La història del ritme interminable
El ritme en xocar produeix una vibració alhora que una força interior es desperta a través dels sentits, aquesta expressió vital commou l’arrel de l’ésser. I comunica. Un dia, ja fa molt de temps, va ser descobert escampat per diversos indrets. Cada llogaret i poblat va trobar-lo, segurament per casualitat, de distinta manera, així com cada poble entén el so del món de manera diferent. En un indret van distingir-lo fregant dues pedres o dues branques per mirar de fer foc i en un altre van ser uns nens esbojarrats tot jugant a tustar-se entre ells les esquenes. Va aparèixer de moltes maneres en llocs diferents i totes les que ara us pugueu imaginar poden ser certes. El que és segur és que de seguida desvetllà una gran curiositat i per això se’l considerà de vital importància. El ritme és interminable perquè no s’acaba mai, com els tambors que imiten els batecs de la terra. Quan un ritme sona, el so s’enfila amunt fins el cel, el travessa i es perd en d’infinit. Com una constel·lació màgica. Text: Joana Bel |