Òscar ,un jove firaire acostumat a la vida dura del carrer,no semblava en principi destinat a conéixer Sílvia,que prové d’una família acomodada i estudia en un col.legi de monges.El destí,però,vol que els dos inicien una història d’amor ,que els duu per viaranys perillosos quan  Òscar comença a investigar pel seu compte els negocis poc clars d’una poderosa empresa.

 

2-Els dimonis de Pandora,de Silvestre Vilaplana.

 

Quan arribe la nit hauràs de començar a tenir por,perquè ara les ombres ja no són només ombres,i els dimonis et poden perseguir a través de la foscor.Arreu del món s’esdevenen estranys suïcidis que semblen relacionats amb el robatori d’una peça arqueològica les inscripcions de la qual no ha desxifrat ningú.Un misteri amagat en l’inici dels temps ha dormit durant molts segles….i ara comença el vertader malson.

 

3-El laberint d’Adriana,de Josep M. Morreres.

 

El que defineix un laberint no és la forma d’entrar-hi,sinó la necessitat de trobar l’eixida.Després d’una experiència traumàtica,Adriana,la protagonista d’aquesta novel.la,es troba perduda en un laberint de mentides pietoses en què res no té sentit.Per recobrar aquest sentit,ha de reconstruir una història que li han amgat,ha de trobar els pares reals per a retrobar-se ella mateixa.El que tranquilitza d’un laberint és saber que hi ha una eixida.

 

4-La plaça del Diamant,de Mercè Rodoreda.

 

Natàlia,la protagonista ens explica la seua vida marcada per l’opressió i la necessitat d’alliberar-se’n.Una història individual que es tranasforma en imatge d’una època agitada.Potser per això,i pel seu abundant simbolisme,és una de les novel.les més importants de la literatura europea del segle XX.

 

5-Les rondalles valencianes,D’Enric Valor.

 

És l’obra més divulgada que té el seu origen abans de la guerra,però no van ser publicades fins la dècada dels 50.Hi predomina la temàtica meravellosa i realista i són reelaboracions de contes i històries populars que arreplegar i a les quals dotà de riquesa narrativa i lèxica.

 

6-Aforismes,de Joan Fuster.

 

L’aforisme és l’assaig breu per excel.lència. Provoquen sorpresa,somriure,provocació i sobretot reflexió.Aforisme=màxima=proverbi. Aquesta obra escorcolla exhaustivament la producció fusteriana per a extraure’n el bo i millor d’aquestes breus fantasies verbals que encara hui són capaces de captivar-nos per la seua bellesa,originalitat,compexitat i diversitat ideològica.Tracten tota mena de temes humans des d’una perspectiva sincera i alhora ,provocadora i divertida-us advertim,creen addicció.

 

7-Llibre de Meravelles,de Vicent Andrés Estellés.

Recull una bona part de la seua poesia que es troba inclosa en les seues” Obres Completes”.

8-Joan,el Cendrós,de Carles Alberola i Roberto Garcia.

Joan intenta per tots els mitjans dir-li a una companya de classe que l'estima.Tan difícil li resulta que necessitarà l'ajuda d'una fada molt particular per a fer que confie en ell mateix i que es mostre tal com és.