És diplomada en Educació Social i té diferents Màster en el camp socioeducatiu per la Universitat de Barcelona i altres cursos de formació especialitzada

Com coneixes Càritas ?

Acabo  la carrera d’ Educadora social  i estant en situació d’atur la meva àvia, molt lligada al monestir de Sant Feliu,  m’introdueix la possibilitat de fer un servei de voluntariat a Càritas SFG- Vall d’ Aro, i com que m'atrau la part social de la institució entro a formar part del servei d’acollida, després em donen hores al SIE de Sant Joan de Palamós i ho alterno amb altres feines d’altres entitats/organitzacions,  finalment entro a formar part de l’organització Càritas i fins avui he anat ocupant diferents tasques de responsabilitat. 

Com explicaries què és Càritas, millor que creus tu que és Càritas.

Càritas és una entitat formada per voluntariat i personal tècnic que van lligats de la mà,  treballen en conjunt amb la consecució de projectes concrets dintre d’ un espai determinat. Primer,  cal dir que no és una entitat de beneficència, que tampoc és una botiga o un lloc que es recull roba i/o aliments,  i encara que és veritat que vingui  de caritat  és quelcom més.  Càritas té una funció molt àmplia d’intervenció social i d’interacció amb les persones que col·laboren, i ho fa des de la professionalització del personal tècnic i d’un voluntariat molt implicat que van de la mà d’uns amb els altres.

Ens pots explicar quina és la teva feina actual i com la valores? 

Com a Cap de programa les tasques estan molt definides i entre elles destacaria la gestió, coordinació i seguiment del personal contractat al territori, així com donar suport a ells i al voluntariat, i tot el referent a la gestió, finançament i millora del programa.

Com a referent, les tasques encara no estan gaires definides però crec que poc a poc m’he anat fent al territori. Intento donar suport igualment, a aquells temes que puguin sorgir i que em puguin necessitar, sempre amb la vocació de no ser intrusiva, tot el contrari, crec que tots podem sumar. 

Has anomenat dos grups de treball els tècnics i els voluntaris. Com es porta això? 

Els dos grups són Càritas, un necessita a l’altra per fer la seva tasca. És bàsic el treball en conjunt respectant cadascú el seu nivell d’actuació. Evidentment el personal tècnic te els coneixement propis de la seva especialitat, però també hi ha voluntariat que els poden tenir i d’altres que no els tenen  però que fan la seva tasca amb una voluntat ferma de col·laboració. Els tècnics són personal contractats especialitzats en la seva funció, i que marquen les línies de treball, que fan de guia;  el voluntariat porta endavant el camí traçat a partir de la realitat local. 

Els tècnics també tenen com a funció estar a disposició dels voluntaris/es per demanar ajuts i assessorament en les tasques específiques. 

És una feina d'equip,  on cal que cadascú tingui clar quines són les seves funcions. Si això és compleix es forma un binomi on el treball funciona dintre d’una col·laboració cordial. 

El treball a Càritas es fa dintre un equip multidisciplinari, i això és el que li dóna riquesa a la tasca que desenvolupem. Gràcies a aquest treball coordinat entre nosaltres i en xarxa  a vegades amb agents externs, és possible donar resposta a les necessitats de les diverses realitats socials que ens trobem. 

Cal deixar a part els egos, si l’ego es superior a la funció que hom ha de fer, aleshores no funciona.

 Sempre m’has parlat de tècnics, però els coordinadors tenen una altra tasca, quin valors els hi dones a aquests ?

Bé, quan parlo de personal tècnic, englobo també als coordinadors/es. Per mi els i les coordinadores tenen una de les tasques més complexes de l’entitat, ja que a banda de realitzar la seva tasca com a coordinadors/es, també han de realitzar la seva tasca com a tècnics/ques en altres projectes, per tant han de desenvolupar la seva feina de manera “multitasking”. A banda de desenvolupar la seva feina en projectes diversos, la majoria d’ells/es, ja que la majoria tenen poques hores i han de complementar la seva jornada amb altres projectes, també fan de mediadors/es entre personal tècnic de la seva Càritas i el voluntariat, fent de pont entre uns i altres. Per tant tenen doble feina, la de gestió d’un equip (tècnic i voluntariat), gestió dels recursos de la Càritas local on treballen i desenvolupament d’altres projectes. 

