26 octubre 2009 - les papaveràcies: roselles dels camps
Les Papaveràcies formen una família
d'aproximadament 40 gèneres (10 als PPCC) i 600 espècies (34 als PPCC).
FAMÍLIA PAPAVERCEAE
- Plantes herbàcies anuals o formadores de tubercles.
- Fulles esparses molt dividides, retallades i normalment piloses.
- Contenen petites quantitats d'alcaloides.
- Les flors tenen 4 pètals i 2 sèpals. Hi ha diferència entre pètals
i sèpals.
- Ovari súper format per 2 carpels soldats (a vegades n'hi ha més).
- No acostumen a tenir estil sinó un disc.
- Els fruits són unes càpsules rodones (si no tenen estil) o bé unes
càpsules allargades (si tenen estil).
- En general els aquenis són fruits secs indehiscents d'un sol carpel.
|
SUBFAMÍLIA PAPAVEROIDEAE
- Productores de làtex.
- Flors grans i de colors força vius amb simetria bilateral.
- Flors solitàries o en inflorescències poc ramificades.
- Nombre variable d'estams.
SUBFAMÍLIA FUMARIOIDEAE
- Sèpals acolorits, 2 o 4 estams.
- Flors zigomorfes, amb un únic pla de simetria.
|
PAPAVERÀCIES
El gènere Papaver és el més important
de la subfamília. Els noms vulgars que s'acostumen a donar a les seves
espècies són els de roselles i cascalls.
La majoria són tòxiques i, aprofitant que tenen el mateix cicle estacional que alguns
cereals, habiten els conreus i s'asseguren la protecció de l'home
fins la fructificació (i per això són considerades males herbes).
Altres gèneres de la subfamília són: Glaucium, Chelidonium, Meconopsis i Roemeria.
Celidònia, herba de les berrugues (Chelidonium
majus): planta ruderal de llocs ombrívols i humits. Alta, pot arribar a medir 3 o 4 pams (80 cm).
El seu làtex de color groc crema una mica la pell.
Fotografia:Viquipèdia
|
Rosella, paramà, cascall bord (Papaver
Rhoeas): habitual dels conreus, té fins a 40 noms diferents. Les seves
càpsules
s'obren soles i s'escampen molt amb el vent. Flors efímeres.
FLORACIÓ: MARÇ-AGOST
DISTRIBUCIÓ
Fotografia:
www.floracatalana.net
|
Cascall (Papaver somniferum): Ruderal, de marges i camins, és una planta més alta que la resta.
Tant les llavors de cascall com
les de rosella són comestibles i d'un gran valor culinari.
FLORACIÓ: MARÇ-AGOST DISTRIBUCIÓ
Fotografia:
www.floracatalana.net
|
 Rosella híspida (Papaver hybridum): planta ruderal de color
morat.
FLORACIÓ: MARÇ-JULIOL
DISTRIBUCIÓ
Fotografia:www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes
|
Paramà alpí (Papaver alpinum): planta alpina de tartera.
La
subespècie rhaeticum es troba al Catàleg de Flora Amenaçada.
FLORACIÓ: JULIOL-AGOST
DISTRIBUCIÓ
Fotografia:www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes
|
Meconopsis, rosella groga (Meconopsis cambrica): planta de tartera del Pirineu Occidental,
fa
unes càpsules molt boniques.
FLORACIÓ: JUNY-AGOST
DISTRIBUCIÓ
|
Rosella morada (Roemeria hybrida): és l'única de
color lila als PPCC. Anual, petita i pròpia dels sembrats.
FLORACIÓ: ABRIL-JUNY
DISTRIBUCIÓ
Fotografia: www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes
|
Cascall banyut (Glaucium corniculatum): dels camps de secà de l'interior, sobretot a les
comarques del Bages i l'Osona.
És una planta molt baixa i poc freqüent que té el fruit
amb forma de banya.
FLORACIÓ: MARÇ-JULIOL DISTRIBUCIÓ
Fotografia:www.floracatalana.net
|
Cascall marí (Glaucium flavum):
nitrohalòfila, habita preferentment platges amb còdols, grava, llocs
sotmesos a l'impacte humà i també aigües residuals.
A Martorell han
proliferat molt degut al pas de trens que venen carregats de sal des de
Sallent.
FLORACIÓ: ABRL-SETEMBRE
DISTRIBUCIÓ
Fotografia: www.florasilvestre.es.
|
FUMARIÀCIES
Gèneres: Corydalis,
Fumaria, Sarcocapnos, Hypecoum i Platycapnos
Fumària (Fumaria officinalis):
Planta de conreus d'horta ni molt humits ni molt secs. Les fulles són primes i allargassades, les flors són morades.
El fruit, a diferència de les papaveràcies, no és una càpsula i no s'obre sol. Fa una llavor per fruit.
FLORACIÓ: FEBRER-SETEMBRE
DISTRIBUCIÓ
|
Estisoretes
(Corydalis solida):
És una planta tuberosa de muntanya que té els dipòsits de pol·len als esperons de les seves flors.
La floració és molt primerenca, tot i que es pot produir més tard si la trobem a grans alçades.
El gènere Corydalis és el que té més espècies, unes 3.000 (3 als Països Catalans).
FLORACIÓ: ABRIL-MAIG DISTRIBUCIÓ
http://floracerdanya.blogspot.com
|
Ballarida
(Hypecoum procumbens): "Mala herba" que avui està esdevenint escassa degut a l'ús intensiu d'herbicides. Fa un fruit de 2-4 cm, allargassat i encorbat.
FLORACIÓ: MARÇ-JULIOL
http://flponent.atspace.org
|
Herba freixurera o Esclopets de la Verge (Sarcocapnos enneaphylla):
Planta que creix a les fissures de les parets de roca calcària, petita i amb fulles carnoses. Fa poms o mates de la mida d'un puny.
FLORACIÓ: MARÇ-SETEMBRE
DISTRIBUCIÓ
http://herbarivirtual.uib.es
|
Fumària enfiladissa (Fumaria capreolata):
Viu als marges, llocs ombrívols i vores de bosc. Les seves flors són grans, de color blanc amb una punta morada.
FLORACIÓ: GENER-JUNY
DISTRIBUCIÓ
Fotografia: floracatalana.es
|
Fumària de fulla menuda (Fumaria parviflora):
Fa unes flors molt petites i fruits mono-llavor. Absent al Pirineu.
FLORACIÓ: FEBRER-JULIOL
DISTRIBUCIÓ
Fotografia: www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola
|
Platicapne (Platycapnos spicata):
Les seves flors són espectaculars. És una planta molt petita que viu principalment als camps d'oliveres i ametllers.
FLORACIÓ: MARÇ-JUNY
DISTRIBUCIÓ
Fotografia: flponent.atspace.org
|
|
|
|
