Caliu només té 6 anys però sa mare el deixa que es llave tot sol. Li ha ensenyat a rentar-se bé el sabó dels cabells, a netejar-se darrere de les orelles i a abaixar-se la pelleta de la xufa perquè estiga ben neta. Després, quan el pare no la veu, li posa crema pel cos perquè tinga la pell suau i fresca. A Caliu li agrada quan la mare li passa l’esponja per l’esquena i quan li fa pessigolletes per tot el cos; però ella sempre està molt ocupada si el pare ve prompte a sopar.

―Tot el dia a casa i el menjar encara no és a taula!!!

Quan el pare crida, les parets de la casa tremolen.

-----

Flama és la veïna de Caliu. Són molt amics. A Flama també li agrada molt passar-se una bona estona a la banyera amb les joguines. La nina Carlota és la seua favorita i totes les nits la pentina i li llava bé la cuca perquè no faça olor a pipi. La mare quasi no té temps de vigilar-la perquè el munt de papers de l’escriptori no la deixen descansar ni quan arriba a casa. Des de la cuina arriba la boníssima oloreta del sopar que prepara el pare.

―Estan les meues xiques a punt de devorar aquest peixet tan rebo? ―A Flama li encanta ser una de les xiques de son pare, i a Carlota també. A més, el peix és el plat favorit de les tres.

----

            Caliu i Flama sempre van junts a l’escola amb Ferran, que és com li diuen al pare de Flama. És mecànic i porta el mono de treball una miqueta brut de greix. A Caliu li agrada anar de la mà de Ferran perquè mai s’enfada i perquè amb ell juguen a un joc que es diu “mirar la vida”.

Quan es mira la vida, t’adones que cada dia és diferent.

―Mireu la senyora Berta, la dels quiosc, hui està trista: el seu home s’ha posat malalt i ella voldria estar al seu costat tenint-ne cura. I mireu la finestra del senyor Tomeu: les flors continuen eixint i donant-li les gràcies per cuidar-les tan bé. I quin goig el balcó de la senyora Quica: l’oreneta que va fer el niu l’any passat ha tornat i els fillets han eixit ja de l’ou.

―Pare, a terra n’hi ha un ou trencat! ―Flama i Caliu li han demanat que els l’aguarde per ensenyar-lo a les mares quan tornen d’escola.

----

            Caliu i Flama van a la mateixa classe. La mestra els ha donat la benvinguda i els ha recordat que és un dia important per a aprendre moltes coses i continuar fent-se persones molt i molt sàvies. Caliu ha tingut una idea i és que també la mestra els ensenya a mirar la vida que hi ha en els llibres. Hui, Caliu i Flama han aprés a vore que darrere de palets i de ratlletes n’hi ha el seu nom: C-A-L-I-U i F-L-A-M-A. Han estat practicant un bona estona fins que els ha eixit quasi perfecte.

―Mira, Caliu, el teu nom i el meu tenen 5 lletres i 2 són iguals: la L i la A.

A Caliu li agrada que amb les dues lletres del seu nom es puga també escriure el de Flama. Ja té ganes d’arribar a casa per ensenyar-li a la mare tot el que ha aprés.

----

            Caliu i Flama estan jugant al pati de l’escola. És l’hora de l’esplai. Un xiquet de 8 anys li ha donat una empenta a Caliu perquè volia beure primer que ell a la font. Caliu li ha explicat que ell estava davant i l’altre li ha contestat que ell era més major i que tenia dret a passar primer. Li ha donat una altra empenta i un que hi havia al costat s’ha rist i ha dit a Caliu “gallina”.

            Flama ho ha vist tot i s’ha posat al costat de Caliu:

―Els gallines són els que utilitzen la força per a imposar-se! Els gallines són els que peguen perquè no volen esforçar-se per pensar! Els gallines són els que miren les injustícies i no fan res!

A Flama li ha eixit tot de carrereta. El pare li ho ha explicat moltes vegades i ella sap què dir. Però si no funciona, també sap que ha d’anar a la mestra i contar-li-ho. Perquè és de persones valentes denunciar les injustícies.

            Els xiquets s’han quedat parats, sense saber què dir, i Flama i Caliu, satisfets, han decidit que se n’anaven a beure a l’altra font. Però sorprenentment, el xiquet major ha amollat ben fort perquè tots ho sentiren:

            ―Me’n vaig a l’altra font, que aquesta és la dels caganius com vosaltres! L’altra té l’aigua més freda!

----

Caliu i Flama s’han quedat a dinar a l’escola. A Flama no li agrada el menjar de hui però s’ho ha acabat tot perquè vol créixer i fer-se una dona gran i forta, com sa mare. El pare li explica que el menjar és com la gasolina per als cotxes: si no en tenen, no poden córrer.

            Després de dinar, el monitor del menjador els ha dit que qui no volguera fer una migdiada que podia dibuixar la seua família. I els ha donat un munt de colors de cera molt bonics.

            Marian, que té 7 anys, ha dibuixat dos mamis i alguns xiquets s’han sorprès molt. El monitor ha explicat que hi ha molts tipus de famílies, amb una mare o dues, amb un pare o dos, amb quatre avis o una sola àvia... i entre tots han aportat els ingredients imprescindibles per a una bona família:

―a la meua família... m’estimen ―diu Samir.

―... m’avisen dels perills i de com protegir-me ―apunta Sima.

―... em cuiden quan estic malalta o en perill ―diu Andrea.

―... m’ensenyen a mirar la vida. ―conta Caliu amb un somriure.

----

             Mentrestant, els pares de Flama estan treballant: a la mare quasi no se la veu, darrere de la taula del seu despatx, amb la taula plena de feina. El pare de Flama està capbussat en la panxa d’un cotxe buscant per què el motor ha deixat de funcionar.

            La mare de Caliu està fent el dinar i el pare, amb un vestit jaqueta i una corbata molt elegant, dibuixa els plànols d’un gratacels que construiran al costat del riu.

----

            A la vesprada, quan ixen de l’escola, Caliu i Flama han anat al parc amb la mare de Caliu. Hui la mare està trista perquè anit va discutir amb el pare. Caliu ha recordat els crits que no el deixaven dormir. La mare està asseguda en un banc del parc i no diu res. N’hi ha altres mares i iaios però ningú se li acosta. Tal vegada comprenen que la mare vol pensar. El pare de Flama diu que quan es pensa també s’aprén.

----

            Mentre la mare pensa i aprén, els mira de reüll, i Flama juga amb Carlota, la seua nina. Li està cridant i pegant.

―Dolenta! T’has portat molt malament! I ara et castigaré!

Caliu la mira amb tristesa, després mira la mare i entén que pegar no ensenya. Pegar fa por. Les persones que criden fan por. Les persones que peguen fan por. A casa de Flama ningú pega ni crida; tal vegada per això ella no sap que pegar no ensenya, que pegar fa por.

Caliu li ensenyarà a Flama el que ha aprés pensant. Flama és la seua amiga i l’estima.

----

            És ja de nit, Flama és al llit i la mare li està contant una història a Flama, però veu que Carlota té un braç trencat. La mare pregunta i Flama li explica que s’ha caigut a terra i s’ha trencat ella sola. La mare la mira estranyada i Flama se sent malament per haver mentit. Aleshores li conta que li ha pegat molt fort per ensenyar-li que no havia de fer-se caca damunt. També conta que està penedida perquè Caliu li ha dit que pegar fa por i que no ensenya.

―Caliu és un xiquet molt savi. I tu també: t’ha adonat que no has actuat bé ni pegant-li a Carlota ni mentint-me. Totes les persones ens equivoquem algunes vegades. Però jo t’estime igual, ho saps amor meu?

----

A casa de Caliu, i en veu molt baixeta, la mare li ha explicat que tal vegada el pare se’n vaja a viure a una altra casa i que ja no el veuran tots els dies. Caliu ha pensat en els ingredients per a una bona família que tots els xiquets i xiquetes havien dit al menjador i s’ha posat content:

―Mare, sense el pare serem una millor família! Tal vegada si està sol, ell també aprenga que pegar fa por i que no ensenya.

La mare ha fet un gran somriure i li ha donat una abraçada de molt d’amor.

----

Aquesta nit Caliu i Flama dormiran molt bé perquè han aprés moltes coses i són persones més sàvies. Estan aprenent a mirar la vida.

Rosa Sanchis