No és pas Càritas Diocesana una organització molt gran?

No és un problema de volum. Insisteixo Càritas ha de funcionar en aquest binomi tècnic-voluntari. Cadascú té les seves pròpies funcions, i s’han de retroalimentar els uns amb els altres.  Càritas Diocesana de  Girona és gran per l’amplitud del seu territori i per la diversitat de tasques a fer. Som 52 Càritas que van des de Portbou fins al Maresme i des de la Garrotxa fins a la costa, aquest entramat dificulta la gestió. La complicació està en què tot funcioni. Les Càritas són diferents, depenen del context, del lloc on es troben, depèn de molts factors, dels voluntaris, de la gent que hi viu, depèn de tantes coses que són diferentes unes de les altres i aquí és on rau la dificultat o complicació de l’engranatge. 

Tu coneixes moltes Càritas, em pots dir què tenen en comú  i què tenen diferent ? 

El que jo m’he trobat en comú és la voluntat d’ajuda cap als altres, i aquesta voluntat és transversal, la voluntat de millora, de millorar la situació actual de les persones que atenem. La diferència és el com, és com cadascú entén aquesta voluntat d’ajut; el com és la metodologia, com es desenvolupa, com es fa, el com és la diferència, el què és allò que ens uneix, el perquè de com ho fem, com ho desenvolupem; aquí pot ser on es pot xocar, ja que un pot pensar d’una manera i l’altre ho fa a la seva, i cal sempre trobar una solució transversal.

A mi en dóna la sensació que els tècnics són els que manen i els voluntaris poca cosa diuen o tenen a dir. Ho confirmes?  

Doncs en això crec que discreparem ja que si parles amb uns i altres crec que aquesta sensació és extensible en ambdós casos i per tant crec que aquí hem de millorar, no sé si és un tema de comunicació o de com bé he dit abans de saber trobar cadascú de nosaltres el nostre lloc, anant molt més enllà de si un està contractat o no. 

I trobes a faltar alguna cosa a Càritas ?

(Aqui hi ha pausa...) Potser la comunicació, el fet de ser tan grans, tan extensos, tanta estructura, no ajuda a la comunicació. 

(Si voleu tenir més informació del projecte que actualment amb una altra companya estem desenvolupant sobre les Intervencions Amb Animals, IAA entre d’altres projectes que duem a terme, podeu trobar-nos al Instagram amb el nom d’ULUA.)

Moltes gràcies pel vostre interès!!

Entrevista en el Diari de Girona a la Sra. Dolors Puigdevall. Directora de Càritas Diocesana de Girona.

Per tal de situar-nos hem  iniciat la conversa sobre l’empresa i ha estat una entrevista amena, de forma molt distesa i que tant intervenia un germà com l’altre. Ens remarquen els dos que malgrat tenir la seu social al Gironès, al veí poble de Celrà, ells sempre han procurat realitzar la seva tasca social en el Baix Empordà.

P: Ens podeu explicar qui ès INSTALACIONES DE ENERGIA SOLAR 2007  SLU.

F:  L’ empresa  es dedica a les instal·lacions de plaques solars i  forma part d’un grup d’empreses que treballa en un mercat molt ampli, així  en tenim una  que es dedica a fer additius i distribuir menjar bàsic per països amb pocs recursos tant de carn com de peix,  una altra comercialitza  la compra-venda de begudes alcoholiques, i una quarta està relacionada amb  temes mobiliaris, es a dir parlem d’un holding.

P : Com és que feu aquesta col·laboració amb Càritas?

F : Bàsicament  és un reconeixement a la nostra mare. El nostre origen fou molt humil, però plena de valors com responsabilitat, ganes de treballar, esperit de solidaritat i una actitud positiva envers la vida, i l’ensenyança d’aquests valors li ho  devem a ella, i a més en un moment determinat de la nostra vida Càritas ens va ajudar i això és una manera de retornar-ho i al mateix temps aconseguir que ella es senti orgullosa de nosaltres.

