Cacera del tresor 
Naveguem per darrere les històries

 

 

 

Autor: Concepció Prats

E-mail: cprats23@xtec.cat

Àrea: Llengua i literatura

Nivell: 2n d ESO



INTRODUCCIÓ
Amb aquesta Cacera del Tresor, podràs conèixer i aprendre diferents aspectes arquitectònics relacionats amb les històries que moltes vegades ens passen per alt perquè ni tan sols ens havíem plantejat que existissin. De manera que, ara és el moment de llançar-nos a l’aventura.

Quan hàgim navegat per tots els espais, serem capaços de distingir qui és el narrador d’una història, quins punts de vista pot tenir i com se l’anomena segons l’òptica que pren en un text; sabrem què passa quan l’autor es converteix en narrador i de quin tipus d’escrit estem parlant; coneixerem el diàleg i el monòleg com a veu dels personatges, així com l’estil directe i l’estil indirecte; podrem diferenciar entre personatges (complexos, rodons o dinàmics i senzills, plans o estàtics); fins i tot, la funció dels personatges (principals: protagonistes o antagonistes i secundaris: aliats o oponents) i encara més, serem conscients de l’ordre dels fets en la narració (lineal, amb introducció nus i desenllaç o no lineal, amb retrospeccions i introspeccions)

Quantes coses coneixerem i què bé ens ho passarem!
PREGUNTES

*Instruccions: per tal de realitzar aquesta activitat, cal que obris un document word, que hi responguis les preguntes d’aquesta caça i que l’enviïs a la professora o professor com a document adjunt d’un correu electrònic que identificaràs amb el cognom i títol, 

1. Escriu els trets bàsics que diferencien una novel•la d’un conte.


2. Digues a quin gènere narratiu correspon la definició següent:

narració escrita per ser llegida per fases, que es desplega en diverses parts i que integra molts personatges complexos i dinàmics.

3. Les memòries i el diari personal pertanyen al gènere anomenat autobiogràfic. Identifica quin d’aquests textos és un fragment d’un diari i quin, d’unes memòries i explica quines diferències presenten aquests dos tipus de textos.

12 de desembre
Avui a l’hora de gimnàstica fem aparells: plint, poltre, barres... A mi m’encanta fer aparells, i a més, se’m donen molt i molt bé. Un dos pres, pataplam!, salto enlaire, faig la tombarella i caic dreta a l’altra banda. Una passada...! De vegades penso que de gran podria ser trapezista i treballar en un circ... A la Mireia, la meva millor amiga, també li encanta la classe de gimnàstica.
Gemma Lienas

Fins a la fi dels meus dies estaré agraït a Escaurus per haver-me empès de ben jove a l’estudi del grec. Era encara un nen quan vaig assajar per primer cop de traçar amb l’estilet els caràcters d’aquell alfabet desconegut: el meu gran desarrelament començava, i els meus grans viatges i el sentiment d’una tria tan deliberada i tan involuntària com l’amor.
Marguerite Yourcenar


4. Escriu les característiques que defineixen el punt de vista intern en una narració i les que en defineixen l’extern.


5. Assenyala els components de la narració i del diàleg que trobis en aquesta part de la Harry Potter i la pedra filosofal.

Davant d’ells hi havia un feix de bastons que flotava a l’aire, i quan el Percy va fer una passa per acostar-s’hi, van començar a llançar-se-li per damunt. És el Peeves –va dir en veu baixa als nous–: un esperit entremaliat. –I van pujar el volum:– Peeves, mostra’t. Per resposta va obtenir un soroll agut i desagradable, com el que fa l’aire quan s’escapa d’un globus. –Vols que vagi a veure al baró Sagnant? Es va sentir un “pop” i va aparèixer un home petit amb una boca enorme, els ulls foscos i la mirada perversa, que flotava a l’aire amb les cames creuades i s’aferrava als bastons. –Oooooooh!–va fer, i va riure com una gallina–. Patufets de primer! Que divertit! I de sobte es va llançar en un vol en picat damunt dels nois, que es van haver d’ajupir.
J.K. Rowling,
Harry Potter i la pedra filosofal


6. Transforma el següent diàleg d’estil directe en estil indirecte.

–T’he dit, sempre, que em truquis al despatx.
–¿Pots parlar?
–Es clar que no . Ja t’ho pots imaginar.
–¿On és...ella?
–A l’habitació.
–¿Ens..., et sent?
–No. Però pot entrar en qualsevol moment.
–Perdona’m. Em sap greu. Però és que necessitava trucar-te ara. No podia esperar a demà, a la feina.
–Hi ha una pausa. És l’home qui la desfà.
–¿Per què?
– Perquè aquesta situació em fa patir molt.
–¿Quina situació?
–La nostra. ¿Quina vols que sigui?
–Però... A veure si ens entenem...
Quim Monzó,
“Quarts d’una”, El perquè de tot plegat.


