Per preparar aquesta taula rodona, educ@contic va organitzar una
unconference prèvia i paral·lela que va tenir lloc el mateix dimecres
de 12-14 h. Per cert, que en el vídeo resum de la jornada ni s'esmenta,
una pena. Els continguts (educatius) digitals han quedat a FICOD entre
parèntesi, sembla que la propietat-propietat-propietat té molta més
rellevància. Així és el món! (encara).
Moltes persones conegudes (Aníbal -organitza i modera- Charo, Felipe Ismail, Gaspar,...)
Les preguntes plantejades eren de molta "enjundia":
Surt la qüestió de l'homologació, de la qualitat (en principi estan relacionades). A Catalunya el Departament d'Educació ja no homologa els llibres de text, però a altres comunitats sí.
Unconference: Materiales educativos digitales. Convergencia
FICOD s'organitzava oblidant els continguts educatius. Encara sort que al final vam tenir el nostre racó, dues hores d'idees, de parlar sense intentar ser políticament correctes.Moltes persones conegudes (Aníbal -organitza i modera- Charo, Felipe Ismail, Gaspar,...)
Les preguntes plantejades eren de molta "enjundia":
- ¿Acaso las empresas productoras no necesitan de la colaboración de sectores innovadores del profesorado?
- ¿No sería muy necesario que las mismas se acercaran a los actuales procesos de digitalización escolar para aportar sus productos?
- ¿Alguien piensa que todo el profesorado es capaz de producir sus propios contenidos educativos sin la ayuda de agentes externos?
- ¿Son necesarios bancos globales de información al servicio de los docentes?
- ¿Pueden las administraciones educativas prescindir de las empresas especializadas para dotar a los sistemas educativos de los materiales necesarios?
- ¿Son viables los desarrollos conjuntos de administración y empresas sin la participación protagonista del sector docente?
Què són són continguts educatius?
Tenim clar allò que no són: NO són els llibres de paper-pantalla, continguts tancats, estructurats de manera fixa. Aquests continguts tancats tenen esquerdes: atenció a la diversitat, adaptabilitat, procesos d'avaluació.Això em fa pensar en la xerrada de Genís Roca a la celebració dels 20 anys d'Espiral: una de les fases de la humanitat, després de la de situar les coses (la casa, els camps,...) és la de classificar i organitzar. Als segles anteriors hem classificat el coneixement humà i sentim un orgull tan compartit, tan profund, que ens sembla que renunciar a aquesta estructuració és renunciar al propi coneixement.
Surt la qüestió de l'homologació, de la qualitat (en principi estan relacionades). A Catalunya el Departament d'Educació ja no homologa els llibres de text, però a altres comunitats sí.
Recordo aquí unes paraules del representant de l'editorial SM el dia abans: "Queremos docentes con critero para evaluar y discriminar contenido". Aquesta és la qüestió: són les persones professionals de l'educació, mestres i professorat, qui ha de seleccionar i regular amb la seva tria el mercat de continguts educatius. Un procés d'evolució només és possible amb mecanismes de selecció, i els mecanismes de selecció única són pobres, molt pobres.
En definitiva: necessitem materials adaptatius, contextuals, agregables, utilitzables amb pedagogies participatives.
Després de la fantàstica presentació d'Aníbal (m'encanta sentir com s'explica), ens vam repartir en grups. No tinc tots els noms, ni dels grups ni de les persones, però hi havia d'alumat, de professorat, d'empreses multimèdia, d'editorials, d'administració.
Peticions als grups de treball
- Somniar, plantejar visualitzacions desitjades, sense que la realitat o la possibilitat ens tallin les ales. Pensar per demà, per JA.
- Visualitzar situacions en les quals la tecnologia no repeteix coses que es poden fer igual i millor que sense ella.(1)
- No hi ha crisi, no ens deixem aturar pels recursos econòmics.
- No intentar ser políticament correctes.
(1) Em fa recordar una frase de Bernardo Hernández a la ponència del matí:
tenim la tecnologia però encara no sabem què fer amb ella.
tenim la tecnologia però encara no sabem què fer amb ella.
