ROXANE BUTTERFLY

Amb pare de Suïssa-Romanix, mare del Marroc i una història d'amor amb el tap-dance (claqué americà) que la va fer romandre a Nova York durant 18 anys, la francesa Roxane Butterfly (catalana des de 2007), és la il·lustració perfecta de la ciutadania del món. A l'any 1992, el llegendari mestre de bebop Jimmy Slyde la va anomenar Butterfly (Papallona), i no hi havia cap dubte que les seves ales la portarien a transformar radicalment la percepció del claqué -la llengua fosca i antiga dels esclaus afroamericans- i la portarien també a tornar a l'Àfrica amb el seu art, a través de les seves pròpies arrels mediterrànies.

COREOGRAFIA
La seva companyia, WORLDBEATS, ha girat per França, Espanya, Canadà, Alemanya i els Estats Units (incloent-hi actuacions com les de: Lincoln center de NY, Summerstage, Symphony Space, Global Fest, etc.) Com a solista ha presentat creacions originals a l'Àsia, a l'Àfrica, Sud Amèrica, Russia, Europa Central, Orient Mitjà, Oceà Índic, etc. I va ser convidada especial als festivals Fall For Dance al City Center (NYC), Dance Salad (Houston), Jacob's Pillow (MA), American Dance Festival (Durham), entre d'altres. Butterfly és l'única dona claquetera que ha rebut el premi Bessie Award per la seva contribució excepcional en vers l'art del Tap.

  
Premis de Coreografia:
- Fund For Creative Community recipient 2005 , 2008 (Lower Manhattan Cultural Council)
- New York Foundation For The Arts Fellow 2002, 2008
- USArts International Recipient 2007 (Mid-Atlantic Arts Foundation)
- John Simon Guggenheim Foundation Fellow 2006
- Fund For Creative Community recipient 2005 (Lower Manhattan Cultural Council)
- Arts International 2004 (in support of a project on excision led in West Africa)
- Manhattan Creative Arts Funds 2003, 2004
- Bessie Award For Outstanding Creative Achievement (Joyce Theater, NYC 1999)
- Harkness Dance Space Grant recipient 2006

MÚSICA
Amb el jazz com a llengua materna (Roxane canta amb els seus peus qualsevol standard de jazz), va decidir dedicar-se a les “músiques del món” des de 1995, quan els balls percussius acabaven de desaparèixer de la cultura jazz. Mantenint el seu esperit d'improvisació jazz com a filosofia de vida i de feina, va començar a col·laborar amb nombrosos artistes incloent els saxofonistes Phil Wood (EUA) i Arnie Lawrence (Israel), el guitarrista Stanley Jordan (EUA), els trompetistes Graham Haynes (EUA) i Nicolas Folmer, els bateries Aldo Romano (França), Bob Moses i Dennis Charles (EUA), els baixistes Mariano Martos (Argentina), Barre Philipps y Ron Carter (EUA), els percusionistes Zohar Fresco (Israel), Ravi Bandhu (Sri-Lanka), Boté Percussions (Guinea), Evelyn Glennie (Escòcia), Jean-Pierre Drouet (França) i AMORES (Espanya), cantants Mala Ganguli (Índia) i Elizabeth Kontomanou (França), guitaristes de flamenco Pedro Cortès i Javi Gavara (Espanya), el pianista Cheikh Tidiane Seck (Mali), laudistes Moulay Sherif (Marroc) y Yoel Ben Simhon (Israel). Butterfly va actuar com a solista en el New York Virtuosa Orchestra, a l'Stamford Philharmonic Orchestra, al Cab Calloway Orchestra, a l'Indianapolis Symphony Orchestra, al Duke Orchestra (França) i va ser convidada per nombrosos festivals de jazz y “música del món”, incloent-hi the Nice Jazz Festival, Jazz Is Toulon, Festival d´Un Monde á L´Autre (Auditori de Lyon, França) o el Clifford Brown Jazz Festival (EUA).
 Premi de música: Meet The Composer 2007

PELLÍCULA
Com a documentalista, Butterfly ha realitzat dues pel·lícules: ´´Hoofalogies, In The Spirit Of Jimmy Slyde´ (Projeccions al: Tanzhaus de Dusseldorf (Alemanya), Brooklyn Children Museum, NYC (EUA), Cinéma Etoile de Mortagne au Perche/ festival des Danses Jazz (França), Janana Rhythm Festival (Israel), NIUBarcelona (Barcelona), Sala Nou Ivanoff (Barcelona), Cova de Les Cultures (Barcelona), French Kawaa (París), Penn Academy, Philadelphia) .´´A Day To Go Play´ (2005) sobre els rituals de la excisió (ablació) de dones a l'Àfrica. Com a ballarina apareix a:  ´´Slow Dancing´´(by Michael Michalek, 2007), dance-installation on tour worldwide, “Touch The Sound” (by Thomas Riekelhman, 2002), “Denis Charles/ An Interrupted Conversation (by Veronique Doumbé, 2000)“Fascinating Rhythm” (by Yann Leese for British Broadcast Television 2000). També va ser directora de càsting i coreògrafa de l'últim TV-clip HSBC a Istambul.

PROFESSORA, ESCRIPTORA
Butterfly ha publicat articles sobre el tap en francès i anglès, ha format alumnes a quasi tots els països del món i donat conferències per: Arts Presentes For The Performing Arts (APAP) 2006 /‘Dancers and World Music’ (NYC), Dance USA 2004, ‘Gender Inequalities In Dance’, Pittsburgh (PA),  American Dance Festival 2004, Durham , ‘Writing for Tap’ (NC), New York University/ Music-ethnology Department (NYU 2003), New York Public Library, Harlem Branch, (2003), University of Virginia (VA 2002), Stephen's College, Columbia (MO 2000), Sarah Lawrence College (NY 2001), St Clare's Hospital/ HIV Prevention Program (NJ 2001).  

ARCHIVOS