Les limitacions.
Crepitar com un límit. La poca cosa que sembla. Llar petita. Figureta de pessebre.
Em va gran, se m’entortolliga.
La casa del límit. Visc amb l’arc tensat. Amb aquesta música.
La prepotència.
No són lleis exactament. És magma i de vegades hi ha correspondències. És una qüestió de translació. La identitat és relativa. És el llenguatge de les glàndules. Totes les maneres de caminar. És un cúmul.
Visc desllorigada. Il·lusió tàctil. Nedo al teu costat en el somni. És una tebiesa. Per generació espontània. No vull voler entendre-ho.

Crepitar com una pedra de límit.