TERÇ DE MARATÓ DE CASTELLDEFELS (15 Km)

(MARATÓ DEL MEDITERRANI)

20/03/2005

Pel matí, abans de sonar el despertador, sento el mòvil com sona. L'agafo i és el meu germà, que se'n va a fer la Marató, però no té mitjà de transport. Quedem en 20 minuts a la benzinera de Montigalà. El recullo amb la Yolanda i arrivem a Castelldefels amb temps per deixar el cotxe, quedar amb uns amics (la Mar i el Miguel) de la zona i preparar-nos per la sortida amb un conegut (Arturo).

L'Arturo diu que sortirà del darrera i per tant escalfem molt poc.

Jo estic nerviós, ja que no tinc ni idea de quants kilòmetres sóc capaç de córrer, ni de quin temps per kilòmetre he de seguir, etc... A més, no tinc rellotge digital. El rellotge que porto és un Lotus d'agulles amb 4 esferes.

Dónen la sortida, i nosaltres des del darrera comencem a caminar... La sortida és bastant lenta i el company amb el que surto comença a córrer bastant lent. Jo l'acompanyo els primers 5 kilòmetres en que veig que em sento prou bé, i començo a apretar una mica.

No tinc ni idea de quin ritme portem, però em sento prou bé... Van passant els kilòmetres i ja al passeig marítim, entre el vent  i el sol, començo a patir. Passem el kilòmetre 10 i ja veig que em costarà acabar els més de 14 kilòmetres, però qui vol algo, s'ho ha de guanyar...

Els kilòmetres comencen a fer-se'm llargs. Els corredors comencen a passar-me i em desmoralitzo una mica. Sé que quedava poca estona corrent, però és que feia més de 13 anys que no corria una distància tan gran!!!

Ja a l'últim quilòmetre passem altre cop pel lateral del canal olímpic i allí està la Yolanda amb la Mar i el Miguel animant. Sé que porto molta gent al dabant i que estic bastant cansat, però faig un últim esforç per acabar la cursa corrent.

Temps final 1:11:24, a 4:45 el kilòmetre!!! Algo més lent del que em pensava, però molt satisfet, ja que l'Arturo que ja porta temps corrent arriba en 1h20'.

A l'arribada avituallament, una mica d'estiraments, ja que les cames les tenia agarrotadíssimes. He vist que sóc capaç de tornar a córrer, però estic a anys llum dels ritmes que portava amb 17 anys!!!

CURSA DE LA MERCÈ (10 Km)

18/09/2005

Després de la primera cursa, no em proposo tornar a córrer fins a tenir una mica més de nivell, per tant, començo a fer algo de BTT i a córrer per la muntanya.

Al Juliol, en una sortida llarga per asfalt em pessigo el menisc a Montcada i Reixac i he de tornar coix fins a Badalona (2h30'). Això fa que tot el més d'agost estigui aturat per por a tornar a pessigar-me'l (quin mal!!!).

Al setembre, després de tornar de vacances, m'animo i començo a sortir. Amb por, però sembla que no em torna a fer mal el genoll. I en menys de 3 setmanes m'apunto a la Cursa de la Mercè.

Amb prou feines començo a entrenar, i entre la por a fer-me mal i al calor, entreno poc i malament. Uns dies abans intento fer un test per veure a quin ritme puc córrer la cursa, i només sóc capaç de córrer 4 series de 1 kilòmetre en 4:12, 4:10, 4:08 i 4:20.

El dia de la cursa? Anem en metro amb la Yolanda fins a plaça Espanya. Una vegada allí "flipo" de la gent que hi ha!!! A mi m'han assignat el 3er calaix (1er. sub 37', 2on sub 40', 3er sub 47'.

Per sort em puc col·locar bastant endavant i entre els més de 4.000 corredors, després d'haber escalfat una mica, prenc la sortida després d'unes paraules de l'alcalde Joan Clos.

La sortida és una mica lenta ja que porto molta gent al davant, però ja a la gran via es pot córrer bastant bé.

No recordo massa bé els kilòmetres intermitjos de la cursa, però sé que quan vàrem arribar a Plaça Catalunya, feia molta calor,  però no anava massa apurat.

Al arribar al carrer Paral·lel, pensava que la cursa ja arribava a la fi, però vaig poder comprovar que la gent baixava aquest carrer fins a mitja alçada i que altre cop el tornava a pujar!!! Jo ja estava bastant fet pols, però vaig apretar a la baixada de Parl·lel i a la tornada la vaig pujar com vaig poder...

Mirant el rellotge veia que faria bon temps... i el vaig fer!!! Temps final 41:20, a 4:08 per kilòmetre!!! Em sorprenc del temps que he fet, ja que pocs dies abans no habia estat capaç de fer ni 4 kilòmetres a un ritme inferior!!!

A més, molt content d'haber quedat sobre la posició 350 de 4.000!!!