Síntesi del treball dels grups
Sector editorial
És un agent important per vetllar per la qualitat del contingut i per la seva adaptabilitat a les aules. Coordina el treball de molts agents: autoria, desenvolupament multimèdia, disseny pedagògic. Ha de ser (continuar essent) un sector de convergència.Visió ideal: preparar els continguts que siguin necessaris segons el context de l'alumnat i el professorat.
Sector alumnat
Comencen dient que el professorat és bàsic i que ha de tenir formació informàtica. És necessari eliminar les classes-ponència que només duen a la distracció. Fer classes amb més interacció, sobretot amb audiovisuals (a les classes d'idiomes és claríssim!)Un ordinador per alumne/a, amb wifi (i control, sin tuenti, sin messenger) i aprendre informàtica des dels primers cursos a l'escola.
Llibres? Que estiguin reforçats amb pdf esquematitzats (aquí em trenquen a mi els esquemes). Una altra idea: poder gravar les classes per repassar.
I pel que fa a l'alumnat, anar a l'aula amb motivació, amb ganes d'esforçar-se.
Vaja, somnien molt poc. Em diuen que no han parlat del que voldrien sinó del que pensaven que era possible. M'adono que s'estan formant en un sistema educatiu que penalitza l'error i mata la creativitat.
Al final afegeixen algunes reflexions molt interessants:
El professorat ha de participar en la generació de continguts dins equips multidisciplinars. Aquí caldrà posar-se les piles per aprendre a treballar de manera col·laborativa.
S'ha començat per l'homologació dels continguts educatius i en general s'ha recolzat la idea que la selecció i avaluació s'ha de fer per part del professorat.
L'administració ha de garantir que la tecnologia estigui a l'aula però ha de ser la pròpia administració que decideixi i imposi el model o ho han de fer els centres des de la seva autonomia?
S'ha de preocupar per com estendre les experiències que impliquen un canvi metodològic. Aquí cal incidir en la capacitació del professorat (des de la formació inicial a la universitat). Tenim tendència a idealitzar la capacitació actual del professorat, però una bona part no té la capacitat d'utilitzar materials oberts.
L'administració ha de ser exigent, amb el professorat, amb els centres: s'ha de posar voluntat per utilitzar allò que ja hi és.
- Cal tenir en compte l'alumnat a l'hora de prendre decisions. Tenen la percepció que no es té en compte allò que és realment important: el seu futur.
- Si s'han de fer experiments amb tecnologia que no es facin sense valorar els riscos per a la seva preparació per al futur, que no es provin coses per provar.
- Hi ha dos tipus de classe: les teòriques ("no et queda res") i les que "t'ajuden". Estan millorant les coses i hi ha profes que canvien metodologies i contingut: es nota molt (i s'agraeix) quan un/a professor/a es prepara les classes o quan es limita a fer allò que sempre ha fet.
Sector professorat
Els continguts han de ser oberts, editables, accessibles, utilitzables des de plataformes obertes i independents. Les peces de contingut s'han de poder combinar per generar allò que és necessari per a cada situació d'aula: la realitat de l'aula està molt lluny de la que perceben les persones que dissenyen els continguts.El professorat ha de participar en la generació de continguts dins equips multidisciplinars. Aquí caldrà posar-se les piles per aprendre a treballar de manera col·laborativa.
Des de l'empresa es pregunten si realment el professorat està preparat per fer-ho.
Algú des del públic demana que es diferenciï el professorat que treballa i es prepara les classes d'aquell que no ho fa.
Sector administració
Abans de començar es puntualitza que és la visió de personal tècnic de l'administració, no polític.S'ha començat per l'homologació dels continguts educatius i en general s'ha recolzat la idea que la selecció i avaluació s'ha de fer per part del professorat.
En un moment on hi ha una tendència a sortir a Internet, a un terreny de llibertat de gestió de continguts, és possible l'homologació? És desitjable? O millor anar a repositoris,
L'administració ha de garantir que la tecnologia estigui a l'aula però ha de ser la pròpia administració que decideixi i imposi el model o ho han de fer els centres des de la seva autonomia?