7. Defineix els diferents tipus de personatges que podem trobar en un text.

• Protagonista
• Antagonista
• Aliat
• Oponent


8. Omple els buits amb les paraules adequades.

• Els personatges _________ o ______ són els que evolucionen i modifiquen la seva manera de pensar i d’actuar al llarg de la història. Són personatges que poden sorprendre.

• Els personatges _________ o ______ són estàtics i actuen i pensen sempre de la mateixa manera al llarg de la narració.



9. Si una història exposa els fets mitjançant un ordre cronològic segueix un ordre lineal o un ordre no lineal? Amb quins procediments es pot alterar aquest ordre? Explica en què consisteixen.


10. Llegeix les quatre parts d’aquest conte, ordena-les, uneix-les i després determina quina part pertany al plantejament, quina al nus i quina al desenllaç.

No hi havia cap aliment més barat a tot Atenes que el guisat de llenties. Dit d’una altra manera, menjar un guisat de llenties significava que et trobaves en una situació de màxima precarietat.

Diògenes va deixar de menjar, va alçar la vista i, mirant de fit a fit aquell home ric que l’interpel•lava, va contestar: “Ai de tu, germà. Si aprenguéssis a menjar una mica de llenties, no hauries de ser submís i adular tant l’emperador.

Va passar un ministre de l’emperador i li va dir: “Ai, Diògenes! Si aprenguessis a ser més submís i a adular una mica més l’emperador, no hauries de menjar tantes llenties.”

Un dia Diògenes estava menjant un plat de llenties, assegut al llindar d’una casa qualsevol.
J. Bucay, Les Llenties, adaptat d’A. de Mello a
El canto del pájaro
RECURSOS

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Narrativa
- http://mutis.upf.es/cr/catacd/narct.htm#que
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Novel%C2%B7la
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Conte
- http://www.enxarxat.org/plantillescONTE.htm#PUNT
- http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/identitat/index.htm
- http://www.xtec.es/aulanet/ud/catala/textos/exercicis/teoria1.htm#marcador0
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Autobiografia
- http://narrar-i-descriure.benvolgut.com/index.php?op=ViewArticle&articleId=1198
- http://www.xtec.es/~cciscart/annexos/exescrautobiografica.htm
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Diari_personal
- http://www.enxarxat.org/plantillesDIARI.htm#TEXT
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Mem%C3%B2ries
- http://perso.wanadoo.es/dcosg/1r%20BATXILLERAT/GENERES%20LITERARIS/LA%20NARRACI%D3.htm
- http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/contes/pantalla4.htm
- http://www.xtec.es/aulanet/ud/catala/textos/exercicis/teoria1.htm
- http://ca.wikibooks.org/wiki/Guia_de_Literatura/Els_g%C3%A8neres_literaris
LA GRAN PREGUNTA

Inventa’t un personatge i fes-lo protagonista d’una narració.
Primer hauràs de pensar detalladament els fets que voldràs explicar: qui és o qui són els protagonistes, què fan i quines conseqüències té el que fan.
Recorda que pots utilitzar un narrador extern i fer-li adoptar el punt de vista que creguis convenient, que pots fer ús del monòleg, així com també del diàleg i dels estils directe i indirecte, construir diferents tipus de personatges, etc. Després hauràs d’organitzar els fets de la narració de manera que constitueixin la trama de la història. Endavant i molta creativitat!
AVALUACIÓ

Cada professora o professor valorarà la manera més convenient d’avaluar la cacera, n’informarà els alumnes i els comunicarà també el tant per cent respecte de la nota final.
CRÈDITS
NAVEGUEM PER DARRERE LES HISTÒRIES ha estat possible gràcies a la informació que ofereixen cadascuna de les adreces que hem enllaçat i serà substancial quan els caçadors decideixin de navegar-hi.