R : Hi ha fets que et marquen a la vida, i un d’ells va ser en un Nadal en què el pare estava malalt i l’únic ingrés familiar  era el de la mare i  que ens ho passàvem molt malament,  Càritas ens va portar una panera a casa. Jo tenia catorze anys i el meu germà en tenia set, i aquest timbre que va tocar a la porta ens va quedar molt gravat i encara avui en parlem a vegades. No fou pas una infantesa angoixant però hi ha fets que són importants,  que  et marquen un tarannà,  i  et desperten un esperit de solidaritat envers als altres. Són fets que els recordem amb  nostàlgia no pas amb tristor. Solgironés és una empresa afincada al Gironés, però l’esperit es empordanès, i en Francesc és bisbalenc al cent per cent, i és una raó bàsica per col·laborar amb Càritas la Bisbal.  

P : Em podríeu dir alguna cosa de la vostra mare i explicar qui era ?

R i F : La nostra mare era una persona molt alegre,  dinàmica i  moderna per l’època en què va viure, va treballar de molt joveneta i ho va continuar fent després de casada, molt col·laborativa i solidaria. A la Bisbal estava posada en  teatre, col·laborava en actes de solidaritat,  i també a Càritas. Tothom que  la coneixia ens ha parlat bé d’ella, i això per nosaltres és un motiu d'orgull, i creiem que aquesta placa és fer-la present en el camí que ella va fer, que va ser molt curt perquè va morir molt jove.

P : Dels diferents substantius que heu fet servir per descriure-la, a part de l’aspecte de col·laboració i solidari que heu remarcat,  m’ha cridat l’atenció el de dona moderna, que voleu dir amb aquest terme. ?

R : Crec que des de molt jove va intentar que el  paper de la dona fos important, podem dir avantguardista, era una persona que va voler continuar treballant després de casada, que les decisions a casa eren col·lectives, solidàries, democràtiques. Aquest és el tarannà que la mare ens va  ensenyar.

P: Vosaltres ja heu col·laborat amb Càritas en altres ocasions, o sigui ja en teniu una experiència, que ens podeu explicar d’aquesta experiència viscuda?

R : Considerem que Càritas ajuda molt directament a la gent, col·laborar amb Càritas significa al nostre entendre fer-ho de forma directa a les persones necessitades, l’ estructura que té Càritas es molt de gent que col·labora de forma voluntària i altruista, i em sembla que hi pot participar qualsevol que tingui la intenció de fer-ho.

F : La gent que col·laboreu, molt dels quals  conec, no esteu aquí ni per beneficiar-vos, ni per egos, ni per enriquir-vos, i esteu aquí perquè sou solidaris, i això és el què ens importa. Vosaltres destineu una part del vostre temps a aquesta tasca solidària.

P : Si voleu afegir alguna cosa més

8 de març de 2022

El papa Francesc anomena Tagle president de Càritas Internacional, i el 2020 li dona la Perfectura de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobres. Monsenyor Tagle porta un programa televisiu a les Filipines des del 2008, " La paraula exposada", és teòleg , músic i compositor. En la xerrada de dissabte ha mostrat la seva sintonia amb el papa Francesc i el seu tarannà de diàleg amb  respostes entenedores, i coneixedor del món real. Tagle ha reclamat un Jubileu especial per derogar el deute dels països pobres. Ha centrat el seu discurs d'avui en el món dels joves.

La jornada va començar amb unes cançons i una pregària, “esperit guia'ns, acompanya'ns per llocs inimaginables”feia una cançó. En Carles Bosch, de la Pastoral de la Joventut ens va adreçar unes paraules :”Observem que transmetre la fe és un problema no resolt”, subratlla, i afegeix es necessita acollidada i acompanyar. Vàrem recitar la pregària de l’ Abandonament de Charles Foucauld : “Pare em poso a les teves mans...”. 

