Les campanyes de publicitat institucional engegades cada cert temps per les administracions de tots els nivells -des de la local fins l’estatal- i també per algunes empreses privades amb certa consciència social, proclamen grans avenços en la integració de les persones discapacitades en la societat. Però quan s’escolten els testimonis dels discapacitats –i de les seves famílies, sobre tot en el cas dels psíquics-, hom se n’adona que encara queden moltes barreres i que la major part dels esforços i recursos per a superar-les recauen en els propis afectats.< namespace="" prefix="o" ns="urn:schemas-microsoft-com:office:office" xml="true">

Centrant la mirada al Prat i en les persones amb discapacitat física, l’Administració local ha dut a terme millores notables en els darrers anys en l’àmbit de l’accessibilitat viària. Obres tan simples com rebaixar les vorades dels passos de vianants suposen, per a una persona en cadira de rodes, la diferència entre continuar la marxa o haver de buscar “rutes alternatives” en els seus desplaçaments diaris. Encara, però, queda lluny l’estandarització d’aquesta accessibilitat a tots els mitjans de transport, als comerços i altres establiments d’accés públic, a moltes empreses. Però aquesta adaptació “material” dels espais ha d’anar precedida d’una adaptació de la nostra mentalitat, que en molt casos encara aïlla, tot i que sigui inconscientment, aquests col·lectius. (Llegir l'editorial sencer)