Orientacions per a l'alimentació dels nadons nascuts prematurament durant els primers mesos després de l'alta___________________________________________________ Text extret de la societat catalana de pediatria J. Perapoch, S. Redecillas, O. Segarra, I. Benítez, G. March, P. Rodríguez, et al. L'alimentació dels lactants que han nascut prematurament segueix sent, al llarg del temps, motiu freqüent de controvèrsia i de preocupació. Controvèrsia, perquè quan es fa una revisió de la literatura i es valora la pràctica habitual al nostre medi, no hi ha consens únic en les recomanacions, ni pel que fa al tipus de llet, ni a la necessitat o al tipus de suplement, ni a la introducció de l'alimentació complementària. Llet materna o fórmula? Biberó o pit? Quant de temps cal donar els suplements? Quins? Preocupació, perquè molt sovint aquests lactants no compleixen les expectatives de creixement que tenen els pares i/o els professionals i perquè les seves conductes envers l'alimentació esdevenen amb certa freqüència un problema. Els nens nascuts prematurament, especialment els més petits, poden acumular dèficits nutricionals durant l'estada hospitalària. Sembla que una bona recuperació de les corbes decreixement, especialment del perímetre cranial, s'associa a una millor evolució cognitiva. Alhora, una recuperació excessivament ràpida, amb augment de la massa grassa sense la mateixa recuperació de la massa magra ni de la densitat òssia, sembla que s'associa a un risc més alt de patir una síndrome metabòlica a l'edat adulta precoç. Què és més important, que recuperi ràpidament el pes o que li agradi menjar? Hem de respectar el ritme del lactant o cal que li imposem un ritme i unes quantitats? Fins quan podem esperar si no creix? Què vol dir que no creix? La majoria de les preguntes relacionades amb l'alimentació no tenen una resposta única i certa, i que es pugui donar de manera genèrica. L'objectiu de les orientacions que es presenten a continuació ha estat la recerca dels punts on hi ha evidència clínica i bibliogràfica clara, i l'arribada a un consens en altres punts més controvertits (a la part final del document es fa una referència a la literatura utilitzada). Més enllà d'unes guies generals, davant de cada situació cal fer un abordatge individualitzat, tenint en compte els antecedents, la situació del lactant i la seva família, i l'evolució en el temps. En les orientacions que es presenten a continuació es fa un èmfasi especial en la idoneïtat de l'alletament matern, tant per les característiques de la pròpia llet com pel que suposa a nivell relacional. Tot i això, l'alletament en aquesta població pot ser més difícil d'establir que en altres i requerir una atenció especialment individualitzada, que es fixi en les característiques del lactant, de la mare i que eviti angoixes innecessàries. Pot ser molt útil l'ajut que les mares puguin obtenir dels grups de suport a l'alletament. text sencer (pdf 153 kb) |