CURSA PER COLLSEROLA (15 Km)

(CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA)

16/10/2005

Continúo entrenant per la Serralada Marina, ja més animat. M'entero que fan la cursa per collserola gratuita, i m'hi apunto. És una cursa que organitza el centre excursionista de Catalunya i per tant molts dels participants que en pendràn part la faràn caminant.

Un cop a la sortida em trobo al meu germà que el dia abans havia fet els 100Km en pista de Terrassa i venia a estirar les cames, i al Xús i la Cristina que em diuen que les pujades les faràn caminant i les baixades corrent.

Jo, com que no tinc ni idea de la duresa de la cursa, penso que la podré fer tota corrent i em col·loco darrera del meu germà que està a primera línia de sortida. Ell m'aconsella que apreti els primers kilòmetres, ja que poc després es fa un embut per pujar per una trialera.

Dónen la sortida i els que correm, sortim a sac pel Parc de Cervantes de Barcelona. Vaig algunes posicions darrera del meu germà, però sense deixar que se'n vagi massa. En algún moment l'atrapo i em diu que la cursa és bastant dura i que no apreti tant...

Jo continúo fins que ens trobem amb la "famosa" trialera. Allí tothom comença a grimpar cap amunt. Comencem a pujar i és quasi impossible avançar a ningú. A més, hi ha gent en mig del camí que va de passeig, cosa que dificulta encara més el pas dels corredors.

En un moment, abans de coronar la pujada a Collserola, miro aball i veig tota una filera de gent que va pujant a peu per la trialera. Impressionant!!! Tot el temps que guanyi a partir d'aqui no me'l podràn recuperar!!!

Una vegada a dalt, agafem la carretera de les Aigües i el ritma s'accelera molt. Ja no veig el meu germà, però les posicions es mantenen i jo vaig bastant bé, tot i el cansament inicial de la pujada.

Van passant kilòmetres, adelanto a algun que altre corredor i acabo agafant el meu germà. Anem junts uns cuants kilòmetres, veient que anem a 4:10 en pla. Ell va bastant cascat pels 100 kilòmetres del dia anterior, però jo vaig més fresc i l'acabo deixant en una pujada.

Continúo corrent intentant mantenir un ritme, però les pujades cada cop se'm fan més dures, de forma que acabo pujant-les caminant. Tot i això només m'avancen un parell de corredors.

Ja el tram final és de baixada, i molt forta!!! Passo a un corredor que ha caigut i que va tot brut. Es baixa cap al velodrom per un sender que baixa en picat, i els tormells i les plantes dels peus em comencen a fer molt de mal!!!

Com que sé que queda poc i a més és de baixada, no em deixo abançar per ningú i mantinc la posició fins al final. Arribada al velòdrom en 1:11:15, a 4:45 per kilòmetre, que per ser de muntanya està molt bé. El millor, posició 25 de 1.500 participants!!!

Bones sensacions, encara que veig que encara no estic preparat per afrontar curses d'aquestes característiques i distància.

CURSA CLOT-CAMP DE L'ARPA (10 Km)

27/11/2005

Ja a finals de novembre comença a fer una mica de fred per entrenar. Tot i això m'animo a fer una cursa que pel que es veu l'habia corregut feia 14 o 15 anys!!!

Recollim el dorsal bastant d'hora, i el temps està molt inestable. Té pinta de ploure, però de moment el temps aguanta.

Començo a escalfar i estirar una mica. Em col·loco a la part del darrera de la sortida amb un amic, i al donar la sortida, surto esperitat, adelantant a tot déu. Just en aquest moment comença a caure una tromba d'aigua!!!

No porto rellotge i per tant no sé el ritme al que vaig, però entre la fresca que fa i la pluja em trobo bastant cómode. Vaig abançant a gent i quan porto uns 4 kilòmetres li pregunto a un noi a quin ritme anem. Ell em diu que anem una mica per sobre de 4' el kilòmetre i jo continúo apretant una mica.

Continúa plovent bastant, i les sabatilles i la roba ja van xopes. Passem el kilòmetre 5, li pregunto a un altre corredor quan hem trigat i em diu que 20', per tant anem a 4' el kilòmetre!!! Ja començo a pensar en baixar de 40'!!!

Però no deixa de ploure i si la primera meitat de la cursa feia baixada, la segona meitat pujava cap a Aragó. La cursa se'm comença a fer una mica dura, però aguanto el xàfec. Se'm fa difícil mantenir els ulls oberts i he de baixar la vista i córrer mirant al terra.

Passen els últims kilòmetres i ja veig que s'acava. Per finalitzar la cursa es puja el carrer indústria fins a Aragó i es dona la volta aball per acabar a la meta. La pujada acaba passant factura al ritme de competició, però ja a la última baixada apreto i acabo en 39:55, a 3:59 per kilòmetre!!.

Ja sóc sub 40' i amb pluja!!! Estic molt content, però ja veig que baixar les marques em costarà bastant de temps i molt esforç.