Les primeres paraules del cardenal són en català :”Estic molt content d’estar aquí, sento no parlar en català”. La seva lliçó versarà sobre una enquesta realitzada als joves a nivell mundial sobre la relació d’aquests amb el món, la fe i l’església. De forma entenedora i propera té peculiar interès en què entenguem el què ens vol explicar  (es fa en castellà). Senyala tres aspectes : el jove d’avui, la teologia cap a la joventut i la posició d’aquests enfront a la pràctica religiosa.  En relació a l’actitud dels joves estableix tres eixos : el jo,  el nosaltres i els ells.

Situa el JO de la gent jove en un jo autosuficient, un jo de present, de tancament en el seu propi cercle. És un jo omnipotent, d’autocontrol, de desconfiança envers als demés i tancat en el seu cercle, cada vegada més reduït, però que li serveix per reafirmar-se. Els seus interessos són egocèntrics i no pas socials ni de fe. Precisa que el grup confirmi tal com és i l’aprovi. No té guies exteriors que portin ideals, cada cop hi ha més tancament. El cardenal, dominador de l’escena, es refereix al concepte de NOSALTRES, els joves es connecten contínuament però no és comuniquen, la connexió no és un intercanvi d’idees sinó explicitar el que hom fa; malgrat estar en grup no hi ha un esperit assembleari ni interioritat del grup, i en canvi hi ha molta soledat. És un nosaltres individual i desigual. En relació a ELLS , ens diu que malgrat que estem en una societat globalitzada i interconnectada, no hi ha preocupació cap els altres, el que tenen es desconfiança i un nul compromís social. L’ ús de la ret social es per exhibir-se i no pas per trobar-se, en ella pot els influencers.

El segon punt ens explicita que escoltar a Jesús i acompanyar-lo és una qüestió de fe. L’ amor de Déu, la seva misericòrdia i la seva justícia es transmet a través de Jesús, que té un missatge de compromís amb els pobres i els dèbils. L’ amor a  Déu s’ha de manifestar amb l’amor als altres, aquests altres són els ELLS.  El tercer punt és un comentari concret a una sèrie de respostes a les preguntes de l’enquesta, entre elles citem:  els joves troben a l’Església encarcarada en normes i obligacions, unes parròquies fredes sense color ni acolliment, programes doctrinals i no `personals, defineix als joves com natius digitals i senyala la manca de confiança que tenen en tot el que és institucional. No podem evangelitzar, que és acompanyar i acollir, sense el coneixement de les rets socials ja que cal partir de la realitat i saber que cada cop els qui hi perden més són els més dèbils i desheretats.

Després va haver-hi una sessió de preguntes que uns convidats especials varen pujar a l’estrada. En destaco la que fa referència a Càritas, una àvia de Vilanova li va dir que ella havia col·laborat sempre en Càritas, però als seus 82 anys no la deixaven participar malgrat que encara se sentia forta per fer-ho. El cardenal li va lloar la seva trajectòria i compromís personal.  El bisbe auxiliar va acabar i la coral va tornar a delectar-nos amb un parell de cançons, una d’elles “Ja no sóc esclau” deia “Amb una melodia tu m’has deslligat, i m’abraces amb una cançó”.

Promocionat pel servei del rober de Càritas La Bisbal hem realitzat un taller sota el lema “Per Nadal també reciclem” a partir de roba de segona mà i altres materials amb la finalitat de què a partir del reciclatge trobem formes per donar  una nova utilitat, com són manualitat d’ornamentació nadalenca,  i ajudar així a fer un món més sostenible. La professora del taller ha estat M. Dolors Muñoz, tècnica dels tallers de costura i reciclatge de Càritas i forma part d’altres projectes com el Pretaller de Neteja Industrial. La Maria Dolors ja ha vingut altres anys a fer taller i sempre les persones que hi han participat  ens han manifestat  la seva satisfacció i agraïment. Observem allò que ella ens diu d’aquesta experiència. Li agrada molt fer aquesta tasca de compartir fets amb altres persones i entre totes ajudar-nos a fer una comunitat, una comunitat Càritas diria jo, millor.  

1 En què consisteix el taller?

El taller consisteix en poder arribar a transformar una peça de roba o un estri que es trobi al rober i que no tingui sortida o bé que hi hagi molt en stock, en un altre objecte útil per a nosaltres

2. A qui va destinat ?

Va destinat a tothom que vulgui aprendre noves tècniques creatives i li agradi conèixer gent nova, també passar una bona estona on pugui compartir el que sàpiga i a la vegada aprendre coses noves

3. Quin és l'objectiu ?

El principal objectiu és posar a la persona en el centre, és a dir, que se senti escoltada en tot moment, que pugui expressar-se sense por, que pugui sentir el caliu humà, que pugui respectar-se a sí mateixa i a les companyes, que  puguin crear una xarxa entre elles per no sentir-se soles

4. Perquè Càritas ha de potenciar aquests tallers ?

Senzillament perquè som Càritas i es el que fem, acompanyar i escoltar a les persones quan es troben perdudes enmig de la vida

5. De la participació dels usuaris que t'ha frapat més? 

Vols dir sorprès?, la necessitat de sentir-se acompanyats i escoltats i com amb una mica d'atenció son capaços de oblidar-se durant una estona dels seus problemes i disfrutar del moment. Així ho manifesten quan finalitzem els tallers. Podríem dir que  marxen amb les piles carregades per unes hores

6. Has trobat dificultat a causa de l' idioma ? En quina llengua heu parlat?

No, sempre hem aconseguit comunicar-nos encara que hagi sigut amb gestos, i això va crear moments de molt riure que van trencant el gel i la por a veure's excloses

Normalment parlem en català o castellà, però algunes vegades hi han moments que les pròpies alumnes ens tradueixen el nom de les coses que anem fent en el seu idioma per ensenyar-nos quelcom d'elles

7. Què en poden treure del curset els participants?

La vàlua de haver fet una peça/objecte elles mateixes i la satisfacció de compartir el que elles vulguin en aquell moment. Al treballar amb les mans i realitzar manualitats connectem amb el nostre ser interior, amb les nostres emocions i si hi ha un clima adequat es creen sinergies entre les participants

8. Facilita el curset processos d'integració social ?

Sí, perquè hi ha vegades que les participants no es coneixen i al compartir aquesta estona se n’ adonen que no estan soles, que hi han més persones amb les mateixes dificultats

9. Fas altres tallers, digue'm alguns ?

De pintura creativa sobre roba, pedres o paper, tallers amb objectes de la natura, de costura, d'atrapasomnis, ...

10. I tu què hi dius ...

Que tenim una eina fantàstica per arribar a les persones, per crear noves xarxes i aprendre tots de tots sense distinció,compartir el nostre coneixement

Moltes gràcies per tot!!!

Les gràcies te les donem a tu, i t’esperem que tornis ben aviat.

Gaietà

Bescanó és increïble!

Com és que vas venir a Càritas ? Jo vaig venir a portar roba, i la Germana Alicia que se'n cuidava em va explicar el que feien i em va demanar que col·laborés amb ella, i com la situació familiar havia canviat i no tenia tanta feina ho vaig acceptar i encara estic aquí.

No trobes estrany que no essent de La Bisbal estiguis de voluntària a Càritas La Bisbal ? No, actualment hi ha força voluntaris que són dels pobles del costat, a més Càritas es va iniciar a La Pera, i allà és on varem tenir el primer local, abans de passar pel carrer del Pont fins arribar a on estem ara al Camp dels Capellans, endemés jo de petita sempre voltava per La Bisbal, la Bisbal és com si fos casa meva.

Com era Càritas en aquell temps ? Jo vaig començar a alfabetització d'adults, ensenyàvem en català, i malgrat no tenir els recursos que ara hi ha en el Taller d'alfabetització lingüística fèiem un aprenentatge guiat per la germana força modern, malgrat que havíem de començar per les beceroles, però fèiem visites cultural a La Bisbal i altres pobles, tallers de cuina, venien a fer xerrades,...

Quina diferències trobes de quan vas començar a  avui ? En principi cal dir que el canvi de local a on estem avui ha significat un canvi de qualitat molt important; abans no estàvem junts, així el servei d'aliments estava en la rectoria. Endemés l'organització ha canviat, hi ha una persona que fa les tasques de coordinació que depèn dels serveis diocesans, es fan més reunions, trobades entre diferents Càritas, hi ha més serveis i més voluntaris. Cal dir que sempre hi ha hagut persones que tenen necessitats bàsiques a cobrir i que Càritas ho gestiona segons les seves possibilitats, a més voluntaris es poden fer més serveis.

També has estat presidenta, que n'has de dir ? Jo gaudeixo estant al costat de la gent, i no m'agrada tant la feina de despatx, de coordinació i reunions. Però ara fa uns anys, era necessari un canvi a Càritas i em van oferir i collar perquè ho sigues, i haig d'indicar que vaig estar sempre molt ben acompanyada, tant per les companyes de la Junta com per les coordinadores que he tingut. Vaig aprendre moltes coses. Actualment formo part de la Junta, la qual és la mateixa que quan jo la presidia,  però amb canvi a la presidència.

Creus que hi hauria d'haver altres serveis ? En la plana web la gent pot saber els serveis que ara hi ha. L'existència de més serveis no es per manca de necessitat sinó de voluntaris, principalment de voluntaris més joves; no cal estar jubilat per poder ser-ne. Actualment s'està intentant introduir el servei d'horts que fa anys es va intentar implantar sense èxit, així com el servei d'habitatge, el de suport emocional... Cada vegada hi ha més necessitats a cobrir.

Finalment què és per tu Càritas ? És una ONG que ajuda a molta gent, gent que en un moment determinat està en situació vulnerable o precària. És una organització que fa un treball de solidaritat i d'integració social. La gent que ens ve s'hi troba molt acollida. Jo m'hi sento molt bé per l'harmonia que hi ha entre els companys. Tu entres de voluntari quan vols i pots marxar sempre que vulguis. 

Gaietà Casaponsa

Entrevista al Punt Avui+

“Hem de reconstruir una normalitat molt millor”

uè suposa el Corpus per a les comunitats parroquials?

La setmana de Corpus i el DiaCaritat representen un moment de celebració molt important per a tota l’Església catòlica, i potser d’una manera especial a casa nostra, on sempre hi ha hagut molta tradició en aquest sentit. Diuen que a Girona i Barcelona és precisament on van néixer les primeres processons de Corpus! A més, coincideix amb la presentació de la memòria de Càritas i amb la col·lecta de Corpus, una campanya de donacions en què participen totes les parròquies de la diòcesi.

30 d'abril de 2021

DUES JOVES COL·LABORADORES A CÀRITAS LA BISBAL

La Zineb Mahich (Z) i la Fatima Haddozi (F) són dues noies magrebines que per diferents camins estan fent un servei  a Càritas de La Bisbal de l' Empordà. La Zineb ha nascut a la ciutat de Mekinez, té 20 anys i quan va arribar a La Bisbal va voler integrar-se ràpidament a la seva nova societat i es va oferir de voluntària a Càritas amb un doble esperit: servei a la societat acollidora oferint el seu temps lliure i al mateix temps fer aprenentatge de la llengua catalana, la qual la  practica quan fa el servei de voluntària,  així aconsegueix els seus objectius plenament tot fent un servei d'acolliment i apropament de les persones que s'acosten a Càritas.

La Fàtima està estudiant el Cicle Formatiu de Grau Superior d' Integració Social i quan va ser el moment de fer les pràctiques de seguida va veure que Càritas seria el lloc ideal per fer-ho, per fer el practicum, ja que ella ja coneixia. Càritas És nascuda a Nador, té 19 anys i parla un català perfecte. Es pot dir que ha complert totalment els seus objectius, havent participat en diferents serveis de Càritas i ha estat en contacte contínuament amb les diferents persones que hi formen part o recerquen els seus serveis.