S'ha de preocupar per com estendre les experiències que impliquen un canvi metodològic. Aquí cal incidir en la capacitació del professorat (des de la formació inicial a la universitat). Tenim tendència a idealitzar la capacitació actual del professorat, però una bona part no té la capacitat d'utilitzar materials oberts.
L'administració ha de ser exigent, amb el professorat, amb els centres: s'ha de posar voluntat per utilitzar allò que ja hi és.
I penso jo... No es pot mantenir l'argument que el professorat necessita més temps per formar-se. Per dos motius:
- Perquè una bona part de les hores-professorat dels centres no s'utilitzen. 37,5 h/setmana implica, si hi ha 24 h de permanència als centres, que queden 2,7 h diàries de treball a casa, això sense comptar les hores de formació i preparació del mes de juliol. Si la jornada laboral s'exprimís, s'invertís en formació, globlament sortirien moltes hores disponibles... S'han fet estudis sobre la compleció de la jornada laboral pel cos de docents?
- Perquè la del/de la docent no és una professió qualsevol: estem formant la futura ciutadania i això implica que hem de conèixer la societat. No podem dir que no hem vist la importància que la tecnologia té a la societat, ho hem viscut. Si està a la societat l'alumnat d'ara l'ha de conèixer i nosaltres l'hem d'acompanyar en aquest camí de descoberta. Això implica que ens hem de formar. L'administració ens dóna autonomia per decidir la formació permanent que fem, per tant haver donat l'esquena a aquesta realitat és una manca de professionalitat. Greu? No ho sé. Esmenable? Sí, Però hores d'ara la formació s'ha de fer JA sobre la pràctica, no hi ha temps per esperar a sentir-nos còmodes i llavors començar a poc a poc. S'ha d'aprendre AMB l'alumnat si no ens hem format abans.
Autonomia (per formar-nos) implica responsabilitat (per decidir com). És incongruent acceptar aquesta autonomia i després demanar de l'administració una actitud "paternalista", en el sentit de "ens ha de formar".
No es pot perdre de vista que l'escola forma els ciutadans i les ciutadanes del futur, per ser i estar a aquesta societat i a la que vindrà. El professorat ha de ser professional, conscient d'aquesta tasca. No es pot limitar a actuar com a dispensador de currículum.
Finalment, ha de ser autoexigent, avaluar-se, planificar sense esbiaix polític, amb criteris exclusivament tècnics i professionals.
Ha faltat dir que:
Les empreses estan preparades per a cobrir les necessitats del professorat, incloent-hi formació i capacitació per adaptar continguts.
Destaquen que una de les característiques distintives dels continguts digitals és que han d'oferir allò que no pot oferir el paper.
De moment han produït continguts per a la formació en empresa i també per al món educatiu sota el paraigua de l'administració, tot i que això no ha de continuar essent necessàriament així. Si l'administració deixa d'encarregar aquests continguts (penso en el plan Avanza i en el conveni "Internet en el aula"), què succeirà?
Ha faltat dir que:
- L'administració ha de garantir que la tecnologia estigui a l'aula, fins i tot amb revulsius com el projecte Escuela 2.0 (o el projecte 1x1 a Catalunya).
- Cal canviar el currículum i els sistemes d'avaluació, normativitzar menys, donar més autonomia i avaluar el sistema i els processos que s'hi esdevenen.
- L'administració ha de participar en l'elaboració de continguts accessibles i multilingües.
Empreses multimèdia
Qui pot concebre avui un món que no integri tecnologia i didàctica? És responsabilitat del professorat aplicar-la i reciclar-se.Les empreses estan preparades per a cobrir les necessitats del professorat, incloent-hi formació i capacitació per adaptar continguts.
Destaquen que una de les característiques distintives dels continguts digitals és que han d'oferir allò que no pot oferir el paper.
De moment han produït continguts per a la formació en empresa i també per al món educatiu sota el paraigua de l'administració, tot i que això no ha de continuar essent necessàriament així. Si l'administració deixa d'encarregar aquests continguts (penso en el plan Avanza i en el conveni "Internet en el aula"), què succeirà?
Si l'administració inverteix en garantir la tecnologia dins les aules en comptes de subvencionar la creació de continguts educatius, el que està fent és posar els clients a disposició de les empreses de creació